No havia entrenat en tota la setmana per culpa d'un esquinç al turmell i una estrabada muscular per no haver escalfat bé al primer entrenament d'handbol després de festes. M'enfrontava a una cursa amb el dubte de si fer-la o no. Després de sopesar "pros" i "contres", l'objectiu era fer-la i acabar-la com fos, sense mirar el rellotge. Així doncs, per fer-la més sostenible, he carregat una bona llista de música, he esmorzat el mateix de sempre, m'he vestit i cap a Sitges.
He arribat bastant d'hora per poder aparcar amb tranquil·litat i m'he trobat amb un dia gris, amb molt de fred, però anava suficientment abrigada. El fred no seria problema.
Havia quedat amb la resta de corredors del WITL? a les 9.30 per fer-nos la foto d'equip, així que m'he posicionat en un lloc alt per a què em veiessin, doncs la quantitat de gent que arribava era important. Més de 4500 participants, corredors de la Mitja i dels 10km recollien els últims dorsals, es canviaven i començaven a fer estiraments. Al final, només ens hem pogut trobar quatre companys d'equip, tot i que en començar la cursa, he anat veient a altres que anaven disparats.
M'ha tocat el calaix 4, l'últim, i mentre esperavem per sortir, allà apretats, el fred ni es notava. Quan finalment ens han donat la sortida, he rebut un cop d'un corredor, que m'ha fet saltar el pulsòmetre i he perdut alguns segons buscant-lo. El deuria portar mal enganxat. Després d'això, he començat a córrer, a ritme baix i assegurant-me el turmell.
El recorregut era urbà, bastant planet i hem anat sumant kilòmetres de mica en mica. Cap al kilòmetre 5, ens hem hagut d'enfrontar a una pujada suau però constant, la qual cosa m'ha fet baixar encara més el ritme. Els que passaven en direcció contrària anaven cridant "ànims, que després fa baixada!". I aquests ànims, junt amb la música que en aquell moment sonava al meu mòbil, m'han fet accelerar fins arribar al kilòmetre 8, quan el meu genoll esquerre deia "hola" i el turmell dret li contestava. Nova baixada de ritme, però amb moltes ganes d'acabar. Quan finalment hem arribat al passeig, jo ja gaudia, perquè anava a rebaixar la meva marca personal i això m'ha donat una empenta enorme! Que ha durat poc, perquè quan ens apropàvem al km 10, ens han fet abandonar el passeig, per rodejar-lo per un carrer. Eren els últims metres. Últim carrer. No més tombs. Enfilem el passeig i arribada en 1:04:50. Com que el recorregut eren 10.548 metres, significa que el meu temps al pas dels 10km ha sigut de 1:01:08. Per tant, MMP rebaixada. Perfecte! Contenta. Això es mereix un premi. Un bon massatge i una bona dutxa. I la sensació de patir per gaudir. O de tot el plaer i satisfacció personal que m'aporta l'esforç realitzat. Val la pena? Si, i tant!
Dades Garmin:
10k Sitges (Mitja de Sitges) de icewomann en Garmin Connect: Detalles
Felicitats!!lesionada i rebaixant marques!!
ResponEliminaNico