dimecres, 28 de març del 2012

Com peix a l'aigua!

Ja fa un mes que tinc el neoprè i em moria de ganes de provar-lo a la platja, però com no sabia com organitzar-me amb el tema d'on deixar la roba, etc... estava esperant a què algú vingués amb mi i es quedés a la platja, guardant-me les coses. Però després de fer una enquesta popular de novata ahir al vespre, vaig decidir que avui anava a la platja a estrenar el neo.

El dia, immillorable! un sol preciós! i la temperatura exterior, perfecta! En sortir de l'escola, he anat cap a Cambrils, m'he canviat al cotxe i m'he posat el neoprè allà mateix. He tancat el cotxe amb la clau de recanvi i l'he embolicada en una bosseta i me l'he posat dins el banyador. Així, no creia que es mogués amb el neoprè posat. I no, no s'ha mogut!
He arribat a la vora de l'aigua. La sorra estava bruta, i hi havia tot de mini-medusses  que anava portant l'aigua. Una mica d'engúnia, sí... Tot i així, m'he posat el gorro, les ulleres i he entrat a l'aigua. La sensació, immillorable! Gens de fred, el neoprè és genial! I flotava bastant. He estat nedant força estona entre els espigons, i de tornada, m'he mig embolicat amb fils de pescar de les canyes d'uns senyors que pescaven. La poca gent que hi havia, em mirava a mesura que anava passant. Jeje, quina sonada!
He sortit de l'aigua, he comprovat que hi havia aigua a les dutxes, he anat a buscar la roba al cotxe i he tornat a la platja, per esbandir el neoprè i canviar-me. Abans, però, m'he quedat una estoneta prenent el sol i gaudint de la tranquil·litat que es respirava. Tot i que només he fet uns 20 minuts de natació, la sastisfacció que he sentit per estar a la platja i gaudir del sol de mitja tarda, val per molt.

dilluns, 26 de març del 2012

Tinc el cap ple de coses

Aquesta setmana ha sigut bastant dura, laboralment parlant, i també físicament. Dilluns vaig fer l'entrenament que em tocava (2300mts swim), però el run no el vaig fer, per manca de temps i perquè arrossegava molèsties al genoll de les càrregues de les dues setmanes anteriors. Dimarts em tocaven 2h de bici, però com que va ploure, no vaig sortir, tot i que em vaig quedar a casa fent treball d'abdominals; dimecres, descans, i vaig anar al metge, amb els resultats de la gammagrafia. Allà mostra una osteoartropatia als dos genolls, més marcada al dret, però tot i així, el metge decideix que vol fer-me unes radiografies en càrrega, per veure l'angle de les tíbies i... no sé què més, perquè la veritat és que no entenc el que passa. No tinc res trencat, però el genoll em fa mal. Així que li demano que m'infiltri i ell, a banda, em recomana, entre d'altres coses, que deixi de fer tant d'esport. La meva cara canvia i el meu cap comença a treure fum. Deixar de fer esport em suposa moltes coses: haver de canviar de hobby per ocupar el temps lliure, tenir més temps per pensar; a banda, no tenir els beneficis físics i fisiològics que proporcionen la pràctica esportiva, que, en mi, són totalment necessaris. I, finalment, haver de renunciar als meus reptes, a les meves noves ilusions que tant m'estan aportant últimament. Doncs bé, decidit: no deixo de fer esport.

Seguint amb la setmana, arribem a dissabte, pre-marató de Barcelona, i em trobo amb la Gemma per córrer la Breakfast n' Run.

Empenta al km 41! Cap amunt!!!

A ritme lent i entre rialles, arribem a l'Estadi Olímpic, fem la volta d'honor, ens trobem amb la Soraya (nova membre del club), ens fem fotos i anem cap a la fira de la marató. Només entrar ens trobem amb en Josef, qui em felicita per la foto de la Duatló de Cunit i les altres noies aprofiten per fotografiar-se amb ell.

Amb la Soraya i la Gemma dins l'Estadi
Caminant per la fira, veient tot de coses esportives engrescadores, trobant-me amb gent que conec i d'altres que em reconeixen per la foto. El que poden arribar a fer les xarxes socials! Veig un munt d'stands amb properes curses que m'engresquen, materials esportius impressionants... ja puc anar fent guardiola!!!

En acabar, agafo l'autobús i cap a Castelldefels a buscar el cotxe, per tornar un altre cop a Barcelona, a la botiga Distance, on m'espera en Pol per fer-me un bikefitting i posar-me a to la bicicleta. Tres hores més tard, surto d'allà amb una posició correcta en carretera i la meva Orbea tunejada.

Manillar compact, potència curta i acoples!
A la meva Orbea li han sortit banyes!











Diumenge al matí surto a probar les novetats a la meva bici, amb molt bones sensacions. 20km plans, intentant anar bastanta estona acoplada. La posició em resulta còmoda, tot i que m'aniria millor per a la llarga distància, però tot arribara...

Em passo el dia sencer mirant els notícies de la Marató de Barcelona, veient les fotos dels companys d'equip i coneguts, les notícies... i decideixo que l'any que ve la corro jo.
Arribo a casa, em poso a planxar i per fer-ho més amè, em poso el vídeo del Ironman de Hawaiï 2011 i decideixo que jo també seré una Ironwoman. 2014. Aquesta és la data. Amb 35 anys.

Acabo al llit, ja tard, amb moltes coses al cap, amb moltes ilusions, amb molta motivació, amb molta empenta, amb moltes ganes... però amb una cosa que em priva: i és que si no arreglo els meus genolls, no podré fer realitat cap d'aquestes ilusions.

diumenge, 18 de març del 2012

Duatló de test

Un altre repte assolit: I Duatló de Cunit! Tenint en compte com he passat aquestes dues últimes setmanes amb mal de genoll, tenia dubtes de si fer-la o no. Però com que ja havia pagat la inscripció, he decidit prendre-me-la com un dia d'entrenament, sense forçar gaire.

M'he llevat al matí amb molta son (últimament em costa bastant llevar-me), he esmorzat i he escollit les sabatilles que em posaria per córrer. Fa uns quants dies vaig fer-me amb unes Newton Gravity  i tenia les Nike Lunarglide+2 de sempre. A la última duatló vaig acabar amb una ungla del peu negre, perquè en escalfar-se el peu, s'eixampla i si la sabatilla va justa... passa això de les ungles. I des que vaig provar les Newton, que no m'he tornat a calçar les altres per córrer. Així doncs, tot i que no estic adaptada encara, he escollit les Newton. A banda, també he estrenat en competició unes mitges compressives per als bessons. Amb mal de genoll, sabatilles noves que carreguen els bessons i l'experiència de la última cursa on se'm van pujar els bessons diverses vegades i estirar-los sense parar és complicat, m'han fet provar aquestes compressives. I m'han anat d'allò més bé. No m'han fet mal en tota la cursa, no he notat res i ara no em fan mal les cames. Veurem demà. Tot i així, en treure-me-les, m'ha quedat tatuat "Sural" (la marca) als dos bessons!

Amb totes aquestes novetats, he carregat la bici al cotxe i he anat cap a Cunit. En arribar, bastant d'hora, ja m'he trobat amb uns quants companys que descarregaven les bicicletes. He anat a buscar el dorsal i el xip (no hem fet servir les identificacions de la federació) i m'he posat a saludar, a xerrar amb els altres... fins a les 11 no començava la competició.

Foto: Gonzalo Marchena (@gomar75)
Fèia un dia preciós, llàstima del vent, però el sol, les vistes vora el mar... han aconseguit que aquesta prova fos genial. A més, molt bona organització i senyalització!

Concentrada o atemorida, una mica de tot!

Han donat el tret de sortida, que ha consistit en un "preparats, llestos, ja!", i hem sortit corrents. Els 5km inicials se m'han fet llargs i, com era d'esperar, he anat quedant a les últimes posicions. Però he posat el meu cap a treballar, intentant dir-li que havia de pensar que era un entrenament, que baixés el ritme. I m'ha fet una miqueta de cas. Però només una miqueta. He agafat la bici, i he intentat apretar, a veure si agafava a algú, però el vent en contra m'ho fèia impossible i quan intentava pedalar amb força, el genoll esquerra m'avisava, així doncs que, a estones, havia de pedalar només amb la cama dreta. 5 voltes al circuit de bici, i a cada pas, la gent m'animava. No sé ni qui eren, però cridaven el meu nom. Bona cosa, això de portar el nom al dorsal... M'anava creuant amb els companys d'equip, i ens anàvem donant ànims entre tots. Semblava una prova feta expressament per nosaltres, doncs hem sigut l'equip amb més participants.

En arribar a la última transició, que he fet molt bé, només em restaven 2.5km més corrent. I m'he sentit molt millor que als 5 inicials. La cosa ja s'acavaba, no anava la última, i quan quedaven 500metres, en Joan Francesc m'ha vingut a fer de llebre. A prop de l'arribada, m'esperaven tots els altres companys d'equip, que ja havíen acabat i entre crits i rialles, m'han escoltat fins a la meta. Grans companys!!!

Gran foto! Gracias Gonzalo! 
Els temps oficials han sigut:
TOTAL: 1:28:15 TRAM1: 29:02      TRAM2: 43:44       TRAM3: 16:09

Després de la cursa, hem gaudit d'una mica de dinar (pa i butifarra) i cap a casa, a la dutxa! Per recuperar-me, he omplert la banyera d'aigua gelada i m'he posat a dins a llegir una revista. Després, una mica de gel i pomada als genolls i a descansar! que ja ho mereixo!

dimarts, 13 de març del 2012

Nou repte WITL?

Ho han tornat a fer. Un cop més. M'han convençut. I jo m'he deixat convèncer fàcilment. Fèia molts dies que els sentia parlar dels Monegros: que si sóm no sé quants, que si munteu esdeveniment perquè s'han de quadrar els cotxes, que si feu la cursa llarga o la curta... i jo cada vegada amb les dents més llargues. No m'havia plantejat aquest repte, doncs el dia 6 de maig (dia del meu sant), volia fer la triatló sprint de Sitges, però al final, seguint els consells dels companys, que de triatlons n'hi ha més per escollir, que els Monegros és només un cop l'any... INSCRITA AMB EL DORSAL 5505!!! SOM-HI!!!


El dia 5 de maig estaré, junt amb molts dels meus companys d'equip, a la Monegros 29er, i el millor de tot és que TENIM EQUIP FEMENÍ!!! Aquest cop si! Allà ens trobarem la Vane, l'Ada, la Soraya (nova incorporació, benvinguda!), la Silvia i... la Sulaika (a veure si és veritat!). Tot un equip femení de luxe inscrites a la mitja marató, de 66km.

En principi, la cursa no presenta molta dificultat, pel que he pogut llegir. És bastant planera, per pistes, tret d'algunes pujades. Suposo que gran part de la dificultat rau en la temperatura que pugui fer al maig i bé, que una cursa mai està exempta de riscos, i menys encara, una de BTT.

Perfil de la mitja marató
Per fer-la, m'acompanyarà la Specialized del meu germà (que al final m'haurà de cobrar pel lloguer!), que en ser tubeless m'evitarà estar pendent de les possibles punxades. 

Així doncs, preparada! motivada! i, per què no dir-ho... ACOLLONIDA! Però bé, de vida només en tenim una per gaudir-la i les oportunitats s'han d'aprofitar. Per tant, al maig RUMB ALS MONEGROS!!! Where is the limit?

dissabte, 10 de març del 2012

Un altre repte més al sac!

Aquest matí he sortit en bicicleta per la carretera, a aconseguir un dels meus reptes: les costes del Garraf. 15km de pujades i baixades, vora el mar, en una carretera estreta plena de corves i de cotxes. Plus de perillositat!

M'acompanyava el meu germà que, com que esta molt fort, anava mirant el paisatge i xiulant, i dient-me "ara ve baixada!" i jo només veia pujada (encara la busco, la baixada...). Durant el tram de les costes, tant d'anada com de tornada, ell anava darrere meu, fent-me d'escut pels cotxes, la qual cosa em posava més nerviosa perquè jo anava al meu ritme lent de sempre i fèia que ell també anés a poc a poc. Plus de perillositat! Però bé, per això estan els germans grans... per anar marcant el camí.

En arribar a Sitges, hem enfilat la carretera interior cap a Vilanova, i seguint per allà hem arribat fins al petit poblet de Castellet i la Gornal, amb unes vistes meravelloses d'un castell que es reflexava a l'embassament de Foix. Hem parat un moment, mitja volta i tornada a casa pel mateix camí. La tornada se m'ha fet una miqueta més dura, doncs ja duia uns quants km a les cames i el genoll em començava a fer mal. Tot i així, he arribat bastant decentment, fent la última pujada de les costes amb el plat gran!

Castellet i la Gornal, i a sota, l'embassament de Foix
Ara estic que no m'aguanto. He fet migdiada d'una hora i mitja, i és que a més, necessitava dormir, després de la setmana estressant que he portat, tant a nivell d'entrenaments com de feina a l'escola.

Dades Garmin: Costes del garraf-Pantà de Foix de icewomann en Garmin Connect: Detalles

dijous, 8 de març del 2012

Rodant al Circuit de Catalunya amb el team!!!

Fotógrafo: José Mercado (@josmercadol)
Avui ha sigut el primer dia que he anat a rodar al Circuit de Catalunya (Montmeló) amb els nois i noies del Where Is The Limit? Team. Com sempre, m'he perdut per arribar fins allà. La sort ha sigut que no obrien fins a les 18.30, així que he arribat bé de temps.


Allà ja hi eren molts dels altres companys: en Joan Francesc, l'Ada, en Ferran Pintor, en Sergi... i en Pep i en Josef, que estaven fent una sessió de fotos per a una revista de Triatló.


Un cop a dins, i després de la foto d'equip, hem començat a rodar. Fantàstica la sensació de tenir un circuit totalment tallat al trànsit, ample, i poder-lo compartir amb la resta de companys i companyes.
Una estona per riure, per competir, per aprendre, per xerrar, per descobrir... Resumint, una experiència genial!


I com a punt final, una foto amb el Josef, qui, a part de doblar-me un parell de cops, m'ha donat una empenta a una de les pujades i m'ha permès anar a la seva roda, fins que ha apretat per anar fent relleus amb en Pep, que anava a fons amb la seva nova companya, la Blue (per cert, una màquina impressionant de només 6kg!)

Dades Garmin: Circuit de Catalunya - Entreno WITL? de icewomann en Garmin Connect: Detalles

dimecres, 7 de març del 2012

Més proves!!!

El meu pit!

Avui he provat el neoprè dins la piscina. He esperat a última hora, per a què no em veiés massa gent i he fet l'estreno. Mentre parlava amb el socorrista, anava fent feina. Ell em dèia que en quatre piscines em moriria de calor, però realment he suat un munt només per posar-me'l!
Un cop posat i adaptat, he entrat a la piscina i... ooohhh!!! quina sorpresa!!! és molt còmode! Només m'ha entrat una primera capa d'aigua, perquè el duia mal tancat de darrere, pero he nedat perfectament! Em fa flotar bastant, sobretot de les cames, i he fet unes quantes piscines sense donar cap patada. M'he gravat en vídeo (estan a la part multimèdia) per així poder corregir, a simple vista, algun moviment. Amb les correccions matusseres que he fet, he baixat el número de braçades en els 25mts. És qüestió de seguir treballant i crec que, sobretot, haig d'agafar més força de tríceps i dorsals.

La meva cuixa!

dilluns, 5 de març del 2012

Mediàtica, malgrat tot...

Aquest matí, quan he arribat a l'escola, m'han fet passar directament al despatx del director. No sabia què passava i m'ha dit "per què no ens has dit que sorties al diari?", tot rient. Jo no sabia de què em parlava, i m'ha ensenyat el diari d'avui. A la secció d'esports, sota el titular "El Ploms domina el Ciutat de Reus", hi sortia una foto meva, feta en el moment que pujava a la bicicleta per començar el segon sector.
Així doncs, malgrat tot el que va passar-me ahir... surto al diari!!!

Per què Where Is The Limit?


¿Qué es Where Is The Limit? Where is the limit? es mucho más que un logo, marca, imagen, frase o texto. 
Where is the limit? es dar una pedaleada tras otra cuando crees que ya no puedes más. Es dar una zancada más cuando tus piernas te piden parar. Es llegar a una meta que creías imposible. Es llorar de sufrimiento y no desfallecer. Es dar una brazada, y otra y otra, en medio del océano. Es fijarte un objetivo y darlo todo para conseguirlo. Es dar ese salto que creías imposible. Es remar hasta lugares insospechados y sentir tus brazos explotar. Es luchas en contra de tus pensamientos cuando todo se vuelve negro. Es demostrarte que siempre puedes más y más. Es andar y cruzar montañas sin pensar en lo mucho que te duelen los pies. Es pensar en llegar sin pensar en no llegar. Es bajar por pendientes que los demás ven como precipicios. Es escalar más arriba de lo que nunca habías soñado. Es descubrir dónde NO está tu límite y poder decir que todavía NO sabes dónde está! Es motivar, animar y ayudar a que los demás se superen a sí mismos...
Es una filosofía de vida, una manera de vivir!... Y tú... 
¿eres Where Is The Limit?

diumenge, 4 de març del 2012

"De les incidències, fes-ne acudits"

Avui he competit a la XXI Duatló Ciutat de Reus. Tenia ganes de fer aquesta duatló, doncs al ser a Reus mateix, coneixia perfectament el terreny. Tot i així, ha sigut molt més complicat del que m'esperava!

El dia no ha començat gaire bé per mi. M'he llevat amb mal de cap (que ja arrossegava d'ahir), mal de genoll i cervicals i bastant nerviosa. He esmorzat el mateix de cada dia, he posat una rentadora, he recollit roba i a les 9 he baixat cap al C.N. Reus Ploms. Hi havia força activitat i en arribar, he vist l'Eric Besora i m'ha vingut a saludar. Bé, la seva parella, la Ruth em faria alguna foto.
Després de deixar la bici al box (cutre-box de fusta enmig de la gespa enfangada), he anat a saludar a tots els que coneixia que estaven a l'organització i m'he posat a escalfar, donant uns tombs a la pista. M'he apropat a veure les indicacions de la ruta que havíem de fer, que més o menys ja tenia interioritzada. Circuit tallat al trànsit. Fantàstic!
A les 9 han donat la sortida masculina i algunes noies ens hem afegit també. No havien informat massa de que havíem de sortir una estona més tard! Quan ens ha tocat el torn, hem sortit, donant una volta a la pista i enfilant per l'aparcament de darrere la policia. El primer km l'he fet a 4.40, per evitar que em marxessin les noies, error que he anat pagant de mica en mica, doncs només sortir al carrer, ja anava la última. Pulsacions a tope, a estones caminant, cotxes que m'han passat, el policia en moto dient "voy detrás de la última, en la cola". Molt motivant. Hem arribat a la pista de nou, una altra volta i havíem de sortir per fer els últims km abans d'agafar la bici, però jo no sé què ha passat, com ens han indicat, que hem acabat corrent 6.5km, és a dir 1.5km més del que tocava. Enfadada, m'he queixat mentre arribava corrent, he agafat la bici i he sortit volant cap al circuit.


Em pensava que arribavem fins a la rotonda de Constantí, però a l'alçada del polígon, han tallat la carretera i ens han fet girar. Quan he arribat a Reus de nou, m'han fet baixar cap a l'avinguda, per arribar un altre cop a la pista. Allà, quan ja havia baixat de la bici, em pregunten quantes voltes havia fet i si era la primera. Com que només havia fet una volta, m'han fet tornar a sortir i enllaçar el circuit de bici de nou. La ràbia m'ha fet volar a 40km/h, passant a tot el que podia. He arribat amb els bessons enrampats, enrabiada, i em quedaven 2.5km per córrer. En tornar a sortir, se m'ha trencat el porta-dorsals i he hagut de lligar-lo com he pogut perquè em molestava bastant. Total, que al final he acabat estragada, de mala llet i a més, m'han donat una birria de samarreta!!! ni tècnica ni res!!! de roba!! au! per fer draps!

Amb el dorsal de costat, mig trencat

Finalment, he quedat en la posició 188 general, 21 femenina, amb els temps:
TRAM 1: 37:10    TRAM 2: 45:49   TRAM 3: 15:37    TOTAL: 1:38:36

Ah! i l'últim regal: una ungla del peu negra!!! Com jo de negra!!!

dijous, 1 de març del 2012

Entrenant amb el mono TEAM RIDER!

Diuen que no has d'estrenar mai roba el dia de la competició. Per això, avui he anat provar l'equipació nova de triatló de l'equip.

Val a dir que ahir a la nit me'l vaig provar i... buf... em va semblar que era una miqueta transparent! Avui, aprofitant que fèia bon dia, he sortit a entrenar únicament amb el mono i una jaqueta tèrmica, i la sensació és immillorable! No molesta per enlloc! Tot i així, em segueix semblant una miqueta transparent. I seguia amb aquesta sensació quan no m'ha passat cap ciclista, sinó que s'han posat a roda... I no crec que fos perquè jo anava molt de pressa...

Avui l'entrenament ha consistit en 20km bike + 30minuts run, intentant, en aquest últim tram, no pujar de les 140ppm. Com que aquest cap de setmana tinc la Duatló Ciutat de Reus, he fet el circuit de bicicleta (22km) per veure com anava el traçat. Hi ha algunes petites pujades, que puc compensar en els plans i lleugeres baixades. He portat un ritme mitjà de 30km/h. Crec que puc acabar el traçat en menys de 50 minuts.

Després de deixar la bicicleta, he sortit a córrer els 30 minuts que em tocaven, mantenint baixes les pulsacions. Hi ha estones que he hagut de caminar, perquè de seguida pujava a les 150, tot i portar un ritme molt lent! (8min/km!) Tot i així, he disfrutat tota l'estona. I d'això es tracta. De disfrutar amb el que fas. Ja patiré a la competició!!!