Cap de setmana multidisciplinar

Aquest cap de setmana ha sigut bastant esportiu. Molt esportiu. Tenia els plans fets des de fèia molts dies, però la pluja a l'últim moment em va obligar a modificar-los lleument. O, si no a modificar-los, no m'ha deixat gaudir-ne complertament. Tot i així, què bé m'ho he passat!

Dissabte a les 8.30, sortida en BTT amb el meu germà. En tàndem! Tot i que plovisquejava i fèia fred, vam fer una volta de 51km, passant per Gavà, Sant Climent, Begues i el parc natural del Garraf.

 Els trams de pujada del principi em van cansar bastant. Sort que el meu germà està fort de cames i tirava per mi... Als trams de baixada a 60km/h, entre pedres i fang... m'amagava darrere seu perquè no ho volia ni mirar. Vaig estar a punt de posar-me a plorar! Però tot i així, no vam caure! Vam acabar pujant per les costes del garraf, però no compta com a repte fet, ja que només va ser un trosset. En arribar a Castelldefels, el meu germà em va deixar posar-me davant i "manar" pel passeig marítim, i és realment complicat. Motiu de més per haver patit durant les baixades... sort que ja arribavem a casa! Vaig acabar tota mullada, amb els peus congelats, plena de fang i tremolant. I encara m'esperava una transició de 15 minuts de running, que al final només van poder ser 5. Després, una bona dutxa de 20 minuts i una bona migdiada van ser suficients per recuperar-me per a la jornada següent.

Dades Garmin: Sortida BTT-Tàndem de icewomann en Garmin Connect: Detalles

Avui a les 7:00 m'ha sonat el despertador i, en veure que no plovia, he esmorzat, he carregat la bici al cotxe i he marxat cap a Barcelona, on m'esperaven els nois del Where Is The Limit? team per fer una sortida costera "apte per a tots". En arribar allà he vist els "cracks" amb qui havia d'anar, amb cascs de contrarellotge i unes bicicletes que fèien sorolls d'avió quan canviaven o frenaven. Un espectacle per mi, vaja.

L'espectacle, però, m'ha durat poc, perquè un cop hem sortit de Barcelona, quan jo marcava velocitats de 30-35km/h (cosa gens despreciable per mi), els campions han baixat pinyons i els he perdut de vista. Ja no els he tornat a veure més. Així que jo he anat fent el que he pogut, sempre ben acompanyada d'en Ferran, Adri i altres dos companys, que no m'han deixat sola en els gairebé 80km que hem fet. Els estic molt agraïda, doncs sóc conscient de que ells podrien haver tirat molt més. Hem fet tot el traçat per la costa, arribant fins a Arenys de Mar, on hem pres un cafè que ens ha sentat a glòria, doncs fèia molt de fred, i hem tornat desfent el mateix camí.

Dades Garmin:Sortida Costera WITL? de icewomann en Garmin Connect: Detalles

Estic bastant contenta d'aquest cap de setmana. M'emporto bones experiències i una mica de refredat. I un recordatori: el culot etxeondo no és apte per fer molts km!!!

Primer dia d'entrenament seriós!

Ara va de bo! Avui he començat amb el meu pla d'entrenament seriós per anar aconseguint els reptes, de la mà del meu personal training, en Josh.
Hem començat per l'aigua. Fa molt de temps, vaig aprendre a lliscar bastant bé, a nedar sense esforç, però una parada d'alguns anys ha fet que perdés tota aquella gràcia que vaig guanyar. Així doncs, sembla que començo de 0. Hauré de fer classes particulars...

El volum total de la sessió han sigut 1550 metres, és a dir, moltes piscines!
Tot i que estic bastant cansada i em tremolen els braços, estic satisfeta per la feina.
Demà més i millor!!!

Patir per gaudir

7:00 a.m. Sona el despertador. Avui toca córrer els 10km de la Mitja de Sitges, un dels meus reptes.
No havia entrenat en tota la setmana per culpa d'un esquinç al turmell i una estrabada muscular per no haver escalfat bé al primer entrenament d'handbol després de festes. M'enfrontava a una cursa amb el dubte de si fer-la o no. Després de sopesar "pros" i "contres", l'objectiu era fer-la i acabar-la com fos, sense mirar el rellotge. Així doncs, per fer-la més sostenible, he carregat una bona llista de música, he esmorzat el mateix de sempre, m'he vestit i cap a Sitges.

He arribat bastant d'hora per poder aparcar amb tranquil·litat i  m'he trobat amb un dia gris, amb molt de fred, però anava suficientment abrigada. El fred no seria problema.

Havia quedat amb la resta de corredors del WITL? a les 9.30 per fer-nos la foto d'equip, així que m'he posicionat en un lloc alt per a què em veiessin, doncs la quantitat de gent que arribava era important. Més de 4500 participants, corredors de la Mitja i dels 10km recollien els últims dorsals, es canviaven i començaven a fer estiraments. Al final, només ens hem pogut trobar quatre companys d'equip, tot i que en començar la cursa, he anat veient a altres que anaven disparats.

M'ha tocat el calaix 4, l'últim, i mentre esperavem per sortir, allà apretats, el fred ni es notava. Quan finalment ens han donat la sortida, he rebut un cop d'un corredor, que m'ha fet saltar el pulsòmetre i he perdut alguns segons buscant-lo. El deuria portar mal enganxat. Després d'això, he començat a córrer, a ritme baix i assegurant-me el turmell. 

El recorregut era urbà, bastant planet i hem anat sumant kilòmetres de mica en mica. Cap al kilòmetre 5, ens hem hagut d'enfrontar a una pujada suau però constant, la qual cosa m'ha fet baixar encara més el ritme. Els que passaven en direcció contrària anaven cridant "ànims, que després fa baixada!". I aquests ànims, junt amb la música que en aquell moment sonava al meu mòbil, m'han fet accelerar fins arribar al kilòmetre 8, quan el meu genoll esquerre deia "hola" i el turmell dret li contestava. Nova baixada de ritme, però amb moltes ganes d'acabar. Quan finalment hem arribat al passeig, jo ja gaudia, perquè anava a rebaixar la meva marca personal i això m'ha donat una empenta enorme! Que ha durat poc, perquè quan ens apropàvem al km 10, ens han fet abandonar el passeig, per rodejar-lo per un carrer. Eren els últims metres. Últim carrer. No més tombs. Enfilem el passeig i arribada en 1:04:50. Com que el recorregut eren 10.548 metres, significa que el meu temps al pas dels 10km ha sigut de 1:01:08. Per tant, MMP rebaixada. Perfecte! Contenta. Això es mereix un premi. Un bon massatge i una bona dutxa. I la sensació de patir per gaudir. O de tot el plaer i satisfacció personal que m'aporta l'esforç realitzat. Val la pena? Si, i tant!

Dades Garmin: 

10k Sitges (Mitja de Sitges) de icewomann en Garmin Connect: Detalles

El camí es fa menys costós si vas acompanyat

Tota persona que vulgui plantejar-se qualsevol tipus de repte, necessitara unes directrius d'algú amb experiència, que l'assessori i acompanyi al llarg del trajecte. Un entrenador personal. Aquesta persona no és únicament aquell que prepara un pla d'entrenament i el dóna a qui sigui. Per internet es poden trobar multitud de plans i/o persones que els fan a un preu mòdic. No es tracta d'això. Un bon entrenador personal és aquell que estableix una connexió amb l'esportista, que l'entén, que l'escolta, que el valora i l'empeny, però també que el manté amb els peus a terra. Un bon entrenador personal ha de conèixer la matèria, la teòrica i saber-la posar en pràctica, però adaptant-la a la realitat de cada esportista, coneixent-lo, sabent quins són els seus punts forts i afiançar-los, i conèixer els dèbils i minimitzar-los.

Jo no en sóc una excepció, i  per tal d'aconseguir els reptes esportius que em proposo, he buscat l'ajuda d'algú amb molta experiència com a entrenador personal: en Josh Ricart. Després de molt insistir-me, he acceptat que aquest gran personal trainer em faci els plans d'entrenament. Ell és entrenador personal de triatletes, Llicenciat en INEFC i Diplomat en Educació Física, a banda de comptar també amb molta experiència participant en múltiples proves esportives: Ironman, triatlons, maratons...

@Joshricart71

Us recomano que feu un cop d'ull a la seva pàgina http://www.joshricart71.com/ on trobareu articles interessants  sobre el món del triatló, a banda de les cròniques dels entrenaments que prepara per als qui entrena.

I recordar-vos que a tots els que volgueu assolir reptes esportius siguin del caire que siguin, us procureu un bon entrenador personal, doncs és la única manera de portar un entrenament organitzat, correcte i que us permetrà arribar allà on vosaltres volgueu.

@Joshricart71

Demà més i millor!

Avui tenia prevista una sortida de 65km, però no m'he vist suficientment motivada per fer-la. Anava poc abrigada, fèia bastant de vent i el meu cap només pensava en que havia de deixar les coses llestes per començar demà a l'escola un altre cop. Així que he girat cua cap a casa, i en total he fet 20km. Després de fer una transició matussera (deixar la bici al traster, pujar a casa, canvi de roba i sabatilles) i he sortit a córrer 5km.

Al principi les cames em fèien una mica de mal i he començat a pensar que com carai pensava assolir els reptes de duatlons i triatlons si les sensacions eren aquelles... Però mica en mica m'he anat sentint millor i amb força i he acabat fent 5.50min/km durant els 3 últims. Crec que esta bastant bé, tot i que les pulsacions anaven pels aires. Com sempre. Però sé que puc millorar, em queda molt de camí encara per fer. Així que demà... MÉS I MILLOR!

La actitud de los campeones

Podría contarte que mis piernas con los años han acumulado muchos kilómetros, pero prefiero decirte que en este tiempo mi cabeza ha adquirido mucha más sabiduría.

Podrías creer que con el paso de los lustros mi cuerpo se ha hecho inerte al sufrimiento, pero prefiero pensar que mi vida se ha hecho adicta al valor del esfuerzo.

Podría decirte que he machacado el suelo mil veces con mis pies, que miles de impactos han andado por los mismos caminos, pistas y carreteras una y otra vez, pero te diré que mientras pisaba la tierra firme, mi mente caminaba por distintos cielos. Podría hablarte de mis marcas, pero prefiero referirte las vivencias que acompañan a los tiempos.

Podría narrarte mis éxitos pero no busco los halagos; podría describirte mis fracasos pero no quiero compasión.

Me dirás que he fallado en mis metas en muchas ocasiones, pero no sabes cómo disfruté el camino hacia la decepción.

Te acordarás de la tristeza que acompañó a mis derrotas, pero mayor fue la felicidad que acompañó a mis triunfos.

Me recordarás como lloré de impotencia cuando el cuerpo se reveló con mil lesiones, pero yo me acordaré con alegría de mi constancia al superarlas.

Tratarás de convencerme del tedio diario del entrenamiento, de la rutina, y te diré que nunca dos días son iguales cuando corro, cada día es único, cada sensación inmejorable.

No entenderás el sentido de dar vueltas para volver al mismo lugar, pero el sentido no está en el inicio, ni está en el final, sino en las inquietudes sentidas a lo largo del camino.

Dirás que corro porque no sé lo que quiero y persigo algo que nunca encontraré, te diré que correr me ha hecho saber lo que no quiero.

Insinúas el sinsentido de correr para no ganar, pero nunca tuve la sensación de ganar, ni de perder, solamente de crecer y superarme.

Te preguntarás por qué continúo corriendo a sabiendas de que mis registros nunca mejorarán, pero sigo porque no encontré aún techo para mis emociones.

Creerás que he perdido el tiempo, que podría haber dado más de una vez la vuelta al mundo, pero te contestaré que en este tiempo he sido capaz de crear miles de mundos diferentes dentro de mí.

Me acusarás de correr despacio y me reiré, o de correr deprisa y sonreiré.

Me rebatirás mis muchos años; te replicaré mis muchas ilusiones.

Pensarás que estoy loca por seguir y te diré que siempre tuve la cordura de no parar.

Al final me dirás que he vivido solo para correr, pero en mi fuero íntimo sé que he corrido solamente para vivir.

Aurora Pérez, récord de España de maratón W50

   

Afegint més reptes!

El primer dia que vaig sortir a córrer per la Carretera de les Aigües amb una delegació del WITL Team, em van preguntar quines eren les meves fites esportives i després d'explicar les meves modestes pretensions em van dir "i per què no una triatló?". Em va sobtar, hi vaig pensar, ho vaig madurar i ara dic "I PER QUÈ NO UNA TRIATLÓ???".

Així doncs, afegeixo dos reptes més a la meva llista, dues triatlons sprint: La triatló de Sitges, al maig, i la triatló de la Vila, al juliol.

GO, GO, GO!!!

Cremem els turrons

Ja tocava. Tercer dia de l'any i encara no havia fet cap sortida de res. Aquest matí, aprofitant un temps immillorable, m'he llençat a la carretera a fer un dels trams més ràpids del Rally Catalunya-Costa Daurada: la pujada al Coll de la Teixeta.
He sortit de Reus molt animada perquè feia sol, poc fred i la roba que portava, era d'estreno! Arribant a Riudoms se m'ha posat un ciclista a roda, i hem anat fent relleus fins que m'ha deixat en arribar a Montbrió. Des d'allà, he pogut gaudir de la carretera poc transitada i de les vistes de l'embassament de Riudecanyes amb la mar de fons. Preciós!

Pujant direcció Duesaigües ha començat el vent i a on no tocava el sol, fèia realment fred. Als últims kilòmetres abans d'arribar a dalt del Coll de la Teixeta hi havia moments en els què el vent gairebé em tombava i no em deixava avançar, però tot i així he gaudit de la pujada.

Finalment, he arribat a dalt, m'he tapat i, per evitar tornar per la nacional, he baixat pel mateix lloc, acabant a Cambrils, rodant una miqueta pel passeig marítim i cap a casa!

En total, han sigut 66,40km en un temps de 3 hores, 1.704 calories gastades i una velocitat màxima de 50km/h! I l'equipació nova wind stop ha acomplert perfectament la seva tasca!

Dades Garmin 

Coll de la Teixeta de icewomann en Garmin Connect: Detalles

Ah! i aquest vespre... PRIMER ENTRENAMENT D'HANDBOL POST-LESIÓ! Tot i que no tinc la mobilitat al 100% recuperada, ja m'ha dit l'entrenadora que avui toca físic. Així que... a posar-se en forma!!!!

A aquests boj@s que no corren, ni roden, ni neden

Està prou demostrar que fer esport aporta beneficis a nivell anímic, físic i fisiològic; posibilita les relacions interpersonals; incita la competitivitat vers un mateix i els altres, la qual cosa és positiva sempre i quan aquesta competitivitat sigui sana... Fer esport ens aporta múltiples beneficis que, qui no en practica, és incapaç d'entendre. Un dia gris pot canviar a un color més agradable, amb només una estoneta d'activitat física, sigui del tipus que sigui. I aquest benefici personal, influeix positivament al nostre entorn, doncs les relacions es mantenen més fluides i les tensions desapareixen.

Dels qui em coneixen, he sentit a dir moltes vegades: -Ara te'n vas a córrer? Estas boja? amb el fred/calor/sol/pluja/humitat/dia/nit... que fa!- o bé -Un altre cop? et passes el dia fent esport- Doncs mira, sí,  i què passa? Faig esport, m'agrada fer esport, no sóc un crack i tinc limitacions que amb l'entrenament aniré superant, i precisament això és el que em fa seguir endavant. El fet de millorar, de superar-me. I això m'aportara la confiança que necessito per a fer front a altres dificultats que se'm presentin a la vida diària.

Així que, per a tots aquells que ni corren, ni neden, ni roden, ni patinen, ni res de res, haurieu de sortir a fer una miqueta d'exercici. És bastant més sa que criticar.

Aqui us deixo un vídeo que, segurament, molts dels esportistes haureu vist alguna vegada, i els que no ho heu fet, aprofiteu ara i feu-ne una reflexió. Potser canviareu el vostre parer.

El team per a aquest any

Aquest any el començo formant part del Where Is The Limit? Team, un club esportiu obert a tothom, en el què els únics requisits per formar-ne part són mantenir l'esperit Where Is The Limit i competir amb la roba proporcionada pel club. Així de fàcil i així de motivant.

Al voltant d'això, s'ha format tota una comunitat d'esportistes d'arreu del món, i s'organitzen diversos esdeveniments (entrenaments, sortides...), i es promou la participació i informació sobre curses, trails, maratons, duatlons, triatlons i d'altres més extraordinàries, com Ironman, Titan Desert, Epic5...

Tots plegats som una gran família, formant un grup de "boj@s" per l'esport, on el suport i la superació diària són el motor constant. Sense límits. perquè... WHERE IS THE LIMIT???

@whereisthelimit

Escalfant motors

Avui, primer dia de l'any 2012, vull inaugurar el meu bloc.
Un conegut meu em va donar una idea: proposar-me un repte per cada any viscut (i acomplir-lo, es clar!).
Així doncs, durant aquest any, em proposo aconseguir 32 reptes de diverses característiques, però sobretot, de caire esportiu, ja que m'aporten molt de benefici a nivell personal.
Engeguem doncs!!!

Foto: @Eduluke75 - Gràcies crack!