diumenge, 20 de maig del 2012

Dia gairebé perdut

Avui es celebrava el I Fasttriatló al Canal Olímpic. Ahir a la tarda vaig anar a buscar la bossa de corredor, els dorsals... i a donar un tomb per les instal·lacions. Tot semblava molt ben organitzat i tot plegat pintava una bona competició... fins que aquesta matinada ha començat a ploure!

M'ha sonat el despertador a les 6.15h i he sentit com quèia l'aigua. He mirat per la finestra i semblava poc probable que escampés. A més, hi havia llampecs i trons. L'organització del fast ha enviat un mail dient que, tot i la pluja, la competició continuava endavant. Avui m'acompanyava el meu pare per primera vegada, i em fèia molta il·lusió que em veiés competir. Però en arribar al canal, semblava que s'haguessin deixat una aixeta oberta.

Així estava el temps a les 8 del matí!
Plovia molt i s'havia suspès el tram de bicicleta. Ja no seria una triatló, sinó que la prova es convertia en una aquatló: 2.5km run + 750m swim + 2.5km run. Genial... l'únic tram on vaig bé i no es disputava... A banda, dèien que el neoprè era optatiu. Un altre hàndicap per mi. Si ja nedo prou malament, sense poder posar-me el neoprè, estava venuda. Així que he decidit no participar i marxar cap a casa, de la qual cosa m'he penedit quan a les 9 he vist que sortia un sol tímid, i que a les 12 fèia una calor espantosa...

Tot i això, com que ja estava llevada, he parlat amb les meves companyes d'equip i hem acabat quedant per nedar a la platja de la Mar Bella, platja gens recomanable per la quantitat de porqueria flotant i quelcom semblant a petroli que es quedava enganxat a la pell. Però al menys, l'Ada ha estrenat el neoprè!!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada