Duatló de test

Un altre repte assolit: I Duatló de Cunit! Tenint en compte com he passat aquestes dues últimes setmanes amb mal de genoll, tenia dubtes de si fer-la o no. Però com que ja havia pagat la inscripció, he decidit prendre-me-la com un dia d'entrenament, sense forçar gaire.

M'he llevat al matí amb molta son (últimament em costa bastant llevar-me), he esmorzat i he escollit les sabatilles que em posaria per córrer. Fa uns quants dies vaig fer-me amb unes Newton Gravity  i tenia les Nike Lunarglide+2 de sempre. A la última duatló vaig acabar amb una ungla del peu negre, perquè en escalfar-se el peu, s'eixampla i si la sabatilla va justa... passa això de les ungles. I des que vaig provar les Newton, que no m'he tornat a calçar les altres per córrer. Així doncs, tot i que no estic adaptada encara, he escollit les Newton. A banda, també he estrenat en competició unes mitges compressives per als bessons. Amb mal de genoll, sabatilles noves que carreguen els bessons i l'experiència de la última cursa on se'm van pujar els bessons diverses vegades i estirar-los sense parar és complicat, m'han fet provar aquestes compressives. I m'han anat d'allò més bé. No m'han fet mal en tota la cursa, no he notat res i ara no em fan mal les cames. Veurem demà. Tot i així, en treure-me-les, m'ha quedat tatuat "Sural" (la marca) als dos bessons!

Amb totes aquestes novetats, he carregat la bici al cotxe i he anat cap a Cunit. En arribar, bastant d'hora, ja m'he trobat amb uns quants companys que descarregaven les bicicletes. He anat a buscar el dorsal i el xip (no hem fet servir les identificacions de la federació) i m'he posat a saludar, a xerrar amb els altres... fins a les 11 no començava la competició.

Foto: Gonzalo Marchena (@gomar75)

Fèia un dia preciós, llàstima del vent, però el sol, les vistes vora el mar... han aconseguit que aquesta prova fos genial. A més, molt bona organització i senyalització!

Concentrada o atemorida, una mica de tot!

Han donat el tret de sortida, que ha consistit en un "preparats, llestos, ja!", i hem sortit corrents. Els 5km inicials se m'han fet llargs i, com era d'esperar, he anat quedant a les últimes posicions. Però he posat el meu cap a treballar, intentant dir-li que havia de pensar que era un entrenament, que baixés el ritme. I m'ha fet una miqueta de cas. Però només una miqueta. He agafat la bici, i he intentat apretar, a veure si agafava a algú, però el vent en contra m'ho fèia impossible i quan intentava pedalar amb força, el genoll esquerra m'avisava, així doncs que, a estones, havia de pedalar només amb la cama dreta. 5 voltes al circuit de bici, i a cada pas, la gent m'animava. No sé ni qui eren, però cridaven el meu nom. Bona cosa, això de portar el nom al dorsal... M'anava creuant amb els companys d'equip, i ens anàvem donant ànims entre tots. Semblava una prova feta expressament per nosaltres, doncs hem sigut l'equip amb més participants.

En arribar a la última transició, que he fet molt bé, només em restaven 2.5km més corrent. I m'he sentit molt millor que als 5 inicials. La cosa ja s'acavaba, no anava la última, i quan quedaven 500metres, en Joan Francesc m'ha vingut a fer de llebre. A prop de l'arribada, m'esperaven tots els altres companys d'equip, que ja havíen acabat i entre crits i rialles, m'han escoltat fins a la meta. Grans companys!!!

Gran foto! Gracias Gonzalo! 

Els temps oficials han sigut:
TOTAL: 1:28:15 TRAM1: 29:02      TRAM2: 43:44       TRAM3: 16:09

Després de la cursa, hem gaudit d'una mica de dinar (pa i butifarra) i cap a casa, a la dutxa! Per recuperar-me, he omplert la banyera d'aigua gelada i m'he posat a dins a llegir una revista. Després, una mica de gel i pomada als genolls i a descansar! que ja ho mereixo!