Ja ho tenim això!

Doncs bé, aqui acaba el meu 2012 particular, el meu bloc durant aquest gran any. Un any en el que he gaudit de tots els moments que he viscut. He conegut a moltíssima gent, bellíssimes persones que m'han donat de tot a canvi de res.

Acabo l'any amb molts objectius complerts. El penúltim, d'aquesta tarda, la cursa dels nassos de Barcelona, aconseguint la meva millor marca personal en 51'44", acompanyada i estirada per la gran Vane que, si bé hagués pogut fer un sub 50', s'ha estimat més quedar-se amb mi i arrossegar-me fins a l'arribada. Gràcies Supernena!!!

Ada, tu també hi eres al dorsal!

Menció especial al meu grup de #6M: la Vane, l'Ada, la Marta, la Carme i la Gemma, amb qui he rigut molt, però també he plorat d'alegria en cada consecució d'objectius particulars. A elles els agraeixo tot el recolzament i l'estimació que m'han donat durant aquest any. Són enormes com a persones.

També, com no, al meu equip, els Where Is The Limit? grans persones tots i totes. Cadascú amb les seves característiques, però m'han demostrar que res és impossible si hi ha ganes i motivació per fer-ho. Amb ells, mai m'he sentit sola enlloc on he anat.

Finalment, menció especial també als Red Runners, pel seu bon rotllo, per les braves, pels nous amics virtuals que mica en mica hem anat coneixent en persona.

Així doncs, acaba l'any, aquest 2012 en el que pretenia realitzar un repte per cada any viscut, sumant un total de 33. No he pogut fer-ne tants, però crec que tot el que he anat aconseguint dia a dia, pas a pas, supera aquest nombre. He vessat llàgrimes d'esforç, d'emoció i alegria; m'he enfadat, m'he enfonsat i he tornat a resorgir. Perquè d'això es tracta, de seguir endavant sabent que, per molt dura que sigui la pujada, sempre tindrem cames per fer-la. I a falta d'elles, sempre tindrem algú que ens acompanyarà fins a dalt.

MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES PER AQUEST GRAN ANY.

Això s'acaba!

Queden cinc dies per acabar l'any! Des de la meva última entrada, tot i que he fet diverses curses, no he tingut massa temps per escriure. La feina i la tornada als entrenaments de manera més seriosa em tenen bastant de temps ocupada. No per això he deixat de gaudir per cada pas que he anat donant. Respecte a l'esport, cada dia em veig més capaç de fer coses, i veig avenços mínims però constants. I això m'ajuda i m'empeny a seguir endavant. Per una altra banda, el veure companys que s'entrenen constantment i sobretot la Vane, que s'està entrenant per l'Ironman de Lanzarote, em dóna empenta per a sortir jo a entrenar i no deixar-ne passar cap. I ja ho diuen, que l'esport no construeix el caràcter, sinó que el revela; i és per això que estic descobrint coses de mi que no sabia que tenia. Tot i així, em queda encara molt camí per recórrer i molt per perfilar per a arribar a ser tot allò que vull ser. No sé què serà, però sí sé què no vull ser. I tant és així que, per l'any vinent, ja m'estic perfilant els nous propòsits: Riure més, no fer arrugues amb el front, estar més per la gent que m'importa i intentar-los contagiar de les ganes de fer coses que tinc ara mateix.