Vaig arribar ahir al vespre a Blanes, tenia una habitació reservada en un hotel just davant de boxes! Genial! Això em permetria dormir una miqueta més (cosa poc probable, degut als nervis). El temps era fastigós: molt de vent, núvols, la mar picada i a la nit, es va posar a ploure. Vaig descarregar les coses i em vaig adonar de que la bicicleta tenia la roda del darrere bastant baixa, així que vaig sortir a rodar una mica i de pas, a inflar-la. En tornar a l'hotel, sopar i a dormir ben d'hora.
El despertador m'ha sonat a les 6 i he comprovat que les rodes de la bicicleta seguien inflades, he descorregut la cortina i el temps seguia ennuvolat. La carretera no estava mullada i no bufava gaire el vent. Tot indicava que el temps ens respectaria. He baixat a veure com fèien els preparatius per a la triatló, fent temps per a l'hora d'esmorzar a l'hotel.
Després d'esmorzar, he anat a l'habitació a preparar-me i de seguida he baixat a buscar els meus companys d'equip, que anaven arribant. Eren molts els nervis que hi havien, doncs uns quants ens estrenavem avui. Què deixar a boxes, com deixar-ho, podrem entrar després, quan ens posem el neoprè... Moltes preguntes de "novatos". Com que hi havia dues sortides, i nosaltres sortíem a la segona, ens ha donat temps a mirar com s'organitzaven els primers i com anava la cursa.
El nostre moment arribava. Ens hem posat el neoprè i abans d'entrar a l'aigua a escalfar, ens hem fet la fotografia de rigor.
Després d'aquest moment de riures, hem entrat a l'aigua i he acabat gairebé plorant. L'aigua estava congelada, a 14ºC, la cara se'm quedava gelada i em fèia mal, la mar es movia bastant i em costava nedar. Però no em podia fer enrere. Estava allà per un motiu, i algun dia ha de ser el primer. No s'hi valen excuses.
Ens hem posat a sota l'arc de sortida, cridant com a bojos per a deixar anar els nervis i ha sonat la botzina de l'inici.
Als primers metres m'ha costat molt agafar un ritme, doncs les onades me'l trencaven. M'he desorientat bastant, no trobava la primera boia per girar, però anava tranquil·la, perquè vèia que no em quedava la última i que anava avançant a gent. He empassat una mica d'aigua, i m'he hagut de concentrar per no treure l'esmorzar o el que fos que tingués a l'estomac, però he vist l'arc de sortida/arribada bastant a prop. Ja tenia el tram de natació fet!!!
Després li tocava el torn a la bicicleta. 3 voltes a un circuit que tenia un parell de rampes molt dures per mi. Haig de potenciar més les cames!
Finalment, el tram de cursa. No sé per què, però anava fixada amb que el circuit de run eren 2.5km en total. I no em quadrava que el garmin m'anés pitant més de 2 vegades. Resulta que el tram eren 5km! He anat bastanta estona al costat d'una noia de Sabadell, que anava molt tocada, i m'ha demanat si podiem anar juntes, i l'he acompanyada fins a la última recta, que l'he deixada enrere i he apretat una mica. El portar un ritme baix a la cursa (més o menys 6min/km), m'ha anat bé per no pujar les ppm i acabar la cursa dignament.
Tot plegat ha sigut una experiència molt gratificant i veient els resultats i com m'he sentit, sé que és possible fer-ho, primer, molt millor, segon, i això em dóna peu a proposar-me reptes més complexes, com és el cas de fer triatlons olímpiques.
TOTALS: 1:40:34 Swim: 19'50" Bike: 52'04" Run: 28'40"
sona molt emocionant. felicitats!! ja podem presumir d triatleta!!
ResponElimina