dijous, 2 d’agost del 2012

La solitud del triatleta


No són temps bons per mi. M'assalten molts dubtes al cap, últimament. Estic de vacances i hauria de gaudir-ne, però no ho faig. Sembla ser que la meva vida és l'entrenament. Avui parlava amb en Josh d'això, i em dèia que tenim cada dia 2 o 3 hores d'entrenament, i que ens en queden encara 20... Però a mi em sembla que no és ben bé així. O jo no ho veig així. Cada dia, al matí, em costa llevar-me i miro el pla d'entrenament i penso "bufff... 2000mts swim + 12km run...". I vaig allargant el moment de fer-ho, amb la qual cosa, tot el dia vaig pensant en que tinc una feina pendent a fer, i no puc gaudir de la resta de coses. Les meves amistats em diuen que si anem a la platja, o a fer un gelat, o anar a un concert... I no puc. No puc anar a esmorzar perquè sóc en bicicleta (com avui) i arribo vora les 12. Tampoc puc anar a dinar (com avui), perquè havia d'anar a nedar i he sortit vora les 3. No ho volia deixar per la tarda, doncs volia sortir a donar un volt, a veure la gent. I així cada dia. Les meves amistats remuguen, i jo m'uneixo. A l'inici, disfrutava amb tot això. Avui, se'm fa una muntanya.

És cert que per a afrontar determinades proves de llarga distància, cal haver entrenat dur. Cal haver entrenat al menys, el temps que suposadament hi dedicaré a la prova. I en el meu cas, tot i haver millorat molt, serà bastant de temps. Per això, haig de seguir entrenant per intentar estalviar-me el patiment el dia de la prova. Diuen que es pateix entrenant i es gaudeix competint. Avui, visualitzo l'arribada a la propera prova que tinc (Trail Poblet-Prades, 20km), i no em veig arribant amb un gran somnriure.

No estic sola en això, m'acompanya molta gent: en Josh, els del grup d'entrenament, les meves nenes (Ada i Vane)... però sí entreno sola. I aquesta solitud se'm fa difícil de portar. Probablement, si tingués un grup d'entrenament, seria una mica més fàcil: l'un per l'altre, estiren per sortir. Però en el meu cas, no és possible. Així que em toca a mi mateixa fer força de cap i sortir... sola. És per això, que m'estic plantejant el fet de canviar d'equip a algun més proper a Reus. Al menys, així tindria en algun moment, la possibilitat d'entrenar amb més gent, ni que fos un cop per setmana. Suposo que es faria més amè. Però el mòbil no em para de sonar amb missatges de les nenes dient que no canvii... Ja veurem...

9 comentaris:

  1. Nooo!! vaaaaa!! que les Supernenes nos quedamos cojaaaas!!! Fines de semana de reunión-entreno! :)

    ResponElimina
  2. ....perque fas triatlons?

    ResponElimina
  3. never give up Judith. ! un grandissim petò, una abraçada i tot el support del mon. endevant baby ! luca witl?

    ResponElimina
  4. Fes VACANCES de veritat.!! Desconecta uns dies de la bici, les bambes i la piscina. Deixa el rellotge a casa i gaudeix dels amics i del temps lliure. Després, quan tornis i amb perspectiva tot o veuras molt més clar i no tant feixuc. Una abraçada Judith..

    ResponElimina
  5. A veces se hace duro y te entiendo perfectamente. Yo si no fuese porque quedo con un amigo por las mañanas para ir a nadar, no iría casi nunca. A correr casi siempre salgo solo y cada vez me cuesta mas, a no ser que tenga cerca un reto que realmente me guste. Y con la bici mas o menos lo mismo.
    Eso si, por mucho que me cueste aveces salir a entrenar, una vez que lo estoy haciendo lo paso bien. La verdad es que salir con mas gente motiva mucho mas, aunque solo sea por el hecho de que has quedado y no puedes fallar.
    Espero que con estas vacaciones vuelvas a recargar las pilas.
    Un abrazo

    ResponElimina
  6. Hem creat una iniciativa a Barcelona, el #aciegas. Es una llàstima que siguis a Reus, segur que disfrutaries. Si coneixes algú a Barcelona que estigui en la teva mateixa tessitura http://triatlonaciegas.blogspot.com.es/2012/08/algo-se-esta-cociendo-en-barcelona.html?m=1.
    Salut. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Judith!!! Berga ens unirà molt mes a totes....serà una experiència única...
    una abraçada
    salut, kms i h2o

    ResponElimina
  8. Jo també sóc de Reus i sol passar això! La gent del Runnersworld Tarragona surten a entrenar en grup molt sovint i són molt bona gent i de tots els nivells! Jo he anat algun cop amb ells i t'ho recomano!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani! Gracies per la teva resposta. Potser si em posare en contacte amb els RW. El q passa es q jo ja tinc entrenador que em planifica els entrenaments, i no se si podria sortir amb ells.

      Elimina