Un altre repte més al sac!

Aquest matí he sortit en bicicleta per la carretera, a aconseguir un dels meus reptes: les costes del Garraf. 15km de pujades i baixades, vora el mar, en una carretera estreta plena de corves i de cotxes. Plus de perillositat!

M'acompanyava el meu germà que, com que esta molt fort, anava mirant el paisatge i xiulant, i dient-me "ara ve baixada!" i jo només veia pujada (encara la busco, la baixada...). Durant el tram de les costes, tant d'anada com de tornada, ell anava darrere meu, fent-me d'escut pels cotxes, la qual cosa em posava més nerviosa perquè jo anava al meu ritme lent de sempre i fèia que ell també anés a poc a poc. Plus de perillositat! Però bé, per això estan els germans grans... per anar marcant el camí.

En arribar a Sitges, hem enfilat la carretera interior cap a Vilanova, i seguint per allà hem arribat fins al petit poblet de Castellet i la Gornal, amb unes vistes meravelloses d'un castell que es reflexava a l'embassament de Foix. Hem parat un moment, mitja volta i tornada a casa pel mateix camí. La tornada se m'ha fet una miqueta més dura, doncs ja duia uns quants km a les cames i el genoll em començava a fer mal. Tot i així, he arribat bastant decentment, fent la última pujada de les costes amb el plat gran!

Castellet i la Gornal, i a sota, l'embassament de Foix

Ara estic que no m'aguanto. He fet migdiada d'una hora i mitja, i és que a més, necessitava dormir, després de la setmana estressant que he portat, tant a nivell d'entrenaments com de feina a l'escola.

Dades Garmin: Costes del garraf-Pantà de Foix de icewomann en Garmin Connect: Detalles

Rodant al Circuit de Catalunya amb el team!!!

Fotógrafo: José Mercado (@josmercadol)

Avui ha sigut el primer dia que he anat a rodar al Circuit de Catalunya (Montmeló) amb els nois i noies del Where Is The Limit? Team. Com sempre, m'he perdut per arribar fins allà. La sort ha sigut que no obrien fins a les 18.30, així que he arribat bé de temps.

Allà ja hi eren molts dels altres companys: en Joan Francesc, l'Ada, en Ferran Pintor, en Sergi... i en Pep i en Josef, que estaven fent una sessió de fotos per a una revista de Triatló.

Un cop a dins, i després de la foto d'equip, hem començat a rodar. Fantàstica la sensació de tenir un circuit totalment tallat al trànsit, ample, i poder-lo compartir amb la resta de companys i companyes.
Una estona per riure, per competir, per aprendre, per xerrar, per descobrir... Resumint, una experiència genial!

I com a punt final, una foto amb el Josef, qui, a part de doblar-me un parell de cops, m'ha donat una empenta a una de les pujades i m'ha permès anar a la seva roda, fins que ha apretat per anar fent relleus amb en Pep, que anava a fons amb la seva nova companya, la Blue (per cert, una màquina impressionant de només 6kg!)

Dades Garmin: Circuit de Catalunya - Entreno WITL? de icewomann en Garmin Connect: Detalles

Més proves!!!

El meu pit!

Avui he provat el neoprè dins la piscina. He esperat a última hora, per a què no em veiés massa gent i he fet l'estreno. Mentre parlava amb el socorrista, anava fent feina. Ell em dèia que en quatre piscines em moriria de calor, però realment he suat un munt només per posar-me'l!
Un cop posat i adaptat, he entrat a la piscina i... ooohhh!!! quina sorpresa!!! és molt còmode! Només m'ha entrat una primera capa d'aigua, perquè el duia mal tancat de darrere, pero he nedat perfectament! Em fa flotar bastant, sobretot de les cames, i he fet unes quantes piscines sense donar cap patada. M'he gravat en vídeo (estan a la part multimèdia) per així poder corregir, a simple vista, algun moviment. Amb les correccions matusseres que he fet, he baixat el número de braçades en els 25mts. És qüestió de seguir treballant i crec que, sobretot, haig d'agafar més força de tríceps i dorsals.

La meva cuixa!

Mediàtica, malgrat tot...

Aquest matí, quan he arribat a l'escola, m'han fet passar directament al despatx del director. No sabia què passava i m'ha dit "per què no ens has dit que sorties al diari?", tot rient. Jo no sabia de què em parlava, i m'ha ensenyat el diari d'avui. A la secció d'esports, sota el titular "El Ploms domina el Ciutat de Reus", hi sortia una foto meva, feta en el moment que pujava a la bicicleta per començar el segon sector.
Així doncs, malgrat tot el que va passar-me ahir... surto al diari!!!

Per què Where Is The Limit?

¿Qué es Where Is The Limit? Where is the limit? es mucho más que un logo, marca, imagen, frase o texto. 

Where is the limit? es dar una pedaleada tras otra cuando crees que ya no puedes más. Es dar una zancada más cuando tus piernas te piden parar. Es llegar a una meta que creías imposible. Es llorar de sufrimiento y no desfallecer. Es dar una brazada, y otra y otra, en medio del océano. Es fijarte un objetivo y darlo todo para conseguirlo. Es dar ese salto que creías imposible. Es remar hasta lugares insospechados y sentir tus brazos explotar. Es luchas en contra de tus pensamientos cuando todo se vuelve negro. Es demostrarte que siempre puedes más y más. Es andar y cruzar montañas sin pensar en lo mucho que te duelen los pies. Es pensar en llegar sin pensar en no llegar. Es bajar por pendientes que los demás ven como precipicios. Es escalar más arriba de lo que nunca habías soñado. Es descubrir dónde NO está tu límite y poder decir que todavía NO sabes dónde está! Es motivar, animar y ayudar a que los demás se superen a sí mismos...

Es una filosofía de vida, una manera de vivir!... Y tú... 

¿eres Where Is The Limit?

"De les incidències, fes-ne acudits"

Avui he competit a la XXI Duatló Ciutat de Reus. Tenia ganes de fer aquesta duatló, doncs al ser a Reus mateix, coneixia perfectament el terreny. Tot i així, ha sigut molt més complicat del que m'esperava!

El dia no ha començat gaire bé per mi. M'he llevat amb mal de cap (que ja arrossegava d'ahir), mal de genoll i cervicals i bastant nerviosa. He esmorzat el mateix de cada dia, he posat una rentadora, he recollit roba i a les 9 he baixat cap al C.N. Reus Ploms. Hi havia força activitat i en arribar, he vist l'Eric Besora i m'ha vingut a saludar. Bé, la seva parella, la Ruth em faria alguna foto.
Després de deixar la bici al box (cutre-box de fusta enmig de la gespa enfangada), he anat a saludar a tots els que coneixia que estaven a l'organització i m'he posat a escalfar, donant uns tombs a la pista. M'he apropat a veure les indicacions de la ruta que havíem de fer, que més o menys ja tenia interioritzada. Circuit tallat al trànsit. Fantàstic!
A les 9 han donat la sortida masculina i algunes noies ens hem afegit també. No havien informat massa de que havíem de sortir una estona més tard! Quan ens ha tocat el torn, hem sortit, donant una volta a la pista i enfilant per l'aparcament de darrere la policia. El primer km l'he fet a 4.40, per evitar que em marxessin les noies, error que he anat pagant de mica en mica, doncs només sortir al carrer, ja anava la última. Pulsacions a tope, a estones caminant, cotxes que m'han passat, el policia en moto dient "voy detrás de la última, en la cola". Molt motivant. Hem arribat a la pista de nou, una altra volta i havíem de sortir per fer els últims km abans d'agafar la bici, però jo no sé què ha passat, com ens han indicat, que hem acabat corrent 6.5km, és a dir 1.5km més del que tocava. Enfadada, m'he queixat mentre arribava corrent, he agafat la bici i he sortit volant cap al circuit.

Em pensava que arribavem fins a la rotonda de Constantí, però a l'alçada del polígon, han tallat la carretera i ens han fet girar. Quan he arribat a Reus de nou, m'han fet baixar cap a l'avinguda, per arribar un altre cop a la pista. Allà, quan ja havia baixat de la bici, em pregunten quantes voltes havia fet i si era la primera. Com que només havia fet una volta, m'han fet tornar a sortir i enllaçar el circuit de bici de nou. La ràbia m'ha fet volar a 40km/h, passant a tot el que podia. He arribat amb els bessons enrampats, enrabiada, i em quedaven 2.5km per córrer. En tornar a sortir, se m'ha trencat el porta-dorsals i he hagut de lligar-lo com he pogut perquè em molestava bastant. Total, que al final he acabat estragada, de mala llet i a més, m'han donat una birria de samarreta!!! ni tècnica ni res!!! de roba!! au! per fer draps!

Amb el dorsal de costat, mig trencat

Finalment, he quedat en la posició 188 general, 21 femenina, amb els temps:
TRAM 1: 37:10    TRAM 2: 45:49   TRAM 3: 15:37    TOTAL: 1:38:36

Ah! i l'últim regal: una ungla del peu negra!!! Com jo de negra!!!

Entrenant amb el mono TEAM RIDER!

Diuen que no has d'estrenar mai roba el dia de la competició. Per això, avui he anat provar l'equipació nova de triatló de l'equip.

Val a dir que ahir a la nit me'l vaig provar i... buf... em va semblar que era una miqueta transparent! Avui, aprofitant que fèia bon dia, he sortit a entrenar únicament amb el mono i una jaqueta tèrmica, i la sensació és immillorable! No molesta per enlloc! Tot i així, em segueix semblant una miqueta transparent. I seguia amb aquesta sensació quan no m'ha passat cap ciclista, sinó que s'han posat a roda... I no crec que fos perquè jo anava molt de pressa...

Avui l'entrenament ha consistit en 20km bike + 30minuts run, intentant, en aquest últim tram, no pujar de les 140ppm. Com que aquest cap de setmana tinc la Duatló Ciutat de Reus, he fet el circuit de bicicleta (22km) per veure com anava el traçat. Hi ha algunes petites pujades, que puc compensar en els plans i lleugeres baixades. He portat un ritme mitjà de 30km/h. Crec que puc acabar el traçat en menys de 50 minuts.

Després de deixar la bicicleta, he sortit a córrer els 30 minuts que em tocaven, mantenint baixes les pulsacions. Hi ha estones que he hagut de caminar, perquè de seguida pujava a les 150, tot i portar un ritme molt lent! (8min/km!) Tot i així, he disfrutat tota l'estona. I d'això es tracta. De disfrutar amb el que fas. Ja patiré a la competició!!!