Tinc el cap ple de coses

Aquesta setmana ha sigut bastant dura, laboralment parlant, i també físicament. Dilluns vaig fer l'entrenament que em tocava (2300mts swim), però el run no el vaig fer, per manca de temps i perquè arrossegava molèsties al genoll de les càrregues de les dues setmanes anteriors. Dimarts em tocaven 2h de bici, però com que va ploure, no vaig sortir, tot i que em vaig quedar a casa fent treball d'abdominals; dimecres, descans, i vaig anar al metge, amb els resultats de la gammagrafia. Allà mostra una osteoartropatia als dos genolls, més marcada al dret, però tot i així, el metge decideix que vol fer-me unes radiografies en càrrega, per veure l'angle de les tíbies i... no sé què més, perquè la veritat és que no entenc el que passa. No tinc res trencat, però el genoll em fa mal. Així que li demano que m'infiltri i ell, a banda, em recomana, entre d'altres coses, que deixi de fer tant d'esport. La meva cara canvia i el meu cap comença a treure fum. Deixar de fer esport em suposa moltes coses: haver de canviar de hobby per ocupar el temps lliure, tenir més temps per pensar; a banda, no tenir els beneficis físics i fisiològics que proporcionen la pràctica esportiva, que, en mi, són totalment necessaris. I, finalment, haver de renunciar als meus reptes, a les meves noves ilusions que tant m'estan aportant últimament. Doncs bé, decidit: no deixo de fer esport.

Seguint amb la setmana, arribem a dissabte, pre-marató de Barcelona, i em trobo amb la Gemma per córrer la Breakfast n' Run.

Empenta al km 41! Cap amunt!!!

A ritme lent i entre rialles, arribem a l'Estadi Olímpic, fem la volta d'honor, ens trobem amb la Soraya (nova membre del club), ens fem fotos i anem cap a la fira de la marató. Només entrar ens trobem amb en Josef, qui em felicita per la foto de la Duatló de Cunit i les altres noies aprofiten per fotografiar-se amb ell.

Amb la Soraya i la Gemma dins l'Estadi

Caminant per la fira, veient tot de coses esportives engrescadores, trobant-me amb gent que conec i d'altres que em reconeixen per la foto. El que poden arribar a fer les xarxes socials! Veig un munt d'stands amb properes curses que m'engresquen, materials esportius impressionants... ja puc anar fent guardiola!!!

En acabar, agafo l'autobús i cap a Castelldefels a buscar el cotxe, per tornar un altre cop a Barcelona, a la botiga Distance, on m'espera en Pol per fer-me un bikefitting i posar-me a to la bicicleta. Tres hores més tard, surto d'allà amb una posició correcta en carretera i la meva Orbea tunejada.

Manillar compact, potència curta i acoples!

A la meva Orbea li han sortit banyes!

Diumenge al matí surto a probar les novetats a la meva bici, amb molt bones sensacions. 20km plans, intentant anar bastanta estona acoplada. La posició em resulta còmoda, tot i que m'aniria millor per a la llarga distància, però tot arribara...

Em passo el dia sencer mirant els notícies de la Marató de Barcelona, veient les fotos dels companys d'equip i coneguts, les notícies... i decideixo que l'any que ve la corro jo.
Arribo a casa, em poso a planxar i per fer-ho més amè, em poso el vídeo del Ironman de Hawaiï 2011 i decideixo que jo també seré una Ironwoman. 2014. Aquesta és la data. Amb 35 anys.

Acabo al llit, ja tard, amb moltes coses al cap, amb moltes ilusions, amb molta motivació, amb molta empenta, amb moltes ganes... però amb una cosa que em priva: i és que si no arreglo els meus genolls, no podré fer realitat cap d'aquestes ilusions.