33 dies aqui i vas marxar. Només ens vam veure un dia, però em vas sentir sovint dir-te hola i adèu. No vaig trobar la samarreta de Supermán que et mereixies, però el sobrenom te'l vas guanyar: els superherois fan que el món sigui millor. I tu, amb la teva curta visita, sembla ser que ho has aconseguit, malgrat tot. Diuen que has unit una família, i has fet que la mare sigui més forta. Tan petit i tan gran alhora.
Jo no he pogut fer-te cap regal especial. Únicament et volia dedicar una cursa. No una victòria, perquè sempre hi ha millors que jo, però sí una superació personal. Aquesta cursa podria haver sigut la triatló de Tarragona, però jo encara no sóc prou forta com per superar les coses que em fan mal, i no vaig poder competir. La Belén i jo vam anar a fer una cursa a Torredembarra i aprofitant que hi havia la teva família, vam voler-te-la dedicar. No vam fer un temps espectacular (al menys, jo no n'estic orgullosa), però sí vam aconseguir fer-la plegades, i d'això sí que n'estic orgullosa, per haver-la corregut al costat de la teva tieta, intentant ajudar-la a acabar dignament. El temps, 28minuts i 19 segons. Bastant bé. Però ho podem millorar.
Aquesta per va per tu! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada