Paciència i constància, noves companyes

A dia d'avui, encara arrossego l'encostipat que va començar al principi de febrer. Gairebé fa un mes que això em dura, i no em puc treure de sobre aquest malestar general que no em deixa estar al 100% ni entrenar amb qualitat.

Després de dos dies de descans, avui he anat al run nocturn que els WITL? havien organitzat per la carretera de les aigües. M'he afegit al grup de 45minuts, però només sortir, hem pujat per una trialera ("la trialera de la muerte", segons la Vane) i allò ja m'ha matat. Respirava i només sentia xiulets al pit. He vist els companys allunyar-se, però en Sergi s'ha quedat al meu costat tota l'estona. Tot i dir-li repetides vegades que anés amb el grup, no m'ha volgut deixar i m'ha fet costat, junt amb altres dos corredors, fins a dalt del Tibidabo, on ens hem trobat amb la resta del primer grup, que pujava per l'altra banda.

Grup 1 - Foto @sergidavila

La baixada ha sigut més ràpida, per alguna trialera força complicada per la quantitat de pedra, però tot i així, divertida!

M'ho he passat molt bé. Únicament em preocupa el fet de què no puc seguir un ritme mínimament bo per no quedar massa enrere. Però bé, com diu el meu entrenador: paciència... i jo hi afegeixo constància i segur que milloraré aviat!

Dades Garmin: 2n Run WITL? de icewomann en Garmin Connect: Detalles