La Portals 2012

Ahir diumenge vaig fer un altre dels meus reptes d'aquest any: La Portals, volta en BTT al Massís de Montserrat. Com l'any passat, anavem a fer-la el meu germà i la seva dona amb el tàndem i jo amb la btt del meu germà. Però uns dies abans, les coses van canviar i finalment, vam decidir fer la marxa el meu germà i jo, amb tàndem!!! Això va fer que, per mi, aquesta pedalada fos molt més especial.

Mapa i altimetria de la pedalada

Ens vam llevar al matí, vam carregar el tàndem al cotxe i esperant que no plogués, vam marxar cap a Collbató. Allà ens trobaríem amb alguns dels meus companys d'equip, però no hi havia intenció d'anar tots junts, doncs en principi, el tàndem és de difícil conducció i, a més, no sabia quin nivell tindrien els companys. Així que ens vam trobar a la sortida, durant el circuit al principi, a l'alçada del Bruc, i després ja no ens vam tornar a trobar fins a l'arribada.

La pedalada va començar com cada any, havent de baixar de la bici a alguns trams, doncs eren estrets i hi havia 1500 ciclistes per passar. Però després del primer avituallament, el grup es va estirar i vam poder rodar sense parar. I sense parar vol dir SENSE PARAR!, agafant velocitats de fins a 60km/h a les baixades, i pedalant a tope als plans. Vaig comprovar, un cop més, que la gent no para compte amb els altres, sinó que va a la seva, es creua sense mirar i sense avisar. I això a mi em va semblar perillós, perquè si ja ho és anant un sola amb una bicicleta, que és curta, amb un tràiler... pitjor!
Passavem per trams de fang, de tolls d'aigua, pedres, sorra... tot plegat molt divertit per mi, tot i que a moments, patia per caure.

Anàvem passant a altres ciclistes i sentíem comentaris con "què fàcil!", "només pedala el del darrere", etc... però de fàcil, gens ni mica. I això de que només pedali el de darrere, tampoc (espero!). Tot i que jo m'esforçava bastant i hi havia trams que vaig patir molt, el meu germà era qui posava la força, i així vam anar tirant fins a arribar al final.