tag:blogger.com,1999:blog-57842050387229256582024-03-14T15:47:34.806+01:00Un repte per cada any viscut- Un reto por cada año vivido -Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.comBlogger58125tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-69900805413822636612012-12-31T22:32:00.003+01:002012-12-31T22:32:50.215+01:00Ja ho tenim això!Doncs bé, aqui acaba el meu 2012 particular, el meu bloc durant aquest gran any. Un any en el que he gaudit de tots els moments que he viscut. He conegut a moltíssima gent, bellíssimes persones que m'han donat de tot a canvi de res.<br />
<br />
Acabo l'any amb molts objectius complerts. El penúltim, d'aquesta tarda, la cursa dels nassos de Barcelona, aconseguint la meva millor marca personal en 51'44", acompanyada i estirada per la gran Vane que, si bé hagués pogut fer un sub 50', s'ha estimat més quedar-se amb mi i arrossegar-me fins a l'arribada. Gràcies Supernena!!!<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnOojZwD2WQeFKu7Mz4r_T_gF_P9jhHkiDoM6RetNtDFj9NNEAlGX50JdPlQ9R1mftj40rFIV8cmyoGDK6PacBIj05TZfvS3qoV853zHKtKnvgPwYqu6cV_2a0FUIDW6P1SF7jlWkNUnZu/s1600/IMG-20121231-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnOojZwD2WQeFKu7Mz4r_T_gF_P9jhHkiDoM6RetNtDFj9NNEAlGX50JdPlQ9R1mftj40rFIV8cmyoGDK6PacBIj05TZfvS3qoV853zHKtKnvgPwYqu6cV_2a0FUIDW6P1SF7jlWkNUnZu/s1600/IMG-20121231-WA0005.jpg" height="320" width="238" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ada, tu també hi eres al dorsal!</td></tr>
</tbody></table>
Menció especial al meu grup de #6M: la Vane, l'Ada, la Marta, la Carme i la Gemma, amb qui he rigut molt, però també he plorat d'alegria en cada consecució d'objectius particulars. A elles els agraeixo tot el recolzament i l'estimació que m'han donat durant aquest any. Són enormes com a persones.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq7SuoW0URah8lTUOKQ2PwlQx6Lioch65JKr3uckLrytMMQ16PmvA15WeOYjZqvw05aZp1TDu1X0-ck5nkRwJe5U7VBV0BtomqgL4EKkz-wxh9jBWKoHX5kD2OyS0TQV4fzmdXTnPawQpn/s1600/IMG-20121217-WA0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq7SuoW0URah8lTUOKQ2PwlQx6Lioch65JKr3uckLrytMMQ16PmvA15WeOYjZqvw05aZp1TDu1X0-ck5nkRwJe5U7VBV0BtomqgL4EKkz-wxh9jBWKoHX5kD2OyS0TQV4fzmdXTnPawQpn/s1600/IMG-20121217-WA0003.jpg" height="238" width="320" /></a></div>
<br />
També, com no, al meu equip, els Where Is The Limit? grans persones tots i totes. Cadascú amb les seves característiques, però m'han demostrar que res és impossible si hi ha ganes i motivació per fer-ho. Amb ells, mai m'he sentit sola enlloc on he anat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBlI2KyROV_E3tu7v-cOJxqupdjl70LxGDAz6MUB6seUs43IH7ZnRBopwwf-IZSOYewbfox1bawkH4qyGd6k9Bz2d-i63NzFOXVo6V3Gt0i580EEymP8laSF8ZEmyPBf6aSyPQZ_E08ZhX/s1600/735618_10152386480175714_1667124691_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBlI2KyROV_E3tu7v-cOJxqupdjl70LxGDAz6MUB6seUs43IH7ZnRBopwwf-IZSOYewbfox1bawkH4qyGd6k9Bz2d-i63NzFOXVo6V3Gt0i580EEymP8laSF8ZEmyPBf6aSyPQZ_E08ZhX/s1600/735618_10152386480175714_1667124691_o.jpg" height="113" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Finalment, menció especial també als Red Runners, pel seu bon rotllo, per les braves, pels nous amics virtuals que mica en mica hem anat coneixent en persona.<br />
<br />
Així doncs, acaba l'any, aquest 2012 en el que pretenia realitzar un repte per cada any viscut, sumant un total de 33. No he pogut fer-ne tants, però crec que tot el que he anat aconseguint dia a dia, pas a pas, supera aquest nombre. He vessat llàgrimes d'esforç, d'emoció i alegria; m'he enfadat, m'he enfonsat i he tornat a resorgir. Perquè d'això es tracta, de seguir endavant sabent que, per molt dura que sigui la pujada, sempre tindrem cames per fer-la. I a falta d'elles, sempre tindrem algú que ens acompanyarà fins a dalt.<br />
<br />
MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES PER AQUEST GRAN ANY.<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-34042665038403859802012-12-26T22:25:00.003+01:002012-12-26T22:25:57.025+01:00Això s'acaba!Queden cinc dies per acabar l'any! Des de la meva última entrada, tot i que he fet diverses curses, no he tingut massa temps per escriure. La feina i la tornada als entrenaments de manera més seriosa em tenen bastant de temps ocupada. No per això he deixat de gaudir per cada pas que he anat donant. Respecte a l'esport, cada dia em veig més capaç de fer coses, i veig avenços mínims però constants. I això m'ajuda i m'empeny a seguir endavant. Per una altra banda, el veure companys que s'entrenen constantment i sobretot la Vane, que s'està entrenant per l'Ironman de Lanzarote, em dóna empenta per a sortir jo a entrenar i no deixar-ne passar cap. I ja ho diuen, que l'esport no construeix el caràcter, sinó que el revela; i és per això que estic descobrint coses de mi que no sabia que tenia. Tot i així, em queda encara molt camí per recórrer i molt per perfilar per a arribar a ser tot allò que vull ser. No sé què serà, però sí sé què no vull ser. I tant és així que, per l'any vinent, ja m'estic perfilant els nous propòsits: Riure més, no fer arrugues amb el front, estar més per la gent que m'importa i intentar-los contagiar de les ganes de fer coses que tinc ara mateix.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtnR01ogHU_7YSNRywbR7fIARm8I6hIfuyEP3XQcpvym-fSTYUw6KctBFPd1fIFqlXA6x7y8RyQoocalxCz1GYaOeEe6D6c-GDo5cp4mLtpuJeJCRxn2a5K0Y4JC_pmLCM8J6t9xUbMTDt/s1600/578742_333297076762477_96698727_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtnR01ogHU_7YSNRywbR7fIARm8I6hIfuyEP3XQcpvym-fSTYUw6KctBFPd1fIFqlXA6x7y8RyQoocalxCz1GYaOeEe6D6c-GDo5cp4mLtpuJeJCRxn2a5K0Y4JC_pmLCM8J6t9xUbMTDt/s1600/578742_333297076762477_96698727_n.jpg" height="314" width="320" /></a></div>
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-59484253457809707032012-11-18T20:08:00.000+01:002012-11-18T20:08:04.956+01:00A poc a poc i bona lletra, anem progressant!Després d'un parell de setmanetes arrossegant-me per aquest món, sense complir entrenaments i, els pocs fets, amb més pena que glòria, ha arribat el dia de tornar-se a posar un dorsal.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxC5-K88Hpo9rAuIffOFCFmkB4j4HwpToywigv3ljcSna2-0HCITKw6VXIO3Vrgw3xkKmrNX2YK5btPvuY83nF2nX77hBv68KSGsjkbfuvk9tt0YeH4FbqrSvKON9P5tOI-WLxjEgbmGcP/s1600/615453_10152279207235714_1802304670_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxC5-K88Hpo9rAuIffOFCFmkB4j4HwpToywigv3ljcSna2-0HCITKw6VXIO3Vrgw3xkKmrNX2YK5btPvuY83nF2nX77hBv68KSGsjkbfuvk9tt0YeH4FbqrSvKON9P5tOI-WLxjEgbmGcP/s320/615453_10152279207235714_1802304670_o.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
La cursa, la multitudinària Jean Bouin, que enguany arribava a la seva 89ª edició. La meva intenció era baixar dels 56 minuts aconseguits a la cursa de Ripollet i estava convençuda de que podia fer-ho. En principi, ho anava a fer sola, però he tingut diverses propostes de llebre i al final, m'he decidit per en Gonzalo. Ell anava a acumular kilòmetres, així doncs, li era més o menys igual el ritme a portar. Abans de començar hem decidit l'estratègia: portar un ritme més o menys de 5'20"/km. I l'hem acomplert bastant. El problema és que a les curses populars, acostuma a haver mil·lers de persones i en alguns trams, es fa complicat l'avançar. Córrer per la Gran Vía, no és problema, però en algun dels carrers hem hagut de frenar.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW2dfVkj_Lpljbihbfv82bkTx3LEM36JN-LATMJu4NpjI6k_GA1a9LuaoUU1Udm4zYP0tAJk9AhnkEId_DJO6ZESi2NwMrv4LNPdHTTKG3VrgIGpNN8W1R1r6sEpHKoG3XTJED4GnB7tzw/s1600/IMG-20121118-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW2dfVkj_Lpljbihbfv82bkTx3LEM36JN-LATMJu4NpjI6k_GA1a9LuaoUU1Udm4zYP0tAJk9AhnkEId_DJO6ZESi2NwMrv4LNPdHTTKG3VrgIGpNN8W1R1r6sEpHKoG3XTJED4GnB7tzw/s320/IMG-20121118-WA0005.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Abaix de tot, ben acompanyada!!!</td></tr>
</tbody></table>
Durant la cursa he tingut bastant bones sensacions. El circuit era bastant planer, exceptuant els últims 3km, que recorrien part del Paral·lel (que fa pujada però es puja bé) i el carrer Tamarit i Lleida, que fan moooolta més pujada! Als 2 últims km he tingut una remoguda d'estómac. He hagut de baixar el ritme i en arribar i intentar esprintar per aconseguir marcar 54 al crono, he calcul·lat malament, doncs pensava que arribàvem al mateix lloc d'on havíem sortit i encara quedaven 200mts més!<div>
<br /></div>
<div>
Finalment, el temps oficial, que coincideix amb el meu crono, ha sigut de 55'12", rebaixant en 40 segons la marca anterior. Estic bastant satisfeta, i crec que a la propera cursa puc intentar marcar un 54. De mica en mica, ens anem apropant als 50 i això em motiva i m'empeny a seguir endavant, tot i que sóc conscient de què, probablement, ara em serà més difícil millorar. O més ben dit, que la millora no serà tan notòria. Però intentaré seguir amb constància els entrenaments. És el millor que puc fer.</div>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqtpTqe2fD8lgNmN2MlEcrYPe9qKroKc8UsnVab-vwLm4x8TNcIJe8wjgazIZ6eYOz-u1o5TGk3voDmDBI2HSP90GLnCIP44xBb1YchY1n3Scn_8yJ3_RjrBL82n-hv090TcpR1ZDrrKlU/s1600/154328_4523492899363_344931258_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqtpTqe2fD8lgNmN2MlEcrYPe9qKroKc8UsnVab-vwLm4x8TNcIJe8wjgazIZ6eYOz-u1o5TGk3voDmDBI2HSP90GLnCIP44xBb1YchY1n3Scn_8yJ3_RjrBL82n-hv090TcpR1ZDrrKlU/s320/154328_4523492899363_344931258_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
En acabar, i per celebrar-ho, hem anat a fer el millor avituallament possible amb la Gemma i la Carme: Canya + Braves!!! Dieta RedRunner!!!<div>
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS1Fpp6HR2HAVJgSZrOJ-wC7WVv0R_iMHuMarHuK2zJ-C43AJjVcnPW73-PjZg0uMvj-7qBYPowtHsZH0lsQjivWetPSTljdNL7STygAWee5F1wU6qhRXCkdvU0iZyww3USEpn9YfQZ7Qn/s1600/IMG_20121118_111407.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS1Fpp6HR2HAVJgSZrOJ-wC7WVv0R_iMHuMarHuK2zJ-C43AJjVcnPW73-PjZg0uMvj-7qBYPowtHsZH0lsQjivWetPSTljdNL7STygAWee5F1wU6qhRXCkdvU0iZyww3USEpn9YfQZ7Qn/s320/IMG_20121118_111407.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /><div>
<br /><br /></div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-2567334681036480642012-10-28T21:24:00.000+01:002012-10-28T21:24:02.382+01:00Perdre la forma per tornar-la a recuperar!Això és el que he estat fent fins ara: res. O gairebé res! Des que vaig fer la Half de Berga, he estat unes setmanes bastant relaxadeta, tot i que he anat fent coses.<br />
Divendres passat vaig començar a sortir a córrer amb els Notepares Team, un grupet que queden cada setmana per anar a entrenar, nedar, rodar... bona gent. Vam fer 10km sortint del Boo fins a l'hotel W a un ritme bastant bo per mi.<br />
Dissabte al matí, vaig sortir en BTT. En Joan Borràs està intentant ensenyar-me a baixar, tot i que no sé si ho aconseguirà. Em va fer una classe pràctica la setmana passada, per Collserola. Però com que havia plogut i hi havia boira, vaig voler ser molt més prudent del que normalment sóc i vam acabar rodant simplement.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5MnSQw7Hul0zQeA2QWFMLtWGok8njWZld-SCRMh7sI2irUMB7Bl8Bas0xKdUiuLsSPac-J0MVZISsF2vwXcHTjbLgSv6BIOo6kbNMrI_BaTeUTc6dTirnJSH9d7MAKNZETPpz7eXnBt9E/s1600/29805_10152203938005714_480223312_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5MnSQw7Hul0zQeA2QWFMLtWGok8njWZld-SCRMh7sI2irUMB7Bl8Bas0xKdUiuLsSPac-J0MVZISsF2vwXcHTjbLgSv6BIOo6kbNMrI_BaTeUTc6dTirnJSH9d7MAKNZETPpz7eXnBt9E/s320/29805_10152203938005714_480223312_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb en Joan i en Gonza!</td></tr>
</tbody></table>
També he sortit a fer una mica la cabra per la muntanya de Badalona, amb el grup d'en Josh. Tots i totes estàn molt forts i em quedava sempre enrere. Així que res... hauré d'entrenar més!<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoiMfNgy2Y_por50JjWnfHRwCwVnT8ZCs4Uc6juZK7ddWxnRdXBlNh6pVccJiRjdzJjvRAgmOCMKEb1uYrTEkdgpCd8W38qZ8eGhzAZJwW3BqoqOa_9cGRhRAMLgV-KOtHxaVYk9Zt0djW/s1600/430119_4803133360124_1381736639_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoiMfNgy2Y_por50JjWnfHRwCwVnT8ZCs4Uc6juZK7ddWxnRdXBlNh6pVccJiRjdzJjvRAgmOCMKEb1uYrTEkdgpCd8W38qZ8eGhzAZJwW3BqoqOa_9cGRhRAMLgV-KOtHxaVYk9Zt0djW/s320/430119_4803133360124_1381736639_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Josh fèia la foto</td></tr>
</tbody></table>
Aquest cap de setmana he anat també amb els Notepares. Aquest cop, la ruta ha sigut des del Boo fins a l'Arc del Triomf, rodant pel Parc de la Ciutadella. El ritme va ser molt més baix que la setmana anterior, doncs jo em notava les cames adolorides. No m'havia recuperat encara de la sortida del diumenge amb en Josh, i no vaig voler forçar.<br />
<br />
Ahir dissabte vaig pujar a Sant Ramón. No hi havia anat mai, i em va agradar molt la pujada, tot i que fent-la des de Viladecans, és bastant dura. Però un cop a dalt... la vista és espectacular. I si el dia és clar, encara més. Llàstima que es va posar a ploure i vaig baixar gairebé rodant, per uns trams bastant empinats.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU06gPVjPuztnX85UvfzYHaoAqqKR-2qydhr1NE_nVlIwGL9DcoMo72p1p9YcQzqcQJ9LhpQBL0PATsyv4gc6EB_2ew56eISXPH4_1E_dch3RUvilKu0G7ouYcmEVlYkJtDUZkHpbry7zA/s1600/52788_4885914185267_1893084510_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="83" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU06gPVjPuztnX85UvfzYHaoAqqKR-2qydhr1NE_nVlIwGL9DcoMo72p1p9YcQzqcQJ9LhpQBL0PATsyv4gc6EB_2ew56eISXPH4_1E_dch3RUvilKu0G7ouYcmEVlYkJtDUZkHpbry7zA/s640/52788_4885914185267_1893084510_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb Barcelona de fons!</td></tr>
</tbody></table>
Aquest matí... la cursa de la Dona!!! He acompanyat la Marta a fer-la. 6km amb més de 15000 dones. Era bastant difícil el córrer, però al menys, l'hem acabada. Hem rigut molt, hem passat molt de fred, i segueixo amb els dubtes de si córrer amb malla curta o mitja cama. En acabar, li hem posat cara a alguns dels Red Runners, els de "el último paga las bravas", però no ens hem quedat a les braves (tot i que no pagàvem nosaltres!), perquè fèiem tard. Tot i així, ha sigut un matí molt maco i divertit.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIA4sjbze2AnXZMbD8vfqEcbE_0EEcxXbDEVgrIb1FRYPMmwMKCmg3E3nM9jxKpSM0OJz_VAJR57PixjjJtZz7T9_IgkRmhOSzusZl7mJIDFUWgvp28oG2UGNLj_GKBrLcON0rGxJ7VGYC/s1600/548283_4890197332343_1288637099_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIA4sjbze2AnXZMbD8vfqEcbE_0EEcxXbDEVgrIb1FRYPMmwMKCmg3E3nM9jxKpSM0OJz_VAJR57PixjjJtZz7T9_IgkRmhOSzusZl7mJIDFUWgvp28oG2UGNLj_GKBrLcON0rGxJ7VGYC/s320/548283_4890197332343_1288637099_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAtEyTB5UCS7kul9bsES0BHZRxIDfKlP4uyXH0hvnY3Rb6LMFJCVH8lAw41Jzqb1GMueYUEikT4XpPp40yQxe44kmin7cdY2l4LsCPXOwuLqZQIBCVz6E7qGIBt8UNU0L4tdm5ejW5Rc9F/s1600/2012-10-28+09.15.33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAtEyTB5UCS7kul9bsES0BHZRxIDfKlP4uyXH0hvnY3Rb6LMFJCVH8lAw41Jzqb1GMueYUEikT4XpPp40yQxe44kmin7cdY2l4LsCPXOwuLqZQIBCVz6E7qGIBt8UNU0L4tdm5ejW5Rc9F/s320/2012-10-28+09.15.33.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-5426020112449292132012-10-09T22:43:00.000+02:002012-10-09T22:43:13.958+02:00Yo no cumplo años...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZp2jkJS2NHozzzFCGT91dM5iPYtS8iMhbApINqkL5bM5NhyJI9ISSyIEF5uNuD9x-NqmPf1wM3DmHzKhVhxNOXSzu0lMKqlJWWSlRhGyFYS9iDaOwqo05WIDBWxhlPB08JVRzSQczvGh6/s1600/222.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZp2jkJS2NHozzzFCGT91dM5iPYtS8iMhbApINqkL5bM5NhyJI9ISSyIEF5uNuD9x-NqmPf1wM3DmHzKhVhxNOXSzu0lMKqlJWWSlRhGyFYS9iDaOwqo05WIDBWxhlPB08JVRzSQczvGh6/s320/222.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Aquesta és la gran entrada d'avui. Un repte per cada any viscut. I avui sumo 33 anys. Probablement no acompliré els 33 reptes, doncs he tingut diversos imprevistos, però els reptes que em faltaran, quedan sobradament complerts i recollits amb l'últim d'ells, que espero poder escriure'l ben gran el 31 de desembre. Fins aleshores, seguiré endavant, sumant reptes esportius o simplement, sumant dies, sumant felicitat, però sempre, sempre, al vostre costat.<br />
<br />
<i>"Aquest matí, en Josh m’ha dit “Som el que diuen els altres que som, no com ens veiem nosaltres”. He rebut més de 100 felicitacions personalment i a través de trucades, correus, facebook i whatsapp; malgrat haver demanat explícitament que no<br /> em fessin regals, m’han obsequiat amb coses materials que sí valoro, però és més de valorar tot el que m’heu fet sentir. Tots i totes els que m’envolteu dia a dia m’heu fet veure i creure en la meva grandesa com a persona; tot allò que em costa tant d’acceptar que sóc, ho he vist reflexat en vosaltres, en les vostres mostres d’estimació, en gestos desinteressats. Avui m’heu fet riure, m’heu fet plorar, però sobretot, m’heu fet ser feliç. Aquesta felicitat que ja fa temps que porto amb mi, l’heu feta crèixer una mica més. Avui, sóc el que vosaltres m’heu demostrat que sóc. I m’encanta el que he vist. MOLTES GRÀCIES!!"</i><div>
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaXWSOs-e2uqb0CDAtA5PjMD0a3pCXPwGpRb-1HGk6tQM_KasQ1YAWwD-ierpDIatn5w_MizDxOv_UkvmiXlACnutjinPbTkqY3PrrngdjUgrIkNF0hXY1ajiWg5woN69paTY9kNNfv_b6/s1600/gracies%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaXWSOs-e2uqb0CDAtA5PjMD0a3pCXPwGpRb-1HGk6tQM_KasQ1YAWwD-ierpDIatn5w_MizDxOv_UkvmiXlACnutjinPbTkqY3PrrngdjUgrIkNF0hXY1ajiWg5woN69paTY9kNNfv_b6/s1600/gracies%5B1%5D.jpg" /></a></div>
<div>
<i><br /></i></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-86843205544863414102012-09-25T22:20:00.001+02:002012-09-25T22:27:17.117+02:00La crònica que falta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAKUT3rTPp3Z2hk4Z9wV2wpqVoaeY-OMbOINyYLV4eJFhccYHp3NL5Z1WQRq9HgMDEXortZBbCrMSTjQgW2_fAif7CN3gZ5nhCJI9Q3cyHtNx2LXpdO5Krlyfvr3kebAdQJ50MsFWh9Y25/s1600/20120925_122251.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="115" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAKUT3rTPp3Z2hk4Z9wV2wpqVoaeY-OMbOINyYLV4eJFhccYHp3NL5Z1WQRq9HgMDEXortZBbCrMSTjQgW2_fAif7CN3gZ5nhCJI9Q3cyHtNx2LXpdO5Krlyfvr3kebAdQJ50MsFWh9Y25/s400/20120925_122251.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Avui he sortit a rodar. En començar a pedalar, m'he fixat que anava amb el plat petit... No l'havia tornat a tocar des del dia que vaig fer la Half de Berga. Massa dies. Fa una setmana que vaig competir i tot i que em vaig recuperar en 3 dies, no he fet gaire coses des d'aleshores. Junt amb en Josh estem dissenyant el calendari de la temporada vinent i acabant d'aclarir algunes coses per a què no hi hagi malentesos més endavant i acabem en punxa...<br />
<br />
No he fet la crònica de Berga, ho sé. La veritat és que he estat una mica apàtica amb aquesta prova. Em vaig posar molt nerviosa quan em vaig inscriure; a mesura que anaven passant les setmanes, anava progressant en l'entrenament i veia que podria acabar la prova entrant als temps de tall, em vaig relaxar. I com que la meva intenció era acabar-la, em vaig relaxar encara més. Anava molt tranquila. Bona senyal... o no...<br />
<br />
Vaig marxar divendres cap a Vilada, a prop de Berga, on ens havien deixat un apartament que compartiria amb la Vane i la Carol, que també competien, i la Gemma, la Carme, i la Marta, que venien a fer de suport moral i d'animadores. També hi era l'Èric, el fill de la Carol.<br />
Després de passar un moment per Berga per comprar menjar amb la Vane, ens vam instal·lar a l'apartament, i les altres noies van anar arribant. Riures, comentaris, explicacions... vam fer el sopar i cap a dormir aviat, doncs havíem de descansar.<br />
Al dia següent vam anar cap a Berga a donar un tomb a l'expo i a buscar les bosses per les transicions, la motxilla de regal i la pulsera de participant. Hi havia força ambient.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwyMCdBVOYJdVFiVtoDGicPUXIqMJEHZLVhDVM1-oKbGJWnYUZZwYTtoydKJB3mLP1npulO86MmUkwvLqXV3_Aaq3bC5-vx-4bdxwZKeRDSz_tjkR2sLNye2RiHmto_XkLvJg__nEMydt0/s1600/301458_4607542506149_1897232399_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwyMCdBVOYJdVFiVtoDGicPUXIqMJEHZLVhDVM1-oKbGJWnYUZZwYTtoydKJB3mLP1npulO86MmUkwvLqXV3_Aaq3bC5-vx-4bdxwZKeRDSz_tjkR2sLNye2RiHmto_XkLvJg__nEMydt0/s320/301458_4607542506149_1897232399_n.jpg" width="239" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pulseres blaves!</td></tr>
</tbody></table>
Un cop allà ens vam trobar amb en Josh i els del grup, que feien una sortideta en bici per estirar les cames, i la Vane, la Carol i jo ens hi vam afegir. En Josh em va estar explicant tota una sèrie de coses sobre la cursa, que jo anava anotant mentalment. En acabar, vam anar a l'embassament de Baells a deixar les bicicletes a la T1, ja que s'havien de deixar el dia abans. La vista era espectacular, i les boies grogues semblaven molt lluny...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmU3XzDNjJtRLW1dJuXQpSomGiK6O2cNNOy8tCaqWRGqbRVOFQpmmJ-MuipajJOrxhXXjexyvC23oUNvqf38filTXDx6wyNing17q4oAKsEYzivJNKmOKY-A2erf8hi8Wh0CV9tqqjK_Dv/s1600/304974_4607882394646_491387918_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmU3XzDNjJtRLW1dJuXQpSomGiK6O2cNNOy8tCaqWRGqbRVOFQpmmJ-MuipajJOrxhXXjexyvC23oUNvqf38filTXDx6wyNing17q4oAKsEYzivJNKmOKY-A2erf8hi8Wh0CV9tqqjK_Dv/s320/304974_4607882394646_491387918_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
A la tarda, després de dinar, migdiada i cap a Berga de nou, al briefing de la prova i a fer una mica de vida social.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXZzgSIgDu6i9za9DzCFUOMF6c2qEv-OQuJBjnVukdqiWEck9eT4ezMtrYl0Ca3jmxck1Yp6nzgL4gf7l6K84SppciXRP_ISErmFM-LMfP0JNzA7AaYHWLMsR-P_FnCOn6wgPmL6eKKe0_/s1600/536245_4608713095413_616236946_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXZzgSIgDu6i9za9DzCFUOMF6c2qEv-OQuJBjnVukdqiWEck9eT4ezMtrYl0Ca3jmxck1Yp6nzgL4gf7l6K84SppciXRP_ISErmFM-LMfP0JNzA7AaYHWLMsR-P_FnCOn6wgPmL6eKKe0_/s320/536245_4608713095413_616236946_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Briefing... cosa seriosa!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwlLSx1fvIViLNwXIQ6BNqNp0DJwAIMJ9ffkE7rr-vFV847Od9yAiIWvIHrB_a3ehTTq7BgaLG1VnBpULSysNWFREX49rNNaDk2cIDTrT9YJDSimsP2R8asPE7mDsXmMSit6VRdohwXDHS/s1600/247929_4608925340719_8392828_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwlLSx1fvIViLNwXIQ6BNqNp0DJwAIMJ9ffkE7rr-vFV847Od9yAiIWvIHrB_a3ehTTq7BgaLG1VnBpULSysNWFREX49rNNaDk2cIDTrT9YJDSimsP2R8asPE7mDsXmMSit6VRdohwXDHS/s320/247929_4608925340719_8392828_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Petita representació del team</td></tr>
</tbody></table>
Més tard vam recollir en Robert, que també venia a competir i es va quedar a dormir a l'apartament. Abans de tornar a l'apartament, la Vane i jo vam decidir que havíem de fer una cosa abans de la competició: una visita al Santuari de la Mare de Déu de Queralt. L'experiència de Lourdes ens va deixar una mica mosques, i no vam voler arriscar. Mal no ens faria! I la Carol també es va apuntar!<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5nFBbWkPpPBzMUo1bVXPWB3r2yZwadlQro33tYZlgJrg49SZL_hohePKFDp96g3zKD4H_RMljGBy8SvXi82zfzXP3z1auPK1_L2pY9cnbr6zmfxi-mFPgvdRvD2CN847fVl6EvoFdvsCW/s1600/316858_4609187707278_978945305_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5nFBbWkPpPBzMUo1bVXPWB3r2yZwadlQro33tYZlgJrg49SZL_hohePKFDp96g3zKD4H_RMljGBy8SvXi82zfzXP3z1auPK1_L2pY9cnbr6zmfxi-mFPgvdRvD2CN847fVl6EvoFdvsCW/s200/316858_4609187707278_978945305_n.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El suport que no pot fallar!</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8rrvnV5hMgbzHkiY9n4YqODN0s62VYROhArPrvGirXbhDFgrFXsidrbiVUGgO_Nwxnko4IxePYnI0zUFxyXJjJJ-SSoxUcqAS_XsskvcU1jNNiLCnGkV8ce1lHTeGolK7lNXJcT_kfxc7/s1600/527139_4609193067412_1693675817_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8rrvnV5hMgbzHkiY9n4YqODN0s62VYROhArPrvGirXbhDFgrFXsidrbiVUGgO_Nwxnko4IxePYnI0zUFxyXJjJJ-SSoxUcqAS_XsskvcU1jNNiLCnGkV8ce1lHTeGolK7lNXJcT_kfxc7/s200/527139_4609193067412_1693675817_n.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Des de dalt, mirant la ruta</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Després de la visita, ja estàvem preparades per a competir. Tot aniria bé! Vam arribar a l'apartament i les noies ja estaven fent-nos el sopar. I en Robert, assegut al sofà! Quin rei! Entre tots, vam acabar de fer el sopar i en Robert ens va donar els últims consells, doncs ell és gat vell en aquestes competicions... En aquell moment sí que em vaig posar una mica nerviosa, doncs en sentir que en Robert faria servir 9 gels per al sector de bici... jo vaig veure que potser faria curt... Sempre porto més coses "per si de cas", però aquesta vegada, vaig filar massa prim. No vaig portar-me isotònic en pols, només duia 3 gels (i un era per abans de competir), 2 compotes i unes gominoles pel sector de run. També volia fer-me un entrepà de gall d'indi per a la bicicleta. Així doncs, me'n vaig anar a dormir bastant preocupada. I fins més enllà de les 12 no vaig poder tancar els ulls, mentre la Vane ja feia estona que roncava al meu costat...<br />
<br />
El despertador va sonar cap a les 6 del matí. El dia havia arribat. Jo havia deixat les coses preparades el dia abans: cadascuna de les bosses amb les coses que necessitava a cada sector, la roba que m'havia de posar, els bidons amb aigua... Quins nervis! Vaig fer el mateix ritual d'abans de cada competició: el mateix esmorzar, visita al wc, dutxa, cabell engominat. Em vaig posar el mono de tri i a sobre un xandall, doncs fèia fresca, i vam anar cap a Berga.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSzAV0S6DHJumC960x7xlDZ6Aqn_b_5f0Q8lIQy72Edde8FiKDJrf3lZQCHqt1EvgLywPxtTgD3Hupq4HuY9HSRBv6xMjL52mzTfyHA6EROsxTWX-M6deZXypT46v-JE4jVJhoZn2tvUVq/s1600/10542_4616062799151_62130871_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSzAV0S6DHJumC960x7xlDZ6Aqn_b_5f0Q8lIQy72Edde8FiKDJrf3lZQCHqt1EvgLywPxtTgD3Hupq4HuY9HSRBv6xMjL52mzTfyHA6EROsxTWX-M6deZXypT46v-JE4jVJhoZn2tvUVq/s320/10542_4616062799151_62130871_n.jpg" width="239" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Robert, la Vane i jo</td></tr>
</tbody></table>
Primer vam deixar la bossa taronja del run a la T2, i vam anar a un bar, a trobar-nos amb la resta del team. D'allà, tots a buscar els autobusos que ens portarien fins a l'embassament de Baells. Els meus pares, que per fi venien a veure'm competir, estaven ja fèia estona allà, però els vaig veure poca estona, doncs de seguida vaig anar cap al box, amb la meva bici, a preparar les coses, inflar rodes, posar-me el neoprè i acabar amb els nervis... De camí cap a la sortida, vaig veure en Josh, que em va donar els últims consells.<br />
<div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_pS59FqnWHizxDs0O0BZY65gSncr_-blnwK_cZlSjl3Tr2qgDFZK8nLsB3aJxY5GbORujWt_Eiibvo0UtwP8stjfusnCFQA4FRVCgv8Q2Qb8srUGcmKeYa2RAUaaxp1iNKtK3o_bu5wvU/s1600/130.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_pS59FqnWHizxDs0O0BZY65gSncr_-blnwK_cZlSjl3Tr2qgDFZK8nLsB3aJxY5GbORujWt_Eiibvo0UtwP8stjfusnCFQA4FRVCgv8Q2Qb8srUGcmKeYa2RAUaaxp1iNKtK3o_bu5wvU/s320/130.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Petonets d'en Josh!</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPL_sk0uhztw_rmjmWrv7pMI3SVh3Upz5d-LnyiJS8ahKwfqikJIjzr2711HwXFanxb48IEnAu318nTwTiebimdClAYOWg2sk25mZWUNoLGw4isiUVP_04VVQSOyrh01l0DuSIgusIEdHk/s1600/644119_10151040499396905_1311115561_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPL_sk0uhztw_rmjmWrv7pMI3SVh3Upz5d-LnyiJS8ahKwfqikJIjzr2711HwXFanxb48IEnAu318nTwTiebimdClAYOWg2sk25mZWUNoLGw4isiUVP_04VVQSOyrh01l0DuSIgusIEdHk/s320/644119_10151040499396905_1311115561_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ara sí! tot els WITL? Team riders!!!</td></tr>
</tbody></table>
Tot preparat, neoprè posat i ja a la rampa de sortida. A les noies ens fan baixar per unes escales, separades dels nois, i abans d'entrar a l'aigua, es fa el silenci i sona <i>"Con te partiro"</i> d'Andrea Bocelli, moment molt emotiu. Tot seguit ens deixen entrar a l'aigua i... es dóna el tret de sortida!</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfLRWXFE5w2nEdtFubiMLNr-n9psHvvhDxKyN0Q3xWreP50YfcQfg14YGZ110A-c4hyTxiCrt5g1utk2J8I2ForC4pu-xVBaTy8nW1MN59bQdOe7I5-T8M3_GWbtwZ9EhNvbfqryfm9y1U/s1600/138.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfLRWXFE5w2nEdtFubiMLNr-n9psHvvhDxKyN0Q3xWreP50YfcQfg14YGZ110A-c4hyTxiCrt5g1utk2J8I2ForC4pu-xVBaTy8nW1MN59bQdOe7I5-T8M3_GWbtwZ9EhNvbfqryfm9y1U/s200/138.JPG" width="200" /></a></div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnFBk63tbef9YKDTO0oXflW8se-U6UCNGFRvSN_Y_3nSPPvF8VRz3beALl92zEuo6xgrtkr85jWdcBxbxbQoPpHhMqmM1ZaZSah-LguZqSyRN5mgcsbvMxdfJ9plpWxTONNq8p_5bthgOZ/s1600/137.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnFBk63tbef9YKDTO0oXflW8se-U6UCNGFRvSN_Y_3nSPPvF8VRz3beALl92zEuo6xgrtkr85jWdcBxbxbQoPpHhMqmM1ZaZSah-LguZqSyRN5mgcsbvMxdfJ9plpWxTONNq8p_5bthgOZ/s200/137.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu4WWPLyNk8yIcJzA306n0PfFYSenlWA0oPMHwB_kYA8COHU7KhOfBtqydVQHENrBwRKQiN2AOdLkZGmhRCXd0PgjdkpU9KvfINKE_W_NZqR7BqKuAVnun-Dqd_MXk3wq3eIpWBIan5sTS/s1600/141.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu4WWPLyNk8yIcJzA306n0PfFYSenlWA0oPMHwB_kYA8COHU7KhOfBtqydVQHENrBwRKQiN2AOdLkZGmhRCXd0PgjdkpU9KvfINKE_W_NZqR7BqKuAVnun-Dqd_MXk3wq3eIpWBIan5sTS/s200/141.JPG" width="200" /></a></div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;">
</div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO2V63hxqh0UoFm076JAwbxB0y2rTQPR-vyOy4w5HHBSS1ZcuPAcQ7mSuVVvLhpl1INWFUYLsf8Osh-d9qlWPS8yoBj9opD6ncLr-YxCUVZqCeMvZi3KuAt977ocrJrGB5WM1c5Zy2GHx3/s1600/139.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO2V63hxqh0UoFm076JAwbxB0y2rTQPR-vyOy4w5HHBSS1ZcuPAcQ7mSuVVvLhpl1INWFUYLsf8Osh-d9qlWPS8yoBj9opD6ncLr-YxCUVZqCeMvZi3KuAt977ocrJrGB5WM1c5Zy2GHx3/s200/139.JPG" width="200" /></a><br />
<br />
<br />
<div>
<br />
<div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
En aquell moment em vaig agobiar una mica. Cops de colze, patades, gent que et passava per damunt, per sota, gent que es creuava... em van donar un cop i em van treure l'espatlla esquerra de lloc, i me la vaig tornar a col·locar en un moviment. Fins al cap d'una estona, la cosa no es va calmar i vaig poder trobar un ritme. En diversos moments, vaig tenir la sensació de què marxava massa del recorregut i del grup on m'havia col·locat, però de seguida aconseguia tornar a posar rumb cap a les boies de gir. No vaig voler mirar en cap moment el rellotge per saber ni el temps ni la distància. Simplement, anava nedant, buscant un ritme una mica lent al principi, i més ràpid i còmode cap a la meitat del recorregut. En sortir de l'aigua, en un recorregut de 2200mtd, vaig fer un temps de 46minuts. Més o menys el que esperava fer en els 1900. No anava pas tan malament! Primer tram superat! Vaig fer la transició amb molta calma vaig iniciar el segon tram. Ara tocava la bici!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidfv9e4805c39EDir3YQVf75b4p0hD_CR7JYeQtvJTS7cGGZ_agrpMg0OeOra9PI4ubtYrHQL597V7Jo41JrbawcBGBB3v5AHW9SXPWONORDwVtfK4TnZkejAvfAH9D9x7jsf1lqjFFLkG/s1600/224570_4202931963682_1209343999_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidfv9e4805c39EDir3YQVf75b4p0hD_CR7JYeQtvJTS7cGGZ_agrpMg0OeOra9PI4ubtYrHQL597V7Jo41JrbawcBGBB3v5AHW9SXPWONORDwVtfK4TnZkejAvfAH9D9x7jsf1lqjFFLkG/s320/224570_4202931963682_1209343999_n.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
Dues voltes a un recorregut d'uns 43km, 14 dels quals eren en contínua pujada. Així doncs, vaig prendre-m'ho amb calma. En sortir de l'embassament, em van començar a passar ciclistes, i vaig posar el cap a treballar, dient-me que jo havia de fer la meva cursa, no la seva, que no els intentés seguir, o ho acabaria pagant. La primera volta va ser de reconeixement, i a la segona, ja vaig apretar una mica més i vaig passar a diversos ciclistes. En aquesta volta vaig decidir agafar un bidó de beguda isotònica "per si de cas". No volia fer-ho, doncs en ser d'una marca diferent a la que jo utilitzo normalment, no volia patir cap problema de panxa. Per sort, no em va passar res. Crec que l'alimentació la vaig portar força bé, però em falta molta pràctica encara per saber si prenent més coses, puc millorar una miqueta el rendiment.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdy5EgSJomB7MMpMflu2YUj_0Apjc4NYps5FtoJtL9BKIOPTO5IEKagG4O0Dvw0jL7fYXImqQAnUECbKkfB0wIrj_dEoEA9alcvMh3IBCW6yWN2Cq_5zLBSCYjojDYDkD2-Bio062le2ni/s1600/532233_3842942391814_1071297922_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdy5EgSJomB7MMpMflu2YUj_0Apjc4NYps5FtoJtL9BKIOPTO5IEKagG4O0Dvw0jL7fYXImqQAnUECbKkfB0wIrj_dEoEA9alcvMh3IBCW6yWN2Cq_5zLBSCYjojDYDkD2-Bio062le2ni/s320/532233_3842942391814_1071297922_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgksxZEXHuLXz-xHEGmRVQLhECEsy9j79O2F25xZO5UKlZPZwvc6M3wFmf2p9pu52XtzEo27RicZ1GVRIUqEJyt_-ls65jA0_il-LqQMZXQVy3Kw4U3xXcMoRIGyXIS_flfPILmVToXgCKa/s1600/46481_3842940671771_1032778812_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgksxZEXHuLXz-xHEGmRVQLhECEsy9j79O2F25xZO5UKlZPZwvc6M3wFmf2p9pu52XtzEo27RicZ1GVRIUqEJyt_-ls65jA0_il-LqQMZXQVy3Kw4U3xXcMoRIGyXIS_flfPILmVToXgCKa/s320/46481_3842940671771_1032778812_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
L'arribada a Berga en bici va ser mortal, doncs era una dura rampa, que la vaig haver de fer amb el plat petit i amb molta cadència. I després dels 83km que portava en bici, vaig haver de posar tot el que em quedava. Al final d'aquest tram, em van sortir 3h40min, temps bastant proper al que jo havia calculat. Només em quedava un tram, i tenia suficient temps de marge com per acabar la prova dins els límits. Així que, sense apretar molt, vaig començar el sector de run: 3 voltes a un circuit de 7km, on hi havien dues pujades fortes, que les vaig fer a peu les tres últimes vegades.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXDDjDeouixD3_Su_UBmJTlhV5JDcaCZoj5EpPNsVKRxIzs4We8eOfwAMJ72dvHYwqxCYZIKOuuYrMzbG8dtKwLOexDrLFYNRJKIunymU0FokZ7a75BVMxZVgZO_C2ompCzLQe8i6mE1aX/s1600/30757_10151241528438274_1472374836_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXDDjDeouixD3_Su_UBmJTlhV5JDcaCZoj5EpPNsVKRxIzs4We8eOfwAMJ72dvHYwqxCYZIKOuuYrMzbG8dtKwLOexDrLFYNRJKIunymU0FokZ7a75BVMxZVgZO_C2ompCzLQe8i6mE1aX/s320/30757_10151241528438274_1472374836_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjerasvbNB8DZMTPFSJAu2ZfU14BzzWdUUjBG-nQd-of78wy-PwZgww9_l2jFITh5Kx4zj55wjX-7XEUJYtG3P_uPBk_tv_B2nUE5jFwbuhuwj2X3cWqZF6nyTrxAro5JwuKMsGIMysIOsF/s1600/39429_3843192278061_1018946269_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjerasvbNB8DZMTPFSJAu2ZfU14BzzWdUUjBG-nQd-of78wy-PwZgww9_l2jFITh5Kx4zj55wjX-7XEUJYtG3P_uPBk_tv_B2nUE5jFwbuhuwj2X3cWqZF6nyTrxAro5JwuKMsGIMysIOsF/s320/39429_3843192278061_1018946269_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
La primera volta, amb molta calma, aturant-me als dos avituallaments. La segona volta, un calvari, tal i com em va dir en Josh... veient com els altres atletes ja duien les dues pulseres, i jo només una... Amb molta calor. Tirant-me aigua per damunt a cada avituallament, bebent-ne molta. I vaig haver de parar al lavabo i tot! Finalment... última volta! Pulsera blanca al meu braç i un gran somnriure. Animant a la resta de corredors. Retrobant en Sergi, el meu company d'equip i junts vam fer els últims kms. Pulsera blava i carifa de finisher! De gresca amb en Sergi, acabem fent un sprint, treient el que em quedava dins.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGWfn-bgKkjaxqStIMvsbQDJpy5hT3XVQCCGclIeCHf-XWFLfOV46nkOCpyKzpphWStYsZ7VwFtMGpq1vhuAkQk-GDBzoCXGCcwIYE_gCIbDoFlo5Okz9suE-TfzkSjFBkQLYPFBW86x46/s1600/meta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGWfn-bgKkjaxqStIMvsbQDJpy5hT3XVQCCGclIeCHf-XWFLfOV46nkOCpyKzpphWStYsZ7VwFtMGpq1vhuAkQk-GDBzoCXGCcwIYE_gCIbDoFlo5Okz9suE-TfzkSjFBkQLYPFBW86x46/s320/meta.jpg" width="220" /></a></div>
<br />
<br />
En arribar, tothom m'esperava: la Vane cridant pel micròfon, els meus pares, les noies... i en Josh, a qui malauradament no vaig veure, tot i que estava al meu costat. Els nervis de la medalla...<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin9y-eOEJiCZYaEbAdnhfaTLnlwIq4WqBFMMN_8UTauwBcPzc6L6qSV16SivMPmFuoIu3v6cnMFbamXquxJ-7Lr-CWE8OGAtoVWvZNp_kVNd7vBlVUGmMglSv_BmLFOlmyNvQwWHhmJJCW/s1600/159.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin9y-eOEJiCZYaEbAdnhfaTLnlwIq4WqBFMMN_8UTauwBcPzc6L6qSV16SivMPmFuoIu3v6cnMFbamXquxJ-7Lr-CWE8OGAtoVWvZNp_kVNd7vBlVUGmMglSv_BmLFOlmyNvQwWHhmJJCW/s320/159.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En serio Josh, que no et vaig veure!!!</td></tr>
</tbody></table>
Doncs bé, així va acabar la prova, entre abraçades i crits, però cap llàgrima. Els dies anteriors em vaig fer un tip de plorar mentre em visualitzava en cadascun dels sectors, mentre entrava a meta... Mentre competia, també vaig tenir moments... però un cop arribar... res. I durant aquesta setmana, igual. Res. Sí que he posat moltes fotografies, sí he rebut felicitacions de molta gent, sí que és una cosa que no tothom ho pot fer... però no sé per què, però sembla que no estic satisfeta del resultat. Potser pel temps que vaig fer, perquè havíem calculat 12 minuts menys, potser perquè no em va suposar un gran esforç... no ho sé. El que sí que sé és que m'agrada això. I vull seguir endavant, competint. El posar-me un dorsal em motiva. El pensar que tinc una competició aviat, em fa passar els dies més de pressa, aprofitar-los, pensar en el que m'agrada, disfrutar fent-ho. Així que... la temporada que ve, nous reptes! I en Josh tornara a acompanyar-me en el camí. Si he arribat fins aqui, ha sigut gràcies als seus entrenaments. I espero que aquesta temporada vinent, podré acomplir millor els plans d'entrenament.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Amb el Sailfish Half de Berga, tanquem la tri-barraca. La temporada vinent, més i millor!!!</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv9VJY3fq1UzJgTUcdbh_bHUQtmcogmUGSdmyvtrBwN3ws_p2BeSk8GcgwOs8rQNlM7xkLu0_oPBhkZ6L863_ruA311w4C3JdaIX08wr_oMXjUeQxdqyNzJ3LjkAJ41facoIcmKdckka70/s1600/IMG_20120923_211703.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv9VJY3fq1UzJgTUcdbh_bHUQtmcogmUGSdmyvtrBwN3ws_p2BeSk8GcgwOs8rQNlM7xkLu0_oPBhkZ6L863_ruA311w4C3JdaIX08wr_oMXjUeQxdqyNzJ3LjkAJ41facoIcmKdckka70/s320/IMG_20120923_211703.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br />
<br /></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-61165590231629953752012-09-14T02:29:00.000+02:002012-09-14T02:31:55.041+02:00Ultims entrenaments. Això ja està fet. Ja ho tenim. Arriben les últimes hores abans de la Half. Enrere deixo moltes hores d'entrenament, menys de les que hauria d'haver fet, en sóc conscient. A vegades, entrenar es fa un suplici, però és necessari si es volen obtenir resultats. Encara tinc molt de marge de millora, fa menys d'un any que vaig començar a fer triatlons i si tinc paciència, constància i m'imposo l'autodisciplina de l'esforç, sé que puc arribar més enllà. Aquest últim mes m'he divertit entrenant. He vist que sóc capaç de córrer més ràpid que abans, d'aguantar més estona, de pedalar més kms, de nedar més temps... I tot això motiva, i empeny a seguir entrenant. Tot i que faci mandra, si...<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUqLwZZ-J_g-Hf2HjbLo4ErJYtT9YG99n8Q71QQC_154Uw8xGNwp_EjclQLtbt4LuCB8Mam1LaJ-nVswfW3jUtQvCarDF8pZtPGLWwmATy2iTHr0RUBHp5OSooMjqNnGJn-JMRaT8vyXjz/s1600/Reus-20120811-01026.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUqLwZZ-J_g-Hf2HjbLo4ErJYtT9YG99n8Q71QQC_154Uw8xGNwp_EjclQLtbt4LuCB8Mam1LaJ-nVswfW3jUtQvCarDF8pZtPGLWwmATy2iTHr0RUBHp5OSooMjqNnGJn-JMRaT8vyXjz/s320/Reus-20120811-01026.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les últimes sortides en bici de molts kms (gairebé 100 i amb més de +1200m)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh19zXToH3CB4ljKPxbesi5IXrz_6ngUw_YnWn4HF87m8xFY1wH5IOUE-um8YhnRFSjuPRtET8PupHRja1jzdXel4Mxuecn8MOf-u2ZxH2G6J6GXazFMo6U66Pop2xOaW8EWG1MYgt0gwvx/s1600/IMG-20120831-01113.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh19zXToH3CB4ljKPxbesi5IXrz_6ngUw_YnWn4HF87m8xFY1wH5IOUE-um8YhnRFSjuPRtET8PupHRja1jzdXel4Mxuecn8MOf-u2ZxH2G6J6GXazFMo6U66Pop2xOaW8EWG1MYgt0gwvx/s320/IMG-20120831-01113.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb Barcelona als meus peus!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpg13juC7yfWRkA12I5-rmgULvzbUlgUWwB09rFbZYCs5YMUDG7of5t8saSYYxu-PlETHZqeSpCtp-Lqp8kSy2jeKit8k7zbqOiL31g4wymvvgkUk3lDGjbKAyrEJmTMX81M-QQoHzTJhu/s1600/Prades-20120819-01066.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpg13juC7yfWRkA12I5-rmgULvzbUlgUWwB09rFbZYCs5YMUDG7of5t8saSYYxu-PlETHZqeSpCtp-Lqp8kSy2jeKit8k7zbqOiL31g4wymvvgkUk3lDGjbKAyrEJmTMX81M-QQoHzTJhu/s320/Prades-20120819-01066.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entrenaments matiners amb la calma de la muntanya</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIp9P2Zkc51RDNCc3A6CCOx2C8KxXb-pPBdp5mPgH-9w8vjHJLaxhXsr8XMSv3dsbMciU2Ob_9F6NSfpFKZ3S4HSzk3fWOPdp7qzgiNEHN2sp5HfsD8CV1fLKiw4Wj7aUvD3j4lkhE_mCF/s1600/IMG-20120909-WA024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIp9P2Zkc51RDNCc3A6CCOx2C8KxXb-pPBdp5mPgH-9w8vjHJLaxhXsr8XMSv3dsbMciU2Ob_9F6NSfpFKZ3S4HSzk3fWOPdp7qzgiNEHN2sp5HfsD8CV1fLKiw4Wj7aUvD3j4lkhE_mCF/s320/IMG-20120909-WA024.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Natació en piscina natural!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Quan em vaig inscriure a la half, a mitjans de juny, estava molt nerviosa. Mirava els temps de tall i pensava que no seria capaç d'entrar-hi. Avui, tot i que no he fet mai una distància d'aquest tipus, estic segura que sí hi entraré. L'entrenament m'ha donat confiança i, malgrat tot, en Josh també. L'exigència, l'experiència i la seguretat que desprén m'han aportat molt, tot i que no ho sembli. Però per mi, tots els consells són vàlids i els vaig emmagatzemant, per fer-los servir més endavant (o no!).<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkwtoluVxd6ZUyCGh-jHP8leu31rMRRAhSnyiR_mr_4zOThkrN2P6WcyK_9J0fFTDIVmQKi1Fk1gmOMW3fpBgIOup7KnV2jSxsXSRvdLxOvwD2PwFw1l2xMo2oN9texy4_yeyJ6c9NxdFH/s1600/IMG-20120705-WA002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkwtoluVxd6ZUyCGh-jHP8leu31rMRRAhSnyiR_mr_4zOThkrN2P6WcyK_9J0fFTDIVmQKi1Fk1gmOMW3fpBgIOup7KnV2jSxsXSRvdLxOvwD2PwFw1l2xMo2oN9texy4_yeyJ6c9NxdFH/s320/IMG-20120705-WA002.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gràcies, Coach!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
No puc tancar aquesta entrada sense donar també les gràcies a aquelles que m'han acompanyat i aguantat durant tots aquests mesos d'entrenament, Ada, Marta, Carme, Gemma i Carol. És bo tenir amigues en qui recolzar-te i també que t'allunyin una mica de tot i t'aixequin quan estas "de bajón" (i et portin a fer mojitos).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4XrOGoT_YGPQuSyD4l5JqhR6QZqD2jFKn7oHme4rFMVoS6K6NJnSzq0ZGurgonqnAIMpEJaKNnHmTSya3b_q31kihN6vLGuTw0wcaqp7d8i9PfOZwSriHQv9f3ojRydJ-pRMyg5WAd6se/s1600/IMG-20120909-WA005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4XrOGoT_YGPQuSyD4l5JqhR6QZqD2jFKn7oHme4rFMVoS6K6NJnSzq0ZGurgonqnAIMpEJaKNnHmTSya3b_q31kihN6vLGuTw0wcaqp7d8i9PfOZwSriHQv9f3ojRydJ-pRMyg5WAd6se/s320/IMG-20120909-WA005.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
I, em queda una nena! La que ha compartit amb mi entrenaments, nervis i xerrades, crits i molt bon rotllo. Acompanyada, les bogeries són més fascinants, i el Tourmalet es veu més assequible (nota per als ciclistes del Tour: <i>pon una Vane en tu vida!</i>). Gràcies Vane per tot el que m'has aportat durant aquest temps ( i espero seguir aprenent de tu durant molt temps més!).<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwOlza59aq-2xOXHoSbNpAARTR-1IPjAcJEIMyrTC8QdqhTfSmCQQdR4rD6gBmZ7gohQe0STXhUkSKm-2kx_JARJRh3CBP4rE5wyalrIbDWKC9K7-iY98e7KDBiiSsclj4YhD8EEryg3Ov/s1600/IMG-20120901-01117.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwOlza59aq-2xOXHoSbNpAARTR-1IPjAcJEIMyrTC8QdqhTfSmCQQdR4rD6gBmZ7gohQe0STXhUkSKm-2kx_JARJRh3CBP4rE5wyalrIbDWKC9K7-iY98e7KDBiiSsclj4YhD8EEryg3Ov/s320/IMG-20120901-01117.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pequeñita, pero matona!!!</td></tr>
</tbody></table>
A la propera entrada, ja seré una HALF IRONWOMAN!!!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-48743987700845299622012-08-28T21:02:00.000+02:002012-08-28T21:19:13.111+02:00Una cursa especial: 5km per en Tomás!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdTMhR6P-idfN-8RSHzFAgxVRQGWhph-7fpg0LmfdopJpnJwmLkKYvs8HA7YksCxh53uxLyClzjB8eCEcNtF8lEmnwQqFSa0XaHeQMqBzeD9XECEPWJV3YUFBy617q0iTsDmn0oBQrdk57/s1600/IMG-20120809-WA003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdTMhR6P-idfN-8RSHzFAgxVRQGWhph-7fpg0LmfdopJpnJwmLkKYvs8HA7YksCxh53uxLyClzjB8eCEcNtF8lEmnwQqFSa0XaHeQMqBzeD9XECEPWJV3YUFBy617q0iTsDmn0oBQrdk57/s320/IMG-20120809-WA003.jpg" width="239" /></a></div>
<br />
<br />
33 dies aqui i vas marxar. Només ens vam veure un dia, però em vas sentir sovint dir-te hola i adèu. No vaig trobar la samarreta de Supermán que et mereixies, però el sobrenom te'l vas guanyar: els superherois fan que el món sigui millor. I tu, amb la teva curta visita, sembla ser que ho has aconseguit, malgrat tot. Diuen que has unit una família, i has fet que la mare sigui més forta. Tan petit i tan gran alhora.<br />
<br />
Jo no he pogut fer-te cap regal especial. Únicament et volia dedicar una cursa. No una victòria, perquè sempre hi ha millors que jo, però sí una superació personal. Aquesta cursa podria haver sigut la triatló de Tarragona, però jo encara no sóc prou forta com per superar les coses que em fan mal, i no vaig poder competir. La Belén i jo vam anar a fer una cursa a Torredembarra i aprofitant que hi havia la teva família, vam voler-te-la dedicar. No vam fer un temps espectacular (al menys, jo no n'estic orgullosa), però sí vam aconseguir fer-la plegades, i d'això sí que n'estic orgullosa, per haver-la corregut al costat de la teva tieta, intentant ajudar-la a acabar dignament. El temps, 28minuts i 19 segons. Bastant bé. Però ho podem millorar.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0h6Q66Shfb5K_lyCocZjaRID4k7-QiOFXeiZ71mst6o1_VIEi6fv-PTUy-mxh2KR08I67cNG3W-bBALCU5xpGssduhGMotDmHSDB4ZyEU2pBTd1KOaB7pWhC8AeFZKIkmixiFdVOT227F/s1600/486560_3943942111939_1088833223_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0h6Q66Shfb5K_lyCocZjaRID4k7-QiOFXeiZ71mst6o1_VIEi6fv-PTUy-mxh2KR08I67cNG3W-bBALCU5xpGssduhGMotDmHSDB4ZyEU2pBTd1KOaB7pWhC8AeFZKIkmixiFdVOT227F/s320/486560_3943942111939_1088833223_n.jpg" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquesta per va per tu!</td></tr>
</tbody></table>
Tomás, la propera fita serà a Berga, i aquest sí que serà un gran repte per mi. Arribaré a meta com sigui, seré <i>finisher,</i> perquè sempre aconsegueixo tot allò que em proposo i sí, aquest cop, un trosset de la meva dedicatòria, anirà també per tu. Allà on siguis, DEP.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-10644459346942486602012-08-05T19:59:00.000+02:002012-08-28T20:39:09.984+02:00Corrent de nit i sense llumAhir es va celebrar la Trail Series Poblet-Prades nocturna. 20km per la muntanya, sota la lluna plena, que em van semblar que serien d'allò més emocionant! I sí, emocionants ho van ser de totes maneres! 23km per la muntanya... passant-les de tots colors! Ja vaig començar malament, doncs havia sopar massa tard, massa de pressa, la baixada en cotxe des de Prades a alta velocitat i per les corves m'havia marejat, i no em sentia bé.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaQfB8_4ERwp0aSjTiU7LDsI9DVM1kywGxB9vHOnA8tjF2_BmjxDUkoje8RQWpPHWdn4LL9gvzyuYuG-KO9Ohu3UCFGXYxHSTSuOR8I3TPmdqJjj9A_leN2Loz82L5SwHVr3HkYbGBZzJW/s1600/IMG-20120804-00996.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaQfB8_4ERwp0aSjTiU7LDsI9DVM1kywGxB9vHOnA8tjF2_BmjxDUkoje8RQWpPHWdn4LL9gvzyuYuG-KO9Ohu3UCFGXYxHSTSuOR8I3TPmdqJjj9A_leN2Loz82L5SwHVr3HkYbGBZzJW/s320/IMG-20120804-00996.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Preparada!!!</td></tr>
</tbody></table>
La cursa començava a les 00:00 a Poblet i hi havia molt d'ambient. Hi havia dues modalitats: corredors i marxadors, i l'arribada es tancaria a les 6 del matí.<br />
<br />
Van donar el tret de sortida (que va consistir en un "vale, ja!!!"), i vam començar a còrrer. 100 metres per asfalt, a ritme lent i conservador per mi, i ens vam endinsar al bosc amb una pujada espectacular... Preludi de tot el que m'esperava fins a l'arribada... Duia el camelbak amb 2l d'isotònic, que no vaig gairebé ni tastar, perquè em meu estòmac no em deixava. Al primer avituallament, l'aigua que vaig beure no em va sentar gens bé, i vaig anar tota l'estona patint, amb la panxa remoguda, sense poder còrrer, en pujada, amb el sopar amunt i avall... Res, desastre.<br />
Segon avituallament i només bec aigua, menjo una mica de síndria i una gominola de coca-cola. Era el que em venia més de gust, i únicament el que podia menjar.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-PSCL3Lq9tkX3w-ffPCX5a7tBssJvym48kzQyPZSHuA_L5Bropf5mCTtKlC61JCMUJjP4Ty-vRmN3eLY2bGHGsVbG4CwWFLGXEsxVksA5RmcHo1CodObcjMb67PBSp_SFZWu5-SMf7TJ0/s1600/IMG-20120805-00999.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-PSCL3Lq9tkX3w-ffPCX5a7tBssJvym48kzQyPZSHuA_L5Bropf5mCTtKlC61JCMUJjP4Ty-vRmN3eLY2bGHGsVbG4CwWFLGXEsxVksA5RmcHo1CodObcjMb67PBSp_SFZWu5-SMf7TJ0/s320/IMG-20120805-00999.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Més val riure que plorar...</td></tr>
</tbody></table>
Segueixo mig corrent, mig caminant, sense perdre de vista sempre als mateixos participants, fins que de sobte, em vaig adonar que el meu frontal s'anava apagant. M'estava quedant sense bateria. Vaig maleïr el que no fos a piles, el no tenir una bateria de recanvi, la meva panxa, l'arròs bullit que havia sopat, el no haver entrenat suficient...<br />
Arribo al tercer avituallament. El noi que hi havia, molt amablement, em diu que em deixa el seu frontal, però com que quedaven 4km i jo pensava que sabia on era, li vaig dir que no, que acabava amb el meu. Aigua, síndria i gominoles. I segueixo corrent. El camí, segons m'havien dit, feia una miqueta de pujada i després era tot baixada. I... alguna cosa no anava bé, perquè el meu camí fèia tot baixada! Fèia estona que no veia cap marca... I com que la lluna il·luminava, vaig veure un dipòsit d'àigua i unes característiques del terreny, que m'eren familiars. Però no hi havia cap marca de l'organització! Així que no vaig tenir més remei que tornar enrere, fins a l'avituallament. A beure aigua, síndria i gominoles un altre cop!<br />
El meu llum era ja insuficient i, per sort, abans de sortir de casa, el meu pare m'havia donat una llanterna d'aquelles que es van carregant a mesura que vas apretant el botó. I res... pujada a la Baltassana i baixada pel bosquet, tot de pedres, amb aquella llanterna. Tot i haver fet molts cops aquell camí, estava totalment venuda, a les fosques. Sento el campanar de Prades. Són les 4 del matí. Em sona el mòbil, el meu pare, que si em faltava molt... no papa, ja arribo... Finalment, arribo al pla i ara sí que sé on sóc! Apago el frontal, guardo la llanterna i apreto a còrrer a tota velocitat, muntanya avall, il·luminada per la lluna. Aleshores sí que vaig gaudir! Vaig arribar a meta cridant, com sempre. Foto de rigor, recovery de síndria, samarreta de record i cap a casa!<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwzy30PM_Lxizodez6Sx0mKZblT4x9oouXMiDdGPFP0zd6czoBflpzbIwykcRBzQJLj6OYSWyWC4v41KQQH2G6M04JMN3KL0CcwEJ6wkogyGUE_fzLG8gVeVS5X1C6q63mb0a5EZoePGd8/s1600/268740_412124035501855_722214216_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwzy30PM_Lxizodez6Sx0mKZblT4x9oouXMiDdGPFP0zd6czoBflpzbIwykcRBzQJLj6OYSWyWC4v41KQQH2G6M04JMN3KL0CcwEJ6wkogyGUE_fzLG8gVeVS5X1C6q63mb0a5EZoePGd8/s320/268740_412124035501855_722214216_n.jpg" width="219" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arribada!!!</td></tr>
</tbody></table>
Per acabar, vull donar l'enhorabona als organitzadors de la prova. Tot i que el circuit era molt dur, estava molt ben senyalitzat en tot moment, i els avituallaments eren suficients i abundants. Espero poder repetir l'any vinent en millors condicions!!!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-7498742356895245122012-08-02T22:08:00.000+02:002012-08-02T22:08:16.333+02:00La solitud del triatleta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC36um7oZsp9QG5Dyu6pZYOSMIesWbAiIAuWNYA4ADRdL0PA48VMLUsbOj16fhexv49LCwVozmCs0swJJchukfcu1CJTK3h7b_dxak_slZ7Tk5eBHCIGCcPPW0rEpcL9NoNo0Fb85zTRpu/s1600/325906_4292176620497_1758216119_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC36um7oZsp9QG5Dyu6pZYOSMIesWbAiIAuWNYA4ADRdL0PA48VMLUsbOj16fhexv49LCwVozmCs0swJJchukfcu1CJTK3h7b_dxak_slZ7Tk5eBHCIGCcPPW0rEpcL9NoNo0Fb85zTRpu/s320/325906_4292176620497_1758216119_o.jpg" width="213" /></a></div>
<br />
No són temps bons per mi. M'assalten molts dubtes al cap, últimament. Estic de vacances i hauria de gaudir-ne, però no ho faig. Sembla ser que la meva vida és l'entrenament. Avui parlava amb en Josh d'això, i em dèia que tenim cada dia 2 o 3 hores d'entrenament, i que ens en queden encara 20... Però a mi em sembla que no és ben bé així. O jo no ho veig així. Cada dia, al matí, em costa llevar-me i miro el pla d'entrenament i penso "bufff... 2000mts swim + 12km run...". I vaig allargant el moment de fer-ho, amb la qual cosa, tot el dia vaig pensant en que tinc una feina pendent a fer, i no puc gaudir de la resta de coses. Les meves amistats em diuen que si anem a la platja, o a fer un gelat, o anar a un concert... I no puc. No puc anar a esmorzar perquè sóc en bicicleta (com avui) i arribo vora les 12. Tampoc puc anar a dinar (com avui), perquè havia d'anar a nedar i he sortit vora les 3. No ho volia deixar per la tarda, doncs volia sortir a donar un volt, a veure la gent. I així cada dia. Les meves amistats remuguen, i jo m'uneixo. A l'inici, disfrutava amb tot això. Avui, se'm fa una muntanya.<br />
<br />
És cert que per a afrontar determinades proves de llarga distància, cal haver entrenat dur. Cal haver entrenat al menys, el temps que suposadament hi dedicaré a la prova. I en el meu cas, tot i haver millorat molt, serà bastant de temps. Per això, haig de seguir entrenant per intentar estalviar-me el patiment el dia de la prova. Diuen que es pateix entrenant i es gaudeix competint. Avui, visualitzo l'arribada a la propera prova que tinc (Trail Poblet-Prades, 20km), i no em veig arribant amb un gran somnriure.<br />
<br />
No estic sola en això, m'acompanya molta gent: en Josh, els del grup d'entrenament, les meves nenes (Ada i Vane)... però sí entreno sola. I aquesta solitud se'm fa difícil de portar. Probablement, si tingués un grup d'entrenament, seria una mica més fàcil: l'un per l'altre, estiren per sortir. Però en el meu cas, no és possible. Així que em toca a mi mateixa fer força de cap i sortir... sola. És per això, que m'estic plantejant el fet de canviar d'equip a algun més proper a Reus. Al menys, així tindria en algun moment, la possibilitat d'entrenar amb més gent, ni que fos un cop per setmana. Suposo que es faria més amè. Però el mòbil no em para de sonar amb missatges de les nenes dient que no canvii... Ja veurem...Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-11995569893936897192012-07-30T19:57:00.000+02:002012-08-28T20:33:00.933+02:00Triatló d'Andorra, la meva primera olímpica!El 29 de Juliol es va celebrar a Andorra la I Triatló distància Olímipica, una competició més del Wild Wolf Triathlon Series de Polar. Com que formava part d'un circuit de triatlons, si t'inscrivies en un dels altres, per 1€ més, tenies inscripció a Andorra. Així que després d'inscriure'm a la triatló de la Vila, ho vaig fer també en aquesta.<br />
<br />
Em vaig traslladar a Andorra dissabte, juntament amb altres companys de l'equip. Després de dinar, fer els check-in a l'hotel i recollir els dorsals, vam pujar tots junts cap a l'estany d'Engolasters, on havia de fer-se la primera part de la triatló, per deixar les bicicletes allà al box, on les recolliriem al dia següent. Ja m'havia informat de què el circuit de bicicleta seria dur, i anant en cotxe, ho vaig corroborar. Baixar des del llac seria perillós, però pujar seria un infern!<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ6lwzhPOBE0DRf6q-wDtUnhR6ty_VkPKTB_h31kFjni58wCwHvV2RzkI5S00FTBr8qxWkC9n0NnEiNJFT-pZpaBc_ykpZ1yciwrDj-l8qh1HdSsIpN7r6FyyEmBaHOomIyMC3w4Rem_h1/s1600/221515_10151977855845714_958800447_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ6lwzhPOBE0DRf6q-wDtUnhR6ty_VkPKTB_h31kFjni58wCwHvV2RzkI5S00FTBr8qxWkC9n0NnEiNJFT-pZpaBc_ykpZ1yciwrDj-l8qh1HdSsIpN7r6FyyEmBaHOomIyMC3w4Rem_h1/s320/221515_10151977855845714_958800447_o.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Llac d'Engolasters</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWQnVPR7qn8bLGJ1LIy9SeaWz8WUjKc0L3ER-hR1I1n-duKWh3DYVThcbK53mV4_08RdotUcp9nv7iChO8k4dKiFNX_uPxaYkkvJX5sYHBXq1gullx-Z6_jvCLPkakSHopMowtiCCfLraf/s1600/242792_10151977859225714_39934926_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWQnVPR7qn8bLGJ1LIy9SeaWz8WUjKc0L3ER-hR1I1n-duKWh3DYVThcbK53mV4_08RdotUcp9nv7iChO8k4dKiFNX_uPxaYkkvJX5sYHBXq1gullx-Z6_jvCLPkakSHopMowtiCCfLraf/s320/242792_10151977859225714_39934926_o.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Box de la T1</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div>
Després de deixar les bicicletes, vam anar a veure el recorregut que hauriem de fer des de la sortida del llac fins a agafar la bicicleta i la nostra sorpresa va ser que era tot un camí boscós, ple de pedres punxegudes que hauríem de recórrer descalços, i després d'agafar la bicicleta, hauríem de fer una pujada molt empinada fins al punt on ens deixessin començar a pedalar.</div>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7Sy8XO3V_FgOMxy_FH4QYCQxweEOTk-OknJKM_L6a3kiBoFyWzedK-LdYteKX7A2kAurtSIvA3yn6YxYZv_6WtADBO6dq-cXy-TIrN-v38SbAz3mUVufkImtIyOBiLb9SXwMdBcgjT9Da/s1600/387135_4389756061624_746366493_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7Sy8XO3V_FgOMxy_FH4QYCQxweEOTk-OknJKM_L6a3kiBoFyWzedK-LdYteKX7A2kAurtSIvA3yn6YxYZv_6WtADBO6dq-cXy-TIrN-v38SbAz3mUVufkImtIyOBiLb9SXwMdBcgjT9Da/s320/387135_4389756061624_746366493_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sortida del llac... auch!!</td></tr>
</tbody></table>
Poca cosa més hi havia a fer... Així que abandonar o participar i la primera no entrava massa dins els meus esquemes. M'havia d'estrenar, encara que fos en un circuit tan dur com aquell.<br />
<div>
Així que al dia següent, sona el despertador, em preparo i junt amb els companys, agafem l'autocar fins al llac. Nervis a flor de pell. La carretera molla, plus de perillositat en baixar, i tots els dubtes em venen al cap: roba per posar-me o no, alimentació, aigua... 10km corrent... I no porto kleenex! Sempre em deixo alguna cosa!</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El moment de saltar a l'aigua arriba. Ens indiquen que entrem al llac i, abans de què em posicioni i em centri, ja han donat la sortida! Amb la qual cosa, reacciono tard i surto de les últimes. Nedant em vaig trobant bé, tot i que veig que avanço molt lenta. En fi... decideixo que m'és igual, que el que m'importa és acabar-la. I així ho faig. </div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq9dl0pOjKy7K1WWI5g6BfyA3mMKVeWRAHz0mMRWyHYPKB9zP5cPLdS5KUqFhEGZ7IeQahg24x2cEEW6V_2gyZjegCQWCejf3zWBYJmIrfaHw9aRuO8slgQiIi7AHgdFVHS7jN7O9752k4/s1600/338575_10151977881185714_1293700551_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq9dl0pOjKy7K1WWI5g6BfyA3mMKVeWRAHz0mMRWyHYPKB9zP5cPLdS5KUqFhEGZ7IeQahg24x2cEEW6V_2gyZjegCQWCejf3zWBYJmIrfaHw9aRuO8slgQiIi7AHgdFVHS7jN7O9752k4/s320/338575_10151977881185714_1293700551_o.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Surto de l'aigua per aquell camí de pedres, caic dos cops, no paro de riure, vaig al meu box, em trec el neoprè tranquilament, agafo la bici i les sabatilles a la mà i pujo tranquilament la pujadeta, em calço i cap avall!!! Quan ja em tranquilitzo una mica, aprofito per a menjar-me un gel, amb tanta mala sort que li faig un forat massa gran al paquet i se m'acaba caient gairebé tot, pringant-me la mà, el manillar, el quadre i les sabatilles. Sembla sang. Baixo amb molt de compte fins a arribar a la primera pujada: el coll de la Comella. Allà la pendent és del 14% i hi ha molta gent que posa el peu a terra i tot. Però jo no. Plat petit i a poc a poc. Com sempre dic "<i>aquí no para nadie!". </i>Ni jo tampoc. Quan estic als últims kms de la bici, sento que en Cesc Godoy ha arribat ja a meta. A mi encara em quedaria una hora ben bona per fer els 10km corrent. El circuit de run són dues voltes pel costat del riu, bastant agradable. El punt en contra era que necessitava urgentment anar al lavabo... i no trobava a on... Començo a córrer al costat d'un noi, i anem a ritme lent, fins que el deixo enrere als últims 5km. L'avituallament me'l passo de llarg. No podia beure res més!!! Finalment, veig l'arribada i, com no, els meus companys d'equip estan allà esperant-me. Com sempre, fan els últims kms amb mi.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimA3DmSfZt9uNHRX8xoM9BSk_GWeLHihC0bk6cD2x6BkHWEXmToFI7-3DsQXg4cd9bk1jng2yWqR9QPQXeLUkUvJVzKA5nPAUOBwgepEslrv7Epk9KUIBUFpsPvzd2JSGEuzOF5TLPwiGz/s1600/473710_10151977860560714_1141318471_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimA3DmSfZt9uNHRX8xoM9BSk_GWeLHihC0bk6cD2x6BkHWEXmToFI7-3DsQXg4cd9bk1jng2yWqR9QPQXeLUkUvJVzKA5nPAUOBwgepEslrv7Epk9KUIBUFpsPvzd2JSGEuzOF5TLPwiGz/s320/473710_10151977860560714_1141318471_o.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
Al final, acabo en 3h35minuts, bastant contenta per haver aguantat els 10km corrent que, realment, era el que més em preocupava. Va ser una triatló dura, no crec que torni a repetir-la. Però tot el veurà...</div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA7dvBlRi44863nXgpGTvIvfoHq_owMdvhfLANTHk1jJXBFYjwYoXXT_WuS5hNENwnK_im2ALvUtsffft8aTeDbLdVXSTRmyJzpfd6klfRr1NsVEdLxkmx5PM3xpivXc2wppcMOE9zPhzD/s1600/413328_10151977876705714_847135813_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA7dvBlRi44863nXgpGTvIvfoHq_owMdvhfLANTHk1jJXBFYjwYoXXT_WuS5hNENwnK_im2ALvUtsffft8aTeDbLdVXSTRmyJzpfd6klfRr1NsVEdLxkmx5PM3xpivXc2wppcMOE9zPhzD/s320/413328_10151977876705714_847135813_o.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">WITL? team a Andorra!!!</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-67326066952100176482012-07-26T16:46:00.000+02:002012-07-26T16:46:14.426+02:00Triatló de la Vila<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Em feia particulament il·lusió participar en aquesta triatló, per diversos motius. Primer, perquè es celebrava a Barcelona, ciutat que n'estic enamorada, i segon, perquè el faria per relleus amb la Vane i l'Ada, les meves companyes d'equip, projectes i últimament, bogeries.<br />
<br />
Em vaig aixecar molt d'hora, vora les 5.30. Havia quedat que recolliria la Marta a Viladecans, i tot i que ella només venia per animar, es d'agraïr la matinada que va haver de fer un diumenge. A les 7 ja érem al pàrquing de la Mar Bella, esperant que arribés l'Ada per anar juntes cap a la zona on es feia la tri. Vam haver de caminar una estona fins a sota les torres, però anavem entretingudes veient la "fauna" nocturna que s'acumula a les platges un cap de setmana.<br />
Arribem a boxes, molta gent, no ens trobem amb ningú... l'Ada i jo entrem al nostre box i trobem la Vane, que ja estava preparada. No sortíem fins a les 8:55, així que ens quedava bastanta estona. Vam deixar les coses i vam sortir fora a trobar-nos amb alguns companys, la Marta i la Carol, que també havia vingut per animar.<br />
L'hora s'apropa, busquem un lavabo. Estan molt bruts perquè resulta que són els de la platja... als lavabos de la competició no ens deixen passar... total, que l'Ada i jo, juntament amb altres dues noies acabem a un centre comercial tancat, demanant que ens deixessin entrar. Tenim sort i ens deixen passar, tornem cap a la zona trotant una mica per escalfar i seguim així pel passeig durant uns 20 minuts. Entrem al box, per esperar a la Vane, que trigava més del normal. Va resultar que el tram de natació eren 1100metres, en comptes dels 750 previstos. Quan va arribar, em va posar el xip a la cama i vaig sortir volant. Em tocava el tram de bici i volia fer un bon paper. La Vane neda molt bé i l'Ada corre molt i jo... no volia deixar l'equip en mal paper. Així que vaig apretar les dents i les cames i vaig intentar volar.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPJQEkwqe52Z5gajFxRC5Ri1SxP7QiEy1YfeZjKTVHu2ImWVDmw2-uqNJ2uaLM-LVaBOMG_bLXTWNLKVHoZpsaVGLbiS0j1A8DEtZMbIfBHcWZmQOF1w6lwTicVjxb0uLljpJW1ViID85k/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPJQEkwqe52Z5gajFxRC5Ri1SxP7QiEy1YfeZjKTVHu2ImWVDmw2-uqNJ2uaLM-LVaBOMG_bLXTWNLKVHoZpsaVGLbiS0j1A8DEtZMbIfBHcWZmQOF1w6lwTicVjxb0uLljpJW1ViID85k/s320/1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portant a roda a un de l'equip</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWnyTiu8lEMNc1NeU7WfaaRmmGj4gIjnDkivOKK9oWyajwbz6pXDu8tOBl7BO9WZC7-RthhQ_bFKtkb1-upZM05b6nNnMEL0J708Xx_qB7iq2tqnfgB_r9pTRR4N6qxgpZ6nju0a68Z-iM/s1600/4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWnyTiu8lEMNc1NeU7WfaaRmmGj4gIjnDkivOKK9oWyajwbz6pXDu8tOBl7BO9WZC7-RthhQ_bFKtkb1-upZM05b6nNnMEL0J708Xx_qB7iq2tqnfgB_r9pTRR4N6qxgpZ6nju0a68Z-iM/s320/4.jpg" width="215" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gir de 180graus</td></tr>
</tbody></table>
<br />
El circuit era bastant pla, només hi havia una petita pujada després d'ún túnel, però res complicat. Per posar algun inconvenient, el vent de cara i la quantitat de gent, que en algun tram es quedava una mica estret per poder passar. Tot i així, em vaig divertir i vaig fer els 17km del circuit en 32minuts! Crec que esta bastant bé per mi, tot i que les meves pulsacions anaven força altes.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0fItHmZ7CgRUBwMlNDw0Zr1JDQ1j_xCx_rSDOI3t3MSn40wiBz1CQwA96MrB2zmZ8dLiRb66der5lDbD7slwdlnqhb7MCu-c7siFwxCCCUlHdH6e6Ydveb1SUTmvtWzdyJcShbs2cgg8n/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0fItHmZ7CgRUBwMlNDw0Zr1JDQ1j_xCx_rSDOI3t3MSn40wiBz1CQwA96MrB2zmZ8dLiRb66der5lDbD7slwdlnqhb7MCu-c7siFwxCCCUlHdH6e6Ydveb1SUTmvtWzdyJcShbs2cgg8n/s320/2.jpg" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb temps per saludar i tot!</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIVZhiTvNkjYTQJtRfrIWL-HzFjYnzYXyAJ538s7gYQ47vjKqjiv2_4diHmdVRl9ODgN_Z7t9q2ATa9qdBllwf-mXZudY6_G5K4-9cGQqe-5qvuOC2AvaKGAH-X3nVIu80ie2nrBYydyvV/s1600/3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIVZhiTvNkjYTQJtRfrIWL-HzFjYnzYXyAJ538s7gYQ47vjKqjiv2_4diHmdVRl9ODgN_Z7t9q2ATa9qdBllwf-mXZudY6_G5K4-9cGQqe-5qvuOC2AvaKGAH-X3nVIu80ie2nrBYydyvV/s320/3.jpg" width="214" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Apretant les dents!</td></tr>
</tbody></table>
Vaig arribar a boxes i vaig donar el relleu a l'Ada, que va sortir volant, també. La Vane i jo ens vam posar en marxa de seguida per anar-la a buscar i entrar juntes a la meta. Finalment, la vam veure aparèixer i, cadascuna per un costat, la vam agafar i cap a la meta! 1h22minuts en total! Aquest temps ens va portar a la 8ª posició de la nostra categoria (23 equips de relleus femenins). Per ser la primera competició que fem d'aquest tipus, està molt be! A la propera... petem el crono! Però el millor que jo m'emporto és l'alegria per compartir quelcom, l'emoció, el ser un equip!!! I quin equip!!!<div>
<br /><div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguiCOA5tC0HWiJUFuZa73ydXT43ODJ6eSKJ4jVBbUD1Hc8nipV2Ty5nJafdL9sWzxVbqoVuWpesPIWMtsfDOl52z0ekfk47aVWwanDXU0LENqEL50YOru26pEKbDgebnNCdlArdbOCklee/s1600/412568_4350982052298_975648149_o.jpg" style="background-color: white;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguiCOA5tC0HWiJUFuZa73ydXT43ODJ6eSKJ4jVBbUD1Hc8nipV2Ty5nJafdL9sWzxVbqoVuWpesPIWMtsfDOl52z0ekfk47aVWwanDXU0LENqEL50YOru26pEKbDgebnNCdlArdbOCklee/s320/412568_4350982052298_975648149_o.jpg" /></a></div>
<br /> <br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaQRxnS09aF8jVxWyk1vtG2rtked984a3MrizGG4yQp1rrE3zgUa_bQPro_uSHL6Mb_oRBwhqkLlsR-qxnB3Fl4I8o2aECSCG2ULv-fjbQ4hDUl5uRp8dB8cm1nt_DHAwjsmuGG9BeRjvL/s1600/620864_3957146901245_254782906_o.jpg" style="background-color: white; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaQRxnS09aF8jVxWyk1vtG2rtked984a3MrizGG4yQp1rrE3zgUa_bQPro_uSHL6Mb_oRBwhqkLlsR-qxnB3Fl4I8o2aECSCG2ULv-fjbQ4hDUl5uRp8dB8cm1nt_DHAwjsmuGG9BeRjvL/s320/620864_3957146901245_254782906_o.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entrada a meta! (Foto de Sergi Dàvila)</td></tr>
</tbody></table>
<br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxcG6UzFj7OFCI3wk4byYbBl_9nqCik8uRwf3LWkqXj2JodUptWeg4DDGfkcV9apicCoc3NS6lLK7_pQrR6DD6CVQN1z1BAaBNPgGWrb_4zWwXjgGR8u5CWlTGmJ76ts6tL7a3PdwfNOA9/s1600/255330_10151134343568274_472361008_n.jpg" style="background-color: white; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxcG6UzFj7OFCI3wk4byYbBl_9nqCik8uRwf3LWkqXj2JodUptWeg4DDGfkcV9apicCoc3NS6lLK7_pQrR6DD6CVQN1z1BAaBNPgGWrb_4zWwXjgGR8u5CWlTGmJ76ts6tL7a3PdwfNOA9/s320/255330_10151134343568274_472361008_n.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gran Equip! (Foto de Lid Isart)</td></tr>
</tbody></table>
<br /><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-57708026845842627542012-07-18T12:28:00.004+02:002012-07-18T12:28:47.640+02:00Cyclotour Calafat: 24h de pedalades!El cap de setmana del 7 i 8 de juliol es van celebrar les 24h al circuit de Calafat, on vaig participar en equip de relleus, juntament amb en Ferran Pintor, la Soraya i en Rafa. En Pep, per la seva banda, va participar en la categoria individual.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaLNtZlP2FIrpRT2MLlf2w5XxKOoPxEPi6IuBvCUI2yjV2B9y5YyHGXhk2wVNu_M8Irl5zQEp3iqfD0wk0Mkqe3WRpRLFpIHYyxuwRaMDZssMDCRHi3gb_MUjo0kw3CH282yv8iEFjCs_Z/s1600/552735_4348041785145_553817632_n+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaLNtZlP2FIrpRT2MLlf2w5XxKOoPxEPi6IuBvCUI2yjV2B9y5YyHGXhk2wVNu_M8Irl5zQEp3iqfD0wk0Mkqe3WRpRLFpIHYyxuwRaMDZssMDCRHi3gb_MUjo0kw3CH282yv8iEFjCs_Z/s320/552735_4348041785145_553817632_n+(1).jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">WITL Team + Pep + Jorge Unzueta</td></tr>
</tbody></table>
<br />
No sabia ben bé com aniria la cosa. Em cridava l'atenció això de rodar per un circuit, 24 hores, per la nit... Pintava emocionant. Però a mesura que anaven passant les hores, se'm va fer molt pesat. La nostra estratègia inicial era de fer relleus cada 2h, però per la calor i la monotonia que suposa el donar voltes a un circuit, vam optar per fer relleus cada hora. Això suposava que cada 3 hores (més o menys), havíem de sortir a la pista i era bastant difícil el dormir o descansar correctament, hores mortes veient com ciclistes passaven per allà davant, xerrant amb un o altre, mirant una classificació no actualitzada, i un exèrcit de mosquits... Molt pesat, tot plegat. I el circuit... bastant bo, ben asfaltat, però no il·luminat i a la nit, van haver-hi dos revolts que gairebé els faig rectes... I el diumenge, a les últimes voltes ja n'estava fins al capdemunt de rodar per allà. I això que jo havia de rodar poquet! No podia pensar en com s'havien de sentir els que participaven en la categoria individual! Però bé, el treball en tot això, suposo que és més mental que no pas físic.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaElDvwvh5JB9NGCgwUejXiPVFHWNqA_lRM4aw3ZgzsaJD9Qa9Ac-2lee5fspoCsM6AzeV9kLiKV5mwPSzQ4DF0ra0AvWoSl0qOv_Pq1gYh6QUUgmE3_JfViD4wie4tqjm56Ypi_IRhQXt/s1600/469347_4238771085392_994308575_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaElDvwvh5JB9NGCgwUejXiPVFHWNqA_lRM4aw3ZgzsaJD9Qa9Ac-2lee5fspoCsM6AzeV9kLiKV5mwPSzQ4DF0ra0AvWoSl0qOv_Pq1gYh6QUUgmE3_JfViD4wie4tqjm56Ypi_IRhQXt/s400/469347_4238771085392_994308575_o.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de @rafagonzalez_00</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj02bnxEJ9cFUhCYLyOgG93xxtZxwySiBYpqeh5QMEVxqxX4IKlR_2vuagr7iJYW2-8p08ye4Ko8j1b2zQTX7afAPmUgRVYzSqCjrMQV3_sDs-RCDOXNav9XD0jAhER5Ds8nt0sBXusVCvR/s1600/532223_339151966162399_1330560314_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj02bnxEJ9cFUhCYLyOgG93xxtZxwySiBYpqeh5QMEVxqxX4IKlR_2vuagr7iJYW2-8p08ye4Ko8j1b2zQTX7afAPmUgRVYzSqCjrMQV3_sDs-RCDOXNav9XD0jAhER5Ds8nt0sBXusVCvR/s320/532223_339151966162399_1330560314_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de l'organització</td></tr>
</tbody></table>
<br />
La part positiva d'això, doncs veure en Pep en acció, que suposava un entrenament per al seu proper repre (1000km non-stop a Montmeló), conèixer a altres ciclistes i compartir box amb en Jorge Unzueta i el seu pare, que és d'allò més entretingut!<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnabUYUtqFDbW324XsXPV6bdFEAQZyccOXFndQ47WWED2QDgLGItNV_VWj43YzTZLpGw7ROLq-pKJ95zp6V3wAZ85tvrVByjptp_BR9O9eXDAqIC7q6vdBZ0IuYS_P-wbUIt6r1aoY8sOq/s1600/599862_4348021344634_701054627_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnabUYUtqFDbW324XsXPV6bdFEAQZyccOXFndQ47WWED2QDgLGItNV_VWj43YzTZLpGw7ROLq-pKJ95zp6V3wAZ85tvrVByjptp_BR9O9eXDAqIC7q6vdBZ0IuYS_P-wbUIt6r1aoY8sOq/s320/599862_4348021344634_701054627_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esperant el relleu </td></tr>
</tbody></table>
El meu equip i jo... vam fer el que vam poder. La Soraya i en Rafa es reservaven per al proper cap de setmana de competició als Monegros; en Ferran Pintor que està molt fort, i gràcies a ell, sovint avançavem posicions; i jo... anant fent. Vam quedar en segona posició, i ens van donar una medalla. Però no sé per què, però em va saber a poc... Bé, sí que sé per què: perquè només competiem 2 equips en la nostra categoria!<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1NAGNT0RWfSqfySpTkFDs9GxekdgC6OiouJG9UC_TjQ28kOsLxmD6gpmAysrS-L690kfw6Vre4fJST1U8ymXVsziWqvWwExmuiifrw9KktLf_7PyyBBwevK4Vj0a_JCsodZrnKNUiWbIk/s1600/MEDALLAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1NAGNT0RWfSqfySpTkFDs9GxekdgC6OiouJG9UC_TjQ28kOsLxmD6gpmAysrS-L690kfw6Vre4fJST1U8ymXVsziWqvWwExmuiifrw9KktLf_7PyyBBwevK4Vj0a_JCsodZrnKNUiWbIk/s320/MEDALLAS.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>"Los hechos hablan"</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-15954641025897574832012-07-05T14:22:00.000+02:002012-07-05T19:08:17.880+02:00Nit de lluna plena... sortim a córrer!!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Ahir a la nit vaig participar en la cursa de la lluna plena, organitzada pel Runnering Viladecans. Com el seu nom indica, havia de ser per la nit! Així que tocava estrenar el frontal en cursa. A la tarda, vaig anar a recollir l'accessori per portar-lo al cap, però finalment no el vaig aconseguir, i em va tocar enganxar el llum al camelbak. Un invent força sapastre, que va funcionar una estona, però al final, vaig acabar portant el llum a la mà.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVpLrlnbTWCDQ1YcEnmRpk6NzYhTB8kml2ubUyUh8iATC9kBUQMjUX33OManF7lyod7ctwNRSHiaecYCr-u5zQswdyoX80XGpIMSF6h_JrrYQm6lvFTpXwWDy3tRtCbgISm8_e1IE1KfBf/s1600/carrera_dela_lluna_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVpLrlnbTWCDQ1YcEnmRpk6NzYhTB8kml2ubUyUh8iATC9kBUQMjUX33OManF7lyod7ctwNRSHiaecYCr-u5zQswdyoX80XGpIMSF6h_JrrYQm6lvFTpXwWDy3tRtCbgISm8_e1IE1KfBf/s320/carrera_dela_lluna_01.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Para Ada, con cariño... :-P</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div>
Sorprenentment, allà vaig coincidir amb la Marta, a qui no coneixia de res i que, en una tarda de correus i whatsapp bastant frenètica amb diverses noies conegudes a través de twitter, va resultar que vam acabar corrent juntes i fent un "avituallament" posterior.<br />
<br />
La cursa... com diria en Josh "de cafè i madalenes" (m'ha agradat això!). No era una cursa competitiva i la intenció era d'anar parant cada 3km per a reunir el grup. Gairebé 1000 persones, entre caminants i corredors, vam omplir la muntanya dels voltants de Viladecans. A on vam anar? Ni idea. Fins que no descarregui les dades del garmin, no ho sabré. L'organització, genial. Amb la inscripció ens van donar un lot de productes exagerat i una samarreta tècnica molt xula! El recorregut estava controlat pels voluntaris i pels bombers, que en diversos moments s'encarregaven de refrescar-nos amb les mànegues d'aigua. Molt divertit! La Marta i jo vam començar corrent a un ritme de 6km/min, crec que bastant bo, tot i que a estones, havíem de caminar. Però al cap i a la fi, a cap de les dues ens anaven a donar cap premi (ni tampoc vam ser agraciades amb cap dels regals que es van sortejar!).<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtRKyo0Evay2lTca4ro-xvLhvT1yS72SJT18KCq908wW2Yt8mZdBI_chMeHjQPyn7BgZujLdvfY-Yj1q5PQTPVjbPqh5X8PdePzILXBSXv_pjhNOHh7xDMW1Y7tViIxXac27l000IgrWrD/s1600/IMG-20120704-00859.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtRKyo0Evay2lTca4ro-xvLhvT1yS72SJT18KCq908wW2Yt8mZdBI_chMeHjQPyn7BgZujLdvfY-Yj1q5PQTPVjbPqh5X8PdePzILXBSXv_pjhNOHh7xDMW1Y7tViIxXac27l000IgrWrD/s320/IMG-20120704-00859.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primera parada... fotos no!</td></tr>
</tbody></table>
En total, vam trigar 1h22minuts en fer el recorregut de 10km, amb parades incloses i embuts per passar per llocs estrets. I... segons puc veure ara mateix... vaig acabar amb una velocitat de 4:06/km!!! Uau! Llàstima de no ser capaç de mantenir un ritme semblant en les curses!!!<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizT9bEsjr4ylpm2TkmOBPE4q0TG4YK1AmePqj62luQYnQWJGbx0L7UmtMe_mHGwZmsxQY-pRwuBY-OOJI6EtK4eDhZa3Ac2CAaoeXMeagqQXWubAm2DbD4NIjF30h_MpsVOE9vjDSCCs90/s1600/Viladecans-20120704-00860.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizT9bEsjr4ylpm2TkmOBPE4q0TG4YK1AmePqj62luQYnQWJGbx0L7UmtMe_mHGwZmsxQY-pRwuBY-OOJI6EtK4eDhZa3Ac2CAaoeXMeagqQXWubAm2DbD4NIjF30h_MpsVOE9vjDSCCs90/s320/Viladecans-20120704-00860.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mullada, suada però encantada!!!</td></tr>
</tbody></table>
En acabar la cursa, es va fer el sorteig de material, que no ens va tocar res. I com que no donaven canapès ni res més que aigua i isotònic, la Marta i jo vam anar a fer el nostre propi recovery...<br />
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8QBZgzWnELOGXxxAYMuONbpdMIo9XizhZg8e7cx6PIMkXPdFt7wJuqFhVR7ZvbxdKhUwQIAGycbL92xtCb466FZRv2VVREowMzuqtkygeuOzuNnTOzVqkAMqZERNYFlstwhj3Ew02Akg8/s1600/Aw_fQ7nCQAAGlgP.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8QBZgzWnELOGXxxAYMuONbpdMIo9XizhZg8e7cx6PIMkXPdFt7wJuqFhVR7ZvbxdKhUwQIAGycbL92xtCb466FZRv2VVREowMzuqtkygeuOzuNnTOzVqkAMqZERNYFlstwhj3Ew02Akg8/s320/Aw_fQ7nCQAAGlgP.jpg" width="239" /></a></div>
<div>
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-41048614524809890332012-06-23T19:44:00.001+02:002012-06-23T19:44:25.761+02:00Potser em canvio de religióAvui he sortit a pels 50km bike que em tocaven. Amb la ruta que tenia pensada (que ja li tinc ganes!), me'n sortien més de 60, i com que he sortit tard i feia molta calor, he decidit modificar-la sobre la marxa. Així doncs... pujada al coll d'Alforja, baixada i canvi de ruta per arribar fins a Reus. Pel camí, m'he enganxat a un grup de ciclistes de Riudecols, que molt amablement m'han fet un lloc dins el seu grup. Ells anaven a la Mussara i m'han convidat a seguir-los, però els he dit que ja la vaig fer la setmana passada. I un d'ells m'ha contestat: "la Mussara és com anar a missa: s'ha de fer un cop per setmana!". Així que res... potser m'acoplo a aquest tipus de religió.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuV67yDDEn9UniCj0SpMYcDXeMby-MYx-Q9Ur_XkHP9Huk4dC28nfHJJk2P0B1d4KiN_uP4xFvJQA2lQ1Dwtnl8Q3Xtp869XQnbK5zvuIFIToABE8OZr8HA7hJ2uOvw-T-_qsO_ICV2VMh/s1600/469596_332120516866580_1809887073_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuV67yDDEn9UniCj0SpMYcDXeMby-MYx-Q9Ur_XkHP9Huk4dC28nfHJJk2P0B1d4KiN_uP4xFvJQA2lQ1Dwtnl8Q3Xtp869XQnbK5zvuIFIToABE8OZr8HA7hJ2uOvw-T-_qsO_ICV2VMh/s320/469596_332120516866580_1809887073_o.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carretera a la Mussara des de Vilaplana</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsxTdhdqah8BZHtg09zRjxqEqyDgkooD9F88hgJ_oEH9pjn5coLLtpfakdlIdh3PAnRKRKdRauCyGx0eomVaBhs4xi3FQfK4ENOMkcDZKG1tEeGqEOorqtg5zYZY-Sbh6_Tmd0iyJpowmg/s1600/perfil+mussara.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsxTdhdqah8BZHtg09zRjxqEqyDgkooD9F88hgJ_oEH9pjn5coLLtpfakdlIdh3PAnRKRKdRauCyGx0eomVaBhs4xi3FQfK4ENOMkcDZKG1tEeGqEOorqtg5zYZY-Sbh6_Tmd0iyJpowmg/s320/perfil+mussara.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Perfil Reus-Coll d'Alforja-La Mussara-Reus</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLYzMrZobX5ecnzLVhyK5IrJQUP4mXnUd6VuovopBjZtZ_OP8KhhuwoE86ui559JJRV9P4Zr7ndfXS_hGdgrd5A_2gPNl0C1UFE9DjMqBEcsy-Rhw6Auv7dLbMu6U19qV45UaStcL1oeIq/s1600/IMG-20120617-00817.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLYzMrZobX5ecnzLVhyK5IrJQUP4mXnUd6VuovopBjZtZ_OP8KhhuwoE86ui559JJRV9P4Zr7ndfXS_hGdgrd5A_2gPNl0C1UFE9DjMqBEcsy-Rhw6Auv7dLbMu6U19qV45UaStcL1oeIq/s320/IMG-20120617-00817.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pugem a comprovar si el repetidor de TV funciona...</td></tr>
</tbody></table>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-75511386790443962382012-06-19T21:50:00.000+02:002012-06-19T21:50:08.067+02:00Un REPTE en majúscules<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="281" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/36797289" webkitallowfullscreen="" width="500"></iframe> </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: center;">
<span style="text-align: -webkit-auto;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="text-align: -webkit-auto;">Aquesta és la presentació del meu REPTE en majúscules d'aquest any: II Sailfish-Half Triatló de Berga.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPUIqRLef2ChwCMIorHiHnni4MfS_IiJMI8Zc6KzeLSctRroHo7m04iN6q0Cm15w9TP_Vahb_zTwcWOuSpTdZ3KqnRshQBIyFuKDSvcpgF8GSWLAkYd5dYBs9KWLl16WMvyhLDt7lP5qt_/s1600/circuit_swim_550.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPUIqRLef2ChwCMIorHiHnni4MfS_IiJMI8Zc6KzeLSctRroHo7m04iN6q0Cm15w9TP_Vahb_zTwcWOuSpTdZ3KqnRshQBIyFuKDSvcpgF8GSWLAkYd5dYBs9KWLl16WMvyhLDt7lP5qt_/s320/circuit_swim_550.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1.9 KM SWIM</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHp1whcCdAl836Cnhp4KKHUu7alOIpGWes1Y3sSfrX9UT04j3zQ2gE2j21w-K0Lhbt4aK_m5H3JHbQLrDiNRZdVnCZhqqRp5ALRQrEDeiYR-1mUu1uYML3jVKm29utXUlVdvZZpZGPeLaf/s1600/circuit_bike_550.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHp1whcCdAl836Cnhp4KKHUu7alOIpGWes1Y3sSfrX9UT04j3zQ2gE2j21w-K0Lhbt4aK_m5H3JHbQLrDiNRZdVnCZhqqRp5ALRQrEDeiYR-1mUu1uYML3jVKm29utXUlVdvZZpZGPeLaf/s320/circuit_bike_550.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">90 KM BIKE</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBd1BzR-AXGfh8vSbkuVtpb61RF7KQr4PImYU0vZkiLX-xgmyQnKpdMNWmW0HX_snN5shaGLXqk5g4ACZ8JnpN6Y_gMO1nIa2bzzzybNnZJv7AlwjvqXoSO68zWzD2ugl33BfppAK1zQJk/s1600/circuit_run_550.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBd1BzR-AXGfh8vSbkuVtpb61RF7KQr4PImYU0vZkiLX-xgmyQnKpdMNWmW0HX_snN5shaGLXqk5g4ACZ8JnpN6Y_gMO1nIa2bzzzybNnZJv7AlwjvqXoSO68zWzD2ugl33BfppAK1zQJk/s320/circuit_run_550.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">21 KM RUN</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div>
<div>
Potser m'he precipitat... o no... el cas és que ho he pensat, ho he consultat i ho he fet: m'he inscrit al Half de Berga. I ara estic morta de por. Són distàncies que no he fet mai en competició. Per les meves característiques físiques, sí que crec que aniré millor en distàncies llargues, i la única cosa que em fa respecte són els 21km corrent. Si pateixo corrent-ne 10, fer-ne 21... Però vaja, confio en que el meu entrenador, en Josh, em pugui portar a la línia de sortida, amb unes mínimes garanties d'acabar-lo. Però més que confiar en ell, haig de fer-ho primerament en mi. I entrenar dur i de forma constant. Aprofitant que és estiu i tindré una mica més de temps disponible, espero sortir-me'n. Sé que seran moltes més hores d'entrenament que fins ara i que potser la meva vida social se'n veurà afectada, però gaudeixo molt fent el que faig, i és per mi una gran satisfacció.<br />
<br />
El dia 16 de setembre estaré a la línia de sortida a Berga. I SERE FINISHER.</div>
</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-76475530048266418772012-06-16T13:06:00.001+02:002012-06-16T13:06:55.349+02:00Crònica del Trail de L'Hospitalet de l'InfantDiumenge passat vaig córrer una de les Trail Series organitzades per Naturetime Events Outdoor, a L'Hospitalet de L'Infant. 9km de platja-muntanya que serien un complement perfecte per al meu entrenament de cursa. Hi havia molt poca gent inscrita, i de noies, vam ser finalment vuit. El meu company d'equip, en Magí, que també corria, em dèia que tenia possibilitats de fer alguna cosa, però jo ja sabia que acabaria en les últimes posicions. I així va ser. Vaig arribar la última, però en els temps globals, vaig quedar en sisena posició.<br />
<br />
La cursa transcorria per la zona de platja i pujava una muntanya fins a 153m d'alçada, per tornar a baixar per l'altra banda, seguir baixant per una carretera asfaltada i enganxar amb el tram de platja de nou, passant pel càmping naturista per on em vaig colar... Al cap d'una estona, ja em vaig adonar que per allà no anava el recorregut... Vaig patir bastant durant tot el trajecte de pujada a la muntanya, veient que se'm escapava tothom i que allò cada vegada pujava més. Durant els 4 primers km, vaig anar estirant d'una noia que semblava ser que portava el meu ritme. Però a la baixada per la carretera, em va deixar enrere i vaig fer la resta de la cursa sola, en darrera posició.<br />
<br />
Tot estava molt ben organitzar i senyalitzat amb cintes de coca-cola per tot el camí. Tres avituallaments molt complerts, butifarrada en arribar i entrega de premis i sortejos. Per tot això, crec que aquestes curses són molt recomanables de fer. Així doncs, repetiré el dia 4 d'agost, a la nocturna de 22km de Poblet a Prades.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-rUXUTRFR5mf9adFtHLvBw6tsP1hITgOtDTIs0dXPDPxYMsIBXgNH8fjmSiKYwgRglKThiNCXvi2EpuB3gKFOara1lJi1AHcHUx-L3aT7oOC1U-CUDEzVvOio4a3H_qJCYgogGOdFcXY3/s1600/282346_388166317897627_595129882_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-rUXUTRFR5mf9adFtHLvBw6tsP1hITgOtDTIs0dXPDPxYMsIBXgNH8fjmSiKYwgRglKThiNCXvi2EpuB3gKFOara1lJi1AHcHUx-L3aT7oOC1U-CUDEzVvOio4a3H_qJCYgogGOdFcXY3/s320/282346_388166317897627_595129882_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arribant</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH8hEUwmh4y9PIx6VDG2l0aIliDvpwFMOM4VlS103IifyLC9zwJnG1qF7fmkMSjhhxm28twO3d5NNBRQ_VNB7wHUHaGN0lZdmlnKwwpWEW2qFWKTbAGF1xJnW_eQxQjdeoxyjeWDYDsVN-/s1600/295025_388166357897623_114217097_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH8hEUwmh4y9PIx6VDG2l0aIliDvpwFMOM4VlS103IifyLC9zwJnG1qF7fmkMSjhhxm28twO3d5NNBRQ_VNB7wHUHaGN0lZdmlnKwwpWEW2qFWKTbAGF1xJnW_eQxQjdeoxyjeWDYDsVN-/s320/295025_388166357897623_114217097_n.jpg" width="212" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Última fitxada!</td></tr>
</tbody></table>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-87719497511803178722012-06-03T22:05:00.000+02:002012-06-04T08:00:39.937+02:00Seguim creixent - Triatló de MataróAvui he fet la meva segona triatló sprint, aquest cop, a Mataró. El terreny era pla i tot i haver-hi núvols, el temps ens ha respectat.<br />
<br />
He arribat bastant justa de temps, perquè no trobàvem lloc per aparcar. Avui m'acompanyava el meu pare, que per fi, m'ha vist competir. He deixat les coses al box i m'he col·locat el neoprè. M'he adonat que tenia dues enganxades, així que l'hauré de portar a arreglar. No he pogut escalfar. Només he tingut temps de ficar-me dins l'aigua i tornar a sortir. Amb la pressa per arribar al meu lloc, m'he fet una estrabada al quàdriceps, que no m'ha molestat gaire durant la cursa, però vaja, aquí està!<br />
<br />
Hem sortit de la platja i ens hem hagut de col·locar dins el mar, esperant per la sortida. Quan hem començat a nedar, tot eren cops i patades, i m'ha costat molt trobar el meu lloc. Bé, no l'he trobat fins gairebé a l'arribada a la platja. Jo també he repartit diversos cops de colze a dues noies que tota l'estona em donaven patades i quan intentava adelantar-les, se'm tiraven al damunt. Gairebé arribant a la platja, m'ha passat nedant el primer dels nois (que havien sortit 8 minuts més tard que nosaltres), amb una cadència de braços espectacular. El meu cap ha dit "posa't les piles, que els braços no els has de tornar a fer servir". Així que he apretat els últims metres i he sortit de l'aigua bastant bé.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT_2L9nRa0pf_ZwbOJTT6NJ6FV7lbEKGJCUpPHe5Hr-LRxlQbl-Z_KtUL0tGDerhcCeVKZcTxszKthLWBMbvKCCWylRmY_vweOzHBl7knnNrzAJcuaJKMMrdVZDNTCKLx1nK2UIexSytL2/s1600/285597_4112419808391_1761368556_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT_2L9nRa0pf_ZwbOJTT6NJ6FV7lbEKGJCUpPHe5Hr-LRxlQbl-Z_KtUL0tGDerhcCeVKZcTxszKthLWBMbvKCCWylRmY_vweOzHBl7knnNrzAJcuaJKMMrdVZDNTCKLx1nK2UIexSytL2/s320/285597_4112419808391_1761368556_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Després d'una primera transició d'uns 4 minuts, m'he calçat les sabatilles de bici i he sortit al circuit.<br />
Era molt ràpid i, com que es podia anar a roda, sovint passaven grups molt nombrosos d'homes. Jo m'he enganxat a unes noies, però com que encara no li veig la utilitat a això d'anar a roda, l'he deixat enrere i he tirat pel meu compte. Quan ja acabava el circuit, s'ha posat a ploure, però no m'ha molestat gaire, doncs era el moment de treure's les sabatilles (en marxa, si!) i d'apretar els últims metres! Crec que podria haver fet una millor transició si els boxes fossin més amples, doncs m'he trobat que he hagut de rodejar unes bicicletes per arribar a les meves sabatilles de correr.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVzuvLG6mq8VbSJDUQdKfba4mbn1vMxslMzwvdUoXMbAytrJmDGk7tBdhwhseRaJa_ik_aKa3LPDEfRit2Z3fZq0Tvxx6W1cIY7S_1WqFZeoK_W077sggAnt5Z2rqayFVpFhObgHwLlyFI/s1600/11829_4112418968370_1220029375_3803580_1556558820_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVzuvLG6mq8VbSJDUQdKfba4mbn1vMxslMzwvdUoXMbAytrJmDGk7tBdhwhseRaJa_ik_aKa3LPDEfRit2Z3fZq0Tvxx6W1cIY7S_1WqFZeoK_W077sggAnt5Z2rqayFVpFhObgHwLlyFI/s320/11829_4112418968370_1220029375_3803580_1556558820_n.jpg" width="208" /></a></div>
<br />
La cursa no m'ha anat gaire bé, com era d'esperar. Tots els que he passat amb la bicicleta, m'han acabat passant corrent. Ja sé que és el meu punt dèbil. Tot i així, he portat un ritme mig de 5'40/km, més ràpid del que estic acostumada a treure.<br />
<br />
Finalment, he acabat la cursa bastant bé i m'he col·locat a la posició 66 de 97 participants. No és un resultat per tirar coets, però millora en 20 minuts la meva marca de l'anterior triatló. Així doncs... satisfeta? Si. Però hem de seguir creixent!<br />
<br />
<u>TEMPS TOTALS</u>: 1h26m24s - <i> 750m SWIM</i>: 18'41" - <i>20km BIKE</i>: 40' - <i>5km RUN:</i> 27'01"<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpnrXjGsVewI58RAVlpTP_9KTiPIvkxx6pQXhQgDKwkXuwh1kQs2OKF8wtqdHWljjcgyi8xU-07uQXE3FL5eFFX2Z5zWpTpX71h4N4fUSg3MFrzC7V6RzAuJFlr21fEMgsrusT78FIWveT/s1600/527658_10150938373590900_889538837_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpnrXjGsVewI58RAVlpTP_9KTiPIvkxx6pQXhQgDKwkXuwh1kQs2OKF8wtqdHWljjcgyi8xU-07uQXE3FL5eFFX2Z5zWpTpX71h4N4fUSg3MFrzC7V6RzAuJFlr21fEMgsrusT78FIWveT/s320/527658_10150938373590900_889538837_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de Ada Carrasco</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-44472158679466822682012-05-20T21:27:00.000+02:002012-05-20T21:27:15.173+02:00Dia gairebé perdutAvui es celebrava el I Fasttriatló al Canal Olímpic. Ahir a la tarda vaig anar a buscar la bossa de corredor, els dorsals... i a donar un tomb per les instal·lacions. Tot semblava molt ben organitzat i tot plegat pintava una bona competició... fins que aquesta matinada ha començat a ploure!<br />
<br />
M'ha sonat el despertador a les 6.15h i he sentit com quèia l'aigua. He mirat per la finestra i semblava poc probable que escampés. A més, hi havia llampecs i trons. L'organització del fast ha enviat un mail dient que, tot i la pluja, la competició continuava endavant. Avui m'acompanyava el meu pare per primera vegada, i em fèia molta il·lusió que em veiés competir. Però en arribar al canal, semblava que s'haguessin deixat una aixeta oberta.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd4453SxbJu_kJlaDsMz6VUSTSyqBp-LFtLbh4XI00Zz0PtIvZEmwib-myLQEXI5NIgK-2PQdhkdjKFcucmI5ZHoXB5IeRrHdDgbZw9kDFtySey78g8ZA8wvvJaMBsOsvUSzUYxM7tQx4c/s1600/Castelldefels-20120520-00709%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd4453SxbJu_kJlaDsMz6VUSTSyqBp-LFtLbh4XI00Zz0PtIvZEmwib-myLQEXI5NIgK-2PQdhkdjKFcucmI5ZHoXB5IeRrHdDgbZw9kDFtySey78g8ZA8wvvJaMBsOsvUSzUYxM7tQx4c/s320/Castelldefels-20120520-00709%5B1%5D.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Així estava el temps a les 8 del matí!</td></tr>
</tbody></table>
Plovia molt i s'havia suspès el tram de bicicleta. Ja no seria una triatló, sinó que la prova es convertia en una aquatló: 2.5km run + 750m swim + 2.5km run. Genial... l'únic tram on vaig bé i no es disputava... A banda, dèien que el neoprè era optatiu. Un altre hàndicap per mi. Si ja nedo prou malament, sense poder posar-me el neoprè, estava venuda. Així que he decidit no participar i marxar cap a casa, de la qual cosa m'he penedit quan a les 9 he vist que sortia un sol tímid, i que a les 12 fèia una calor espantosa...<br />
<br />
Tot i això, com que ja estava llevada, he parlat amb les meves companyes d'equip i hem acabat quedant per nedar a la platja de la Mar Bella, platja gens recomanable per la quantitat de porqueria flotant i quelcom semblant a petroli que es quedava enganxat a la pell. Però al menys, l'Ada ha estrenat el neoprè!!!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirNQbNc6ahaXVDSkOfQHzSOPaQPF07Uqu_4c8_ptSD77qGyzzVjRuuXS8WgIyv3EsybyUNQu8V0rz-sVxbuMZwBaTN16qTfSRmgqBLR8ND0hwU8rQGw2K9RQ6jCtpXPWyBqcacEk9MI5Lb/s1600/P1010893%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirNQbNc6ahaXVDSkOfQHzSOPaQPF07Uqu_4c8_ptSD77qGyzzVjRuuXS8WgIyv3EsybyUNQu8V0rz-sVxbuMZwBaTN16qTfSRmgqBLR8ND0hwU8rQGw2K9RQ6jCtpXPWyBqcacEk9MI5Lb/s320/P1010893%5B1%5D.jpg" width="191" /></a></div>
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-11602670916507957822012-05-19T21:05:00.000+02:002012-05-19T21:05:38.423+02:00Where is the limit?: un sentiment personalJo no sé si quan algú s'inscriu per a formar part d'algun equip, ho fa per afinitat amb el tarannà del club, per amistats, per l'esport, perquè li agrada la roba que porten... No en tinc ni idea.
És la primera vegada que estic en un equip d'aquestes característiques. Per què Where is the limit? i no el Reus Ploms, per exemple, que el tinc al costat de casa. Doncs bé, per mi, Where is the limit? no és ni Josef Ajram ni tots els altres cracks que hi ha en aquest equip. Per mi, Where is the limit? és un sentiment que porto a dins. És assolir un repte; és saber que puc fer-ho; és millorar; és aprendre; és superar-me; és crèixer; és compartir. Cada vegada que creuo la línia d'arribada sí, assenyalo el logo, sí. Però no és per propaganda, no és per fer la gràcia. És un premi per a mi mateixa. És un copet a l'espatlla. I tot i que els meus resultats són poc destacables, arribar a la meta és per mi tot un triomf. <div>
<br /></div>
<div>
Per tant, sí, Where is the limit?, per què no? Buscant el meu límit. Saber que no l'he trobat en finalitzar cada prova, i que la propera vegada, intentaré anar més lluny. Probablement, no faré proves físiques espectaculars, però cada repte és per mi, espectacular. I superar-los em dóna vida, ganes de fer coses, molta alegria. I això és el millor que tinc.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM8CrVfEuYhpyVwjwdDa772nRWqgV4es0qCpIcjbMFYElsdaZsqHYRfiD0ihgGzqxuClZvyzj5gyqN0l_czYZU9JRaurwgQ-dlej2_FPrPlVl2hRYb7hnc-QCEkwzAQJ7jijQ1iYvKHOBL/s1600/480741_10151415829510714_836435713_23671038_1465094816_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM8CrVfEuYhpyVwjwdDa772nRWqgV4es0qCpIcjbMFYElsdaZsqHYRfiD0ihgGzqxuClZvyzj5gyqN0l_czYZU9JRaurwgQ-dlej2_FPrPlVl2hRYb7hnc-QCEkwzAQJ7jijQ1iYvKHOBL/s400/480741_10151415829510714_836435713_23671038_1465094816_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
I sí, també m'agrada la roba del club!</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-85758755636734468292012-05-13T16:29:00.003+02:002012-05-13T16:33:44.328+02:00Crònica dels MonegrosEm sona el despertador a les 5.30 del matí. Ha arribat el dia 29er: la Orbea 29er Desert Marathon.<br />
Després d'esmorzar, agafo la bossa i cap a Barcelona, on m'esperen els altres companys d'equip per anar amb autobús cap a la cursa. A poc a poc, tots arriben amb les bicicletes i toca desmuntar les rodes de davant per posar-les al maleter del bus. N'hi ha tres que no hi caben i les hem de pujar als seients de darrere.<br />
<br />
Entre riures i bon humor, marxem. Ens acompanyen dins l'autobús dos fotògrafs que no es perden res del que va passant. Fem dues parades tècniques i arribem a Sariñena. Moltíssims cotxes, moltíssima gent amb bicicletes, acompanyants, tendes de campanya, autobusos... Un total de 6000 corredors (uns 4000 a la marató i 2000 a la mitja) preparats per passar-ho en gran. Anem a buscar els dorsals i jo a la carpa d'Orbea, a buscar la bicicleta que m'havia tocat. És preciosa! L'únic "inconvenient" és que les rodes no eren tubeless i jo patia per si punxava, doncs no sé canviar una roda.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlBGL_MpTNqYxr57mXJNT2nUz8_6cgbTWlJ0qbBh37prl01U_lTH_S2x7ZTICRQXauXl9r_SSFX2KrjjNDfR941CoGaUJRGsTP2k9k-oCuO9Xb3Y0JFHqBF9CRf-HypMIUDxmJnplqAAWF/s1600/IMG-20120505-00626.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlBGL_MpTNqYxr57mXJNT2nUz8_6cgbTWlJ0qbBh37prl01U_lTH_S2x7ZTICRQXauXl9r_SSFX2KrjjNDfR941CoGaUJRGsTP2k9k-oCuO9Xb3Y0JFHqBF9CRf-HypMIUDxmJnplqAAWF/s200/IMG-20120505-00626.jpg" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD3yaiY-ICvPJFwWSQ65ByeOMzrZ8SbZ4O65ULdeGxHMIYiY4WEx3gK6FtTh1n15ca1r4SlTa52_wNyXhenvdgCGPLvt1tuuudFWMiCy-hYUGM_tbslsM0Kxjj029OPIGORO7IXuTCmcq1/s1600/IMG-20120505-00625.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD3yaiY-ICvPJFwWSQ65ByeOMzrZ8SbZ4O65ULdeGxHMIYiY4WEx3gK6FtTh1n15ca1r4SlTa52_wNyXhenvdgCGPLvt1tuuudFWMiCy-hYUGM_tbslsM0Kxjj029OPIGORO7IXuTCmcq1/s200/IMG-20120505-00625.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Tornem de pressa cap a l'autobús, doncs a la 1.30 sortien la majoria dels companys, que fèien la distància llarga, la marató, d'uns 120km. Nosaltres, que fèiem la mitja marató (66km) sortíem a les 3.30. Ens canviem a dins de l'autobús, i amb les presses perquè l'autobús es quedava tancat fins a la tarda, no agafo tot el que tenia pensat. Però finalment, amb el que vaig agafar, en vaig tenir suficient!<br />
<br />
Fem temps parlant amb el Buxi, que ens ha vingut a veure, en Ferran Pintor i en Roberto, que es va oferir a fer-nos un massatge en acabar. L'hora arriba i ens col·loquem al final de tothom. Així motiva més l'anar adelantant a la gent!!! Passem per l'arc de sortida al cap d'uns quants minuts. En veure els resultats de la cursa, ens vam adonar que la classificació estava feta segons el temps absolut, no el temps net. Si ho arribem a saber, ens posem més endavant!!!<br />
<br />
L'inici de la cursa transcorre pels carrers de Sariñena, amb molts ciclistes rodant i es fèia difícil l'avançar. Aviat comencem a entrar a la pista i dins el grup es van obrint forats per on passar. En poca estona, la Vane i jo ens quedem per davant de les altres companyes i comencem a tirar. La Vane està molt forta, i a vegades em costa seguir-li el ritme, però sovint l'agafo i ens anem rellevant.<br />
Hi ha molta pols, molta gent, i comença la primera pujada que, si bé no és molt pronunciada (menys mal!), és contínua. Jo estava preocupada perquè la meva bicicleta no duia plat petit, però no el vaig trobar a faltar en cap moment. La mecànica anava espectacularment bé i no vaig tenir cap problema en tota la cursa.<br />
<br />
Arribem al primer avituallament. És grandiós i hi ha moltes coses. Agafem una mica d'aigua i continuem sense aturar-nos massa estona. Comença un tros pla, on jo aprofito per agafar una mica d'avantatge, cosa que s'acaba quan arriba una pujada i acabo anant per terra, doncs el noi del meu davant s'atura i jo no tinc temps per treure el peu del pedal. Res greu, torno a pujar a la bici i seguim endavant. El camí comença a complicar-se, amb trams amb fang on s'ha d'anar a peu i d'altres amb molta pedra. En una baixada bastant llarga, em confio i... torno a provar el terra, aquesta vegada és més catastròfic. El pantaló acaba trencat, la maneta del fre, clavada a la meva cuixa, la cama dreta plena d'esgarrinxades... i un home corrent dient-me que m'ha anat just que no em passa pel damunt! Sort! M'aixeco, sense mirar-me massa, comprovo que no m'he trencat res i puc moure-ho tot, aixeco la bici i segueixo endavant, més a poc a poc, per no tornar a caure. He perdut la Vane. Arribo al següent avituallament, pensant que la trobaria allà, però ni rastre. Agafo una ampolla d'aigua i quasi sense baixar, segueixo endavant, pedalant amb força, a veure si l'atrapava.<br />
<br />
Arriben els quilòmetres finals, és tot bastant pla i pedalo amb ràbia, passant a molts ciclistes i entrant a la meta amb un temps net de 3h25minuts. Espectacular! Aquest temps em col·loca a la posició 21 de la meva categoria, però en temps net, resulta ser la posició 18. Estic molt contenta!!! Entro a meta cridant, com sempre, i em ve a trobar un dels nostres fotògrafs per fer-me unes quantes fotos. Amb la pinta que porto, no deuen haver quedat massa bé...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS8Cz4O0U8ic6KALfTr3IJeN0R-YDtxBMoe2cfgySX7h4X0XYJra24OPgMl-Hc91cvVFJY3ka3VeXdwkTYviqcDXNqNryEWtRKuyM7lQfWTuB4N5LI-gNearorPGtFDGDxY6dKmhHOi2-D/s1600/IMG-20120505-00636.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS8Cz4O0U8ic6KALfTr3IJeN0R-YDtxBMoe2cfgySX7h4X0XYJra24OPgMl-Hc91cvVFJY3ka3VeXdwkTYviqcDXNqNryEWtRKuyM7lQfWTuB4N5LI-gNearorPGtFDGDxY6dKmhHOi2-D/s200/IMG-20120505-00636.jpg" width="200" /></a></div>
Dades Garmin: <a href="http://connect.garmin.com/page/activity/activity.faces?activityId=175209308&actionMethod=page%2Factivity%2Factivity.xhtml%3AuserSwitcher.switchSystem&cid=14629235#.T6mTwb1CaPA.blogger">Monegros Mitja marató Orbea 29er de icewomann en Garmin Connect: Detalles</a><br />
<br />
Vaig a deixar la bici a la carpa d'Orbea, amb por per si em dèien alguna cosa per la caiguda, però res, i vaig cap a l'autobús. Allà hi ha la Vane, que ha entrat uns minuts abans que jo, en Roberto amb la camilla, en Ferran Pintor i en Raúl, un dels fotògrafs. Ens netegem amb tovalloletes, perquè és complicat anar-se a dutxar, i en Roberto ens fa l'esperat massatge. Quedem com noves!<br />
A poc a poc, van arribant la resta de companys/es, plens de fang, contents perquè molts d'ells han fet temps genials. Tan genials que ens acaben donant dos premis: A l'equip més nombrós i a l'equip més ben classificat!!!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjYUoYHe_SBwL0Oo-WN8j9ZkWLdsHLFSUCt05xVArEk88FCYkpck3vh00k0fAZRlOwdsDszulkn9sj8LyHoq5nTak08Q4vQqRb-Kt0wW_5srVdzvNcqZTSDLpOlw0GV8BTWMxb-DiaLAsY/s1600/467886_10151688657045714_836435713_24382686_848231883_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjYUoYHe_SBwL0Oo-WN8j9ZkWLdsHLFSUCt05xVArEk88FCYkpck3vh00k0fAZRlOwdsDszulkn9sj8LyHoq5nTak08Q4vQqRb-Kt0wW_5srVdzvNcqZTSDLpOlw0GV8BTWMxb-DiaLAsY/s200/467886_10151688657045714_836435713_24382686_848231883_o.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
Va ser un dia genial per tots els moments viscuts i compartits amb els companys d'equip. La única cosa que em va enfosquir el dia van ser les meves caigudes i el no dominar el terreny BTT, doncs per la por a caure, em fèia ser conservadora i lenta. Però per altra banda, veure que sóc capaç de fer aquestes proves amb bastant bon resultat, em fa veure que estic millorant molt i que puc fer tot el que em proposi!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-34662806692138109742012-04-29T20:38:00.001+02:002012-04-29T20:48:44.868+02:00Road to MonegrosQueden 5 dies i 16 hores per a la Orbea Monegros 29er. El 5 de maig, els meus companys d'equip i jo marxem cap a una de les diverses proves que es disputen al desert dels Monegros. En aquest cas, és en MTB. Hi ha dues curses, la marató de 119km, i la mitja marató de 66km. Jo estic inscrita a la mitja marató. Per fer-la, tenia pensat portar la MTB del meu germà, però sorprenentment, he sigut una de les escollides per l'organització per a provar una Orbea Alma H10 de 29". Així que aniré d'estreno... És una bicicleta amb rodes més grans, es suposa que vas més de pressa, però a les pujades has de tenir les cames molt fortes, doncs tampoc té plat petit. Això sí, als plans, és ràpida! Per tant, tret d'uns 15km de pujades, no crec que tingui massa problemes per acabar.<br />
<br />
Durant aquests dies, he estat fent entrenaments en MTB per preparar la cursa. Aquest cap de setmana em tocaven 4h un dia i 3h + 5km run de transició. Tot i que he procurat respectar el planning marcat, no m'he acabat de sortir, doncs el GPS no em marcava les rutes que tenia planificades i, en no conèixer els camins, vaig preferir no arriscar.<br />
Així, dissabte vaig anar a Siurana i al Pla de la Guàrdia (que no sé per què li diuen pla, perquè per pujar fa molta pujada...) i em van sortir 2h:28min per fer 26.46km. Després un run de 3,43km i se'm va posar a ploure.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifamVbrVghoFnRxf5coJTcE1I7AviyzvYBT7ZxW0yAi25ho43f4hq17XEzw811RM5etgxyTN9_oWO6fgwTBQZJ5Fld-4Xszjzh23JN2h3i9hhPUcVBxUy6m_RLpP0aYq6Yh4UlspfxwQek/s1600/IMG-20120428-00599.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifamVbrVghoFnRxf5coJTcE1I7AviyzvYBT7ZxW0yAi25ho43f4hq17XEzw811RM5etgxyTN9_oWO6fgwTBQZJ5Fld-4Xszjzh23JN2h3i9hhPUcVBxUy6m_RLpP0aYq6Yh4UlspfxwQek/s320/IMG-20120428-00599.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'embassament de Siurana</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0iSfw2B0LpE-qGx2xg-E-1koktMfCR6Ga5A-MDa_0ekUBQsDhJJkIMX8KsSs-DxV2LZUtw3-l12Rwi3jNux7xdoo_mBAjYGxMmTKq3FbLOnTJo2JiGs2i1jR6ClJVyNUS-rOemV1fUEk8/s1600/IMG-20120428-00600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0iSfw2B0LpE-qGx2xg-E-1koktMfCR6Ga5A-MDa_0ekUBQsDhJJkIMX8KsSs-DxV2LZUtw3-l12Rwi3jNux7xdoo_mBAjYGxMmTKq3FbLOnTJo2JiGs2i1jR6ClJVyNUS-rOemV1fUEk8/s320/IMG-20120428-00600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Al Pla de la Guàrdia, a punt de ploure!</td></tr>
</tbody></table>Avui diumenge, havia de fer 4h de MTB, i com que havia quedat amb els companys d'equip per anar a Sitges i ells anaven per carretera, jo els vaig dir que aniria per muntanya i ens trobaríem allà. La mala sort ha sigut que el GPS no m'ha marcat el camí i seguir una fletxa sense res més a la pantalla, era impossible. Així que he acabat fent les costes del Garraf per carretera i amb la MTB. En arribar allà, dia esplèndit! Sol, platja, visita al Llaollao d'en Toni Marsal i en Ferran Almeda, dinar tots junts, migdiada i partidet de pales a la platja i tornada en tren! Un dia per repetir!<br />
<div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBjY1ZnuJu_7XFGe0Z2yknmHDFRYOqphS3cA-3DkCh04gSahxBaFNE0T_uWyIlR1ZNOvnIJGxM-_tLzvXa3ok65sjhSbiLrQCQaeR67PyAYqlD3KFdaJvwPZKS93jfdMJJu1ArBMT8yGgH/s1600/IMG-20120429-00601.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBjY1ZnuJu_7XFGe0Z2yknmHDFRYOqphS3cA-3DkCh04gSahxBaFNE0T_uWyIlR1ZNOvnIJGxM-_tLzvXa3ok65sjhSbiLrQCQaeR67PyAYqlD3KFdaJvwPZKS93jfdMJJu1ArBMT8yGgH/s320/IMG-20120429-00601.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arribada a Sitges!</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0hpTQgyTgXdmRQNlxLjoBuylyglGBiwuI1spmhDrQITayVzvhDcrsjSHCr9Lgdl0rd6JguLFOsyzoM_2IOPQqJYngYuj6W7-Q69_WnJapahEaxRP2sAlAa8VcmtBIEUC39S1EbmAkShLl/s1600/IMG-20120429-00604.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0hpTQgyTgXdmRQNlxLjoBuylyglGBiwuI1spmhDrQITayVzvhDcrsjSHCr9Lgdl0rd6JguLFOsyzoM_2IOPQqJYngYuj6W7-Q69_WnJapahEaxRP2sAlAa8VcmtBIEUC39S1EbmAkShLl/s320/IMG-20120429-00604.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Llaollao sanum! No engreixa!!!</td></tr>
</tbody></table><div><br />
<div><div><br />
<br />
</div></div></div></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-12276241822911821112012-04-22T18:14:00.001+02:002012-04-22T21:58:30.211+02:00JA SÓC TRIATLETA!!!Avui ha sigut la meva estrena al món de la triatló: II Triatló Vila de Blanes! Quins nervis, quines sensacions!!! Espectacular!!!<br />
Vaig arribar ahir al vespre a Blanes, tenia una habitació reservada en un hotel just davant de boxes! Genial! Això em permetria dormir una miqueta més (cosa poc probable, degut als nervis). El temps era fastigós: molt de vent, núvols, la mar picada i a la nit, es va posar a ploure. Vaig descarregar les coses i em vaig adonar de que la bicicleta tenia la roda del darrere bastant baixa, així que vaig sortir a rodar una mica i de pas, a inflar-la. En tornar a l'hotel, sopar i a dormir ben d'hora.<br />
<br />
El despertador m'ha sonat a les 6 i he comprovat que les rodes de la bicicleta seguien inflades, he descorregut la cortina i el temps seguia ennuvolat. La carretera no estava mullada i no bufava gaire el vent. Tot indicava que el temps ens respectaria. He baixat a veure com fèien els preparatius per a la triatló, fent temps per a l'hora d'esmorzar a l'hotel.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUTmiyTFMWGrUxLzFnoLcy0j33QwsG5mSZT9KRwPIcdn0sNkTgRFggW6olPO2QGJOMEu34FxmTd6lyOYnx9tpCK6DlwsU_9QLCBNMvZ6DWEOVx3x8BrmHkyqvRGsuliRw2CCzrQzV1HKjk/s1600/IMG-20120422-00561.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUTmiyTFMWGrUxLzFnoLcy0j33QwsG5mSZT9KRwPIcdn0sNkTgRFggW6olPO2QGJOMEu34FxmTd6lyOYnx9tpCK6DlwsU_9QLCBNMvZ6DWEOVx3x8BrmHkyqvRGsuliRw2CCzrQzV1HKjk/s320/IMG-20120422-00561.jpg" width="320" /></a></div><br />
Després d'esmorzar, he anat a l'habitació a preparar-me i de seguida he baixat a buscar els meus companys d'equip, que anaven arribant. Eren molts els nervis que hi havien, doncs uns quants ens estrenavem avui. Què deixar a boxes, com deixar-ho, podrem entrar després, quan ens posem el neoprè... Moltes preguntes de "novatos". Com que hi havia dues sortides, i nosaltres sortíem a la segona, ens ha donat temps a mirar com s'organitzaven els primers i com anava la cursa.<br />
<br />
El nostre moment arribava. Ens hem posat el neoprè i abans d'entrar a l'aigua a escalfar, ens hem fet la fotografia de rigor.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDnmrOGlLtEuVZ789f11eiT_I25u__5du7QT7GdekNrpWyGpDDSxV0piKT_uMi7LDLA3-sJ-oWUzMt4uCiQ0bCY4gVeVOzPLWgE_iOgtcQM3TIRcgB8DlOsQECCGH0MfylWxrQ0NXhX5su/s1600/blanes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDnmrOGlLtEuVZ789f11eiT_I25u__5du7QT7GdekNrpWyGpDDSxV0piKT_uMi7LDLA3-sJ-oWUzMt4uCiQ0bCY4gVeVOzPLWgE_iOgtcQM3TIRcgB8DlOsQECCGH0MfylWxrQ0NXhX5su/s320/blanes.jpg" width="320" /></a></div><br />
Després d'aquest moment de riures, hem entrat a l'aigua i he acabat gairebé plorant. L'aigua estava congelada, a 14ºC, la cara se'm quedava gelada i em fèia mal, la mar es movia bastant i em costava nedar. Però no em podia fer enrere. Estava allà per un motiu, i algun dia ha de ser el primer. No s'hi valen excuses.<br />
Ens hem posat a sota l'arc de sortida, cridant com a bojos per a deixar anar els nervis i ha sonat la botzina de l'inici.<br />
Als primers metres m'ha costat molt agafar un ritme, doncs les onades me'l trencaven. M'he desorientat bastant, no trobava la primera boia per girar, però anava tranquil·la, perquè vèia que no em quedava la última i que anava avançant a gent. He empassat una mica d'aigua, i m'he hagut de concentrar per no treure l'esmorzar o el que fos que tingués a l'estomac, però he vist l'arc de sortida/arribada bastant a prop. Ja tenia el tram de natació fet!!!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizH0ZxW0cUGP611W9mNI6hYz3zvPFRg_y3PYj8LmExIEw-4gWwVlZeTDf_MBjmQJifAGLiQHecR4hHo2MEMQwpkpenJ4_4y05cyPx79gx0wOnSK9_KDPzn97iBxTu4b-JeTezsoiUAAeko/s1600/blanes+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizH0ZxW0cUGP611W9mNI6hYz3zvPFRg_y3PYj8LmExIEw-4gWwVlZeTDf_MBjmQJifAGLiQHecR4hHo2MEMQwpkpenJ4_4y05cyPx79gx0wOnSK9_KDPzn97iBxTu4b-JeTezsoiUAAeko/s320/blanes+2.jpg" width="238" /></a></div><br />
Després li tocava el torn a la bicicleta. 3 voltes a un circuit que tenia un parell de rampes molt dures per mi. Haig de potenciar més les cames!<br />
Finalment, el tram de cursa. No sé per què, però anava fixada amb que el circuit de run eren 2.5km en total. I no em quadrava que el garmin m'anés pitant més de 2 vegades. Resulta que el tram eren 5km! He anat bastanta estona al costat d'una noia de Sabadell, que anava molt tocada, i m'ha demanat si podiem anar juntes, i l'he acompanyada fins a la última recta, que l'he deixada enrere i he apretat una mica. El portar un ritme baix a la cursa (més o menys 6min/km), m'ha anat bé per no pujar les ppm i acabar la cursa dignament.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ3iqx9vMd-huU0dciDCfFDQ_e7r2A0f3tE1paIm4jDdUD8Z7zAb4I_-QWr1kEwkjMkSn4X486-5TJ1JIVr0FgStdmqlg9pwFwHT7QQnmO5UGz1Jb1-5Z9wfGQRSV-zRGER1VW7ti1mEUy/s1600/blanes3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ3iqx9vMd-huU0dciDCfFDQ_e7r2A0f3tE1paIm4jDdUD8Z7zAb4I_-QWr1kEwkjMkSn4X486-5TJ1JIVr0FgStdmqlg9pwFwHT7QQnmO5UGz1Jb1-5Z9wfGQRSV-zRGER1VW7ti1mEUy/s320/blanes3.jpg" width="320" /></a></div><br />
Tot plegat ha sigut una experiència molt gratificant i veient els resultats i com m'he sentit, sé que és possible fer-ho, primer, molt millor, segon, i això em dóna peu a proposar-me reptes més complexes, com és el cas de fer triatlons olímpiques.<br />
<br />
<u>TOTALS</u>: 1:40:34 Swim: 19'50" Bike: 52'04" Run: 28'40"Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-12616806420392690612012-04-16T18:33:00.000+02:002012-06-03T17:39:12.996+02:00La Portals 2012Ahir diumenge vaig fer un altre dels meus reptes d'aquest any: La Portals, volta en BTT al Massís de Montserrat. Com l'any passat, anavem a fer-la el meu germà i la seva dona amb el tàndem i jo amb la btt del meu germà. Però uns dies abans, les coses van canviar i finalment, vam decidir fer la marxa el meu germà i jo, amb tàndem!!! Això va fer que, per mi, aquesta pedalada fos molt més especial.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga5C2fAMTr34Kc6wvh7xf7m6h9HKkMlAy-Yd6AktrcQAEdpZdIh6DmFgxopmQ4J0OWy9SLrHjvkwcLImLqb5KE0rHG4aVcqI4jXzVqgmpDTqeAdZIX3VOjDPmkMtpINU7aOLvmCifDDDBB/s1600/la+portals+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga5C2fAMTr34Kc6wvh7xf7m6h9HKkMlAy-Yd6AktrcQAEdpZdIh6DmFgxopmQ4J0OWy9SLrHjvkwcLImLqb5KE0rHG4aVcqI4jXzVqgmpDTqeAdZIX3VOjDPmkMtpINU7aOLvmCifDDDBB/s400/la+portals+2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mapa i altimetria de la pedalada</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Ens vam llevar al matí, vam carregar el tàndem al cotxe i esperant que no plogués, vam marxar cap a Collbató. Allà ens trobaríem amb alguns dels meus companys d'equip, però no hi havia intenció d'anar tots junts, doncs en principi, el tàndem és de difícil conducció i, a més, no sabia quin nivell tindrien els companys. Així que ens vam trobar a la sortida, durant el circuit al principi, a l'alçada del Bruc, i després ja no ens vam tornar a trobar fins a l'arribada.<br />
<br />
La pedalada va començar com cada any, havent de baixar de la bici a alguns trams, doncs eren estrets i hi havia 1500 ciclistes per passar. Però després del primer avituallament, el grup es va estirar i vam poder rodar sense parar. I sense parar vol dir SENSE PARAR!, agafant velocitats de fins a 60km/h a les baixades, i pedalant a tope als plans. Vaig comprovar, un cop més, que la gent no para compte amb els altres, sinó que va a la seva, es creua sense mirar i sense avisar. I això a mi em va semblar perillós, perquè si ja ho és anant un sola amb una bicicleta, que és curta, amb un tràiler... pitjor!<br />
Passavem per trams de fang, de tolls d'aigua, pedres, sorra... tot plegat molt divertit per mi, tot i que a moments, patia per caure.<br />
<br />
Anàvem passant a altres ciclistes i sentíem comentaris con "què fàcil!", "només pedala el del darrere", etc... però de fàcil, gens ni mica. I això de que només pedali el de darrere, tampoc (espero!). Tot i que jo m'esforçava bastant i hi havia trams que vaig patir molt, el meu germà era qui posava la força, i així vam anar tirant fins a arribar al final.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir4GpLhqG0l3kv4pVwCLCwt_sLX7Av_1opE_6rDIVOTGNR44KWqU_V1Ze1SzGqPOPBC18T6Xxa2f3R78u9vxLG4qRnfSEcuZUqjBEtNbxgBvwf723eLoKkC1B7Ar56UUP8Gug3cMca20ov/s1600/La+portals+1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir4GpLhqG0l3kv4pVwCLCwt_sLX7Av_1opE_6rDIVOTGNR44KWqU_V1Ze1SzGqPOPBC18T6Xxa2f3R78u9vxLG4qRnfSEcuZUqjBEtNbxgBvwf723eLoKkC1B7Ar56UUP8Gug3cMca20ov/s320/La+portals+1.JPG" width="320" /></a></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5784205038722925658.post-15658713882354470592012-04-09T21:17:00.002+02:002012-04-09T21:20:24.785+02:00Setmana Santa bastant complerta!L'esperada setmana de vacances ja ha arribat! Com que he fet de nòmada, fins avui no he pogut descarregar dades i fotografies. Així que aqui va el resum tot seguit!<br />
<br />
<b>Dissabte, 31 de març:</b><br />
Comencem la diversió amb una sortida de 80km amb el club. Sortim de Barcelona, direcció carretera de la Roca, amb pujada a dos ports bastant durs per mi, però poca cosa pels companys. Així doncs, com sempre, em vaig quedar enrere, però anava ben acompanyada d'en Toni Marsal i en Ferran Almeda, que m'anaven donant consells. En arribar al port d'Òrrius, en vista de que encara tenien pensat pujar 2 ports més, en Joan Francesc, en Javi i jo vam deixar el grup i vam tornar cap a Barcelona per la costa, la qual cosa em va agradar molt, doncs fèia un dia preciós.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3CIlAO-vKAAMEukaCKaW0Q8BdR4HtTbJ6adL-CF7RjkeGPiBKQE-cRvjXjU1raJIcHF0Lpmha3f5GJi8QNgMF7ACICrIlW82D1PeT-RoPXy0Kml-8WyeYFR67XhiaqGNcIwfq0qsUCsjk/s1600/414175_3608611302300_1484245961_3269584_1001509591_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3CIlAO-vKAAMEukaCKaW0Q8BdR4HtTbJ6adL-CF7RjkeGPiBKQE-cRvjXjU1raJIcHF0Lpmha3f5GJi8QNgMF7ACICrIlW82D1PeT-RoPXy0Kml-8WyeYFR67XhiaqGNcIwfq0qsUCsjk/s320/414175_3608611302300_1484245961_3269584_1001509591_o.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Dades Garmin: <a href="http://connect.garmin.com/activity/165012686#.T4MuJHvQBkI.blogger">Sortida WITL? Carretera de la Roca-Orrius de icewomann en Garmin Connect: Detalles</a><br />
La recompensa: un <i>frapuccino</i> de frambuesa i te verd a Les Glòries, amb la companyia d'en Joan Francesc!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b>Diumenge, 1 d'abril: Sailfish Swimnigts!</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Al Canal Olímpic s'havia organitzat un esdeveniment per provar neoprens de la marca. Nosaltres no vam faltar, i acompanyats per un esportista de renom: Albert Medrano, que ens va fer tot un entrenament de natació on vaig poder constatar que no estic pas tan malament! Nota personal:<i> "Si comes como un cerdito y entrenas, serás un cerdito entrenado!"</i>. Venia d'una barbacoa i entre el que vaig menjar i l'aigua verda del Canal, vaig passar estones de patiment, Tot i així, una bona experiència!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2wtTfUkbF2XujHHjqZILPN8hPxQjF8s08EylEPCY_CQzwaiYJu_QCJPhIoIUC0SYgJKRuNqOi3bVAzVs3sCnXYJZ1EKPlbiJ38CM2w0_GgfaphpEviAqvkV22lR1nfQx5BtZKfsV2Y8QF/s1600/462628_10151465887450714_836435713_23862540_1981752812_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2wtTfUkbF2XujHHjqZILPN8hPxQjF8s08EylEPCY_CQzwaiYJu_QCJPhIoIUC0SYgJKRuNqOi3bVAzVs3sCnXYJZ1EKPlbiJ38CM2w0_GgfaphpEviAqvkV22lR1nfQx5BtZKfsV2Y8QF/s320/462628_10151465887450714_836435713_23862540_1981752812_o.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<b>Dilluns, 2 d'abril: Pujada al Rat-Penat!</b><br />
Ocasió perfecta per a acomplir un dels meus reptes: no fèia molta calor i em veia amb ganes i capaç d'assolir-ho. No sabia què m'esperava, però estava disposada a pujar. Amb paciència i el plat petit, vaig anar pedalant, a estones gairebé parada, perquè la pujada era impressionant! Vaig aturar-me a mig camí, a l'oficina del parc, quan només portava 3 km de pujada. Els forestals em van dir que em quedaven uns 3km per arribar als repetidors, però no em veia amb cor de seguir pujant i se m'estava fent tard. Així que foto de rigor i cap abaix. Un altre dia l'acabaré. Ara ja sé per on van els trets!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC5jYApMGtX_dGPcEaaa_WFXCq5GKEdGccpUk17sFALbJ1O615PTOMLQJWLGliONWvNUS2o_3FCkP8voFGrwwKnixNxggUVTkYSVvezclgpcbwn5ZFO2EGY-vxsdVJwfCpGKLijY0Jj1F9/s1600/Sitges-20120402-00499.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC5jYApMGtX_dGPcEaaa_WFXCq5GKEdGccpUk17sFALbJ1O615PTOMLQJWLGliONWvNUS2o_3FCkP8voFGrwwKnixNxggUVTkYSVvezclgpcbwn5ZFO2EGY-vxsdVJwfCpGKLijY0Jj1F9/s320/Sitges-20120402-00499.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Dades Garmin: <a href="http://connect.garmin.com/activity/165012715#.T4MuWPYvdFQ.blogger">Pujada al Rat-Penat I de icewomann en Garmin Connect: Detalles</a><br />
Quan vaig arribar a casa, i després d'una bona dutxa, em vaig regalar un bon massatge, a mans d'en Roberto (@artcorpore), massatgista del club.<br />
<br />
Els altres dies de la semana, entre pluges i mal temps, han fet que aprofités els recursos que ens ofereix Barcelona per a fer esport: me'n vaig anar a un dels gimnassos DIR a fer les meves rutines de natació. Genial, espectacular, impressionant, relaxant, fantàstic! Tant de bo aqui tinguessim equipaments d'aquest tipus.<br />
<br />
En tornar cap a Reus, el temps ens va donar un dia de treva i vaig sortir a fer els 50km per la costa que em tocaven. Havia de ser una ruta suau per treballar la cadència, però el vent que fèia m'ho va posar bastant difícil. Tot i així vaig arribar fins a Miami-platja i vaig tornar.<br />
Dades Garmin: <a href="http://connect.garmin.com/activity/165592260#.T4MxC2ZYXq8.blogger">Miami platja de icewomann en Garmin Connect: Detalles</a><br />
<br />
Finalment, i per acabar aquesta setmana tan moguda, tocava una mica de MTB per a preparar-me per La Portals i els Monegros. Vaig pujar a Prades i, tot i que fèia molt de fred (6 graus a les 9 del matí!), vaig carregar una ruta al garmin i vaig sortir a pedalar. Em fèia molta il·lusió pujar a la Baltassana (1102m, tot i que el Garmin em marca 1182m), però la ruta que vaig escollir, no passava per allà. Però vaig fer-la igualment i en acabar-la, vaig continuar, fins a pujar al tossal.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpQSAD07k2Tq3JRMSI9q87lLHAk1yoFxZSMlUMgVV7HJ-y2PtHONeN2FXPOSk2ByuuA_CaJK78ei2s_pfzXeSmVXW-ntYeMfLDLRhDx9pf49xD3IEqZoRXE-gjSwepUVWNd3NymMOjGJXC/s1600/IMG-20120408-00529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpQSAD07k2Tq3JRMSI9q87lLHAk1yoFxZSMlUMgVV7HJ-y2PtHONeN2FXPOSk2ByuuA_CaJK78ei2s_pfzXeSmVXW-ntYeMfLDLRhDx9pf49xD3IEqZoRXE-gjSwepUVWNd3NymMOjGJXC/s320/IMG-20120408-00529.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Aquesta sortida no va estar exempta de riscos, ja que el terreny estava ple de fang i aigua. A les pujades vaig patir, fins al punt de caure una vegada i clavar-me el manillar al pit. Per un moment vaig pensar si m'havia esquerdat alguna costella, doncs em fèia mal en respirar, però vaja, crec que no. Tot i que la senyal de guerra no me la treu ningú!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIe6XvDnuf2MV5YcqdmUioWS5RDeFV-aGKnVq8FvKJB3ka3H4nJtlVrDtM0qQnR5vg8-a3Z79bQ75p_awNMOklD7NJAQYqnVtP0vLGmUuzupJHogcwA2sb8Q5MQ1o7mGoOYtRiDALYNJJb/s1600/IMG-20120408-00536.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIe6XvDnuf2MV5YcqdmUioWS5RDeFV-aGKnVq8FvKJB3ka3H4nJtlVrDtM0qQnR5vg8-a3Z79bQ75p_awNMOklD7NJAQYqnVtP0vLGmUuzupJHogcwA2sb8Q5MQ1o7mGoOYtRiDALYNJJb/s320/IMG-20120408-00536.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
I finalment, una de les parts més divertides, la baixada, a tota velocitat, pel mig dels tolls i el fang, saltant com una boja i cridant, treient tot el nervi acumulat i desfogant-me per tornar a engegar una semana més! <span style="text-align: center;">WHERE IS THE LIMIT???</span><br />
<span style="text-align: center;"><br /></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsrrEbowudHXTLz27_0GHdH9RG6xfMp4hd9DfigcU8GXNpNh-00rsVBzBNnGGun_mPPzxV9NYmF97xszfpkP10pdeUuih7r2y5D5Pf9fchFTyZHYfaV8uDd7wgdewMreaT1pA3EFoSQueA/s1600/IMG-20120408-00532.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsrrEbowudHXTLz27_0GHdH9RG6xfMp4hd9DfigcU8GXNpNh-00rsVBzBNnGGun_mPPzxV9NYmF97xszfpkP10pdeUuih7r2y5D5Pf9fchFTyZHYfaV8uDd7wgdewMreaT1pA3EFoSQueA/s320/IMG-20120408-00532.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Així acaba un WITL? una gran setmana!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/02566270283560094719noreply@blogger.com0