Paciència i constància, noves companyes

A dia d'avui, encara arrossego l'encostipat que va començar al principi de febrer. Gairebé fa un mes que això em dura, i no em puc treure de sobre aquest malestar general que no em deixa estar al 100% ni entrenar amb qualitat.

Després de dos dies de descans, avui he anat al run nocturn que els WITL? havien organitzat per la carretera de les aigües. M'he afegit al grup de 45minuts, però només sortir, hem pujat per una trialera ("la trialera de la muerte", segons la Vane) i allò ja m'ha matat. Respirava i només sentia xiulets al pit. He vist els companys allunyar-se, però en Sergi s'ha quedat al meu costat tota l'estona. Tot i dir-li repetides vegades que anés amb el grup, no m'ha volgut deixar i m'ha fet costat, junt amb altres dos corredors, fins a dalt del Tibidabo, on ens hem trobat amb la resta del primer grup, que pujava per l'altra banda.

Grup 1 - Foto @sergidavila

La baixada ha sigut més ràpida, per alguna trialera força complicada per la quantitat de pedra, però tot i així, divertida!

M'ho he passat molt bé. Únicament em preocupa el fet de què no puc seguir un ritme mínimament bo per no quedar massa enrere. Però bé, com diu el meu entrenador: paciència... i jo hi afegeixo constància i segur que milloraré aviat!

Dades Garmin: 2n Run WITL? de icewomann en Garmin Connect: Detalles

Gràcies companys/es! / Gracias compañer@s!

Se m'han omplert els ulls de llàgrimes en veure la fotografia que el meu company d'equip, en Sergi Davila, acaba de penjar al facebook i ens ha etiquetat. No tinc prous paraules d'agraïment per tot el que la gent del Where Is The Limit? Team m'esta fent sentir en els poquets mesos que portem junts. Amb ells/es he retrobat l'alegria perduda, les ganes de fer coses; m'he sentit estimada, valorada i recolzada; he fet amics/amigues que valen molt la pena (i més que en vindran); amb ells/es he après moltes coses, no només de caire esportiu, sinó valors que potser els tenia una mica soterrats. El formar part d'un grup m'ha ajudat a crèixer com a persona cap endins, però també cap enfora i mica en mica, a valorar més el que tinc i més el que sóc. Tot el que aconsegueixo és un benefici per mi, però sens dubte és fruit d'un treball conjunt meu, del meu entrenador, (en Josh) i també dels meus companys/es d'equip. És per això que us dono les gràcies, companys/es! Encantada de formar part d'aquest gran club!

 Sergi Davila Borraz - @sergidavila

Se me han llenado los ojos de lágrimas al ver la fotografía que mi compañero de equipo, Sergi Davila, acaba de colgar en facebook y nos ha etiquetado. No tengo suficientes palabras de agradecimiento por todo lo que la gente del Where Is The Limit? Team me está haciendo sentir en los poquitos meses que llevamos juntos. Con ell@s he encontrado la alegría perdida, las ganas de hacer cosas; me he sentido querida, valorada y apoyada; he hecho amig@s que valen mucho la pena (y más que vendrán); con ell@s he aprendido muchas cosas, no sólo de carácter deportivo, sino valores que quizá tenía un poco enterrados. El formar parte de un grupo me ha ayudado a crecer como persona hacia adentro, pero también hacia fuera y poco a poco, a valorar más lo que tengo y más lo que soy. Todo lo que consigo es un beneficio para mi, pero sin duda es fruto de un trabajo en conjunto con mi entrenador (Josh) y también de mis compañer@s de equipo. Es por eso que os doy las gracias, compañer@s! Encantada de formar parte de este gran club!

Entrenament de dos dies

Aquest cap de setmana he pujat a Prades en bici. Ha sigut una etapa feta en dos dies, doncs dissabte al migdia fèiem una calçotada familiar, i he tornat a baixar diumenge.

La pujada d'ahir, tot i que era dura, no se'm va fer excessivament pesada, doncs anava molt motivada i amb alegria. Tot i així, cap als 15km, l'esquena em va començar a fer mal i tot sovint havia de reduïr la velocitat i posar-me dempeus a la bici per estirar una mica.
El més dur va ser en arribar a Cornudella i pujar fins a Albarca. Allà em van passar tres ciclistes a bon ritme, i jo patint amb el plat petit posat... Un cop arribat al creuament, carretera enganxosa i prou coneguda de 8km, fins a arribar a Prades! Feina feta! 45 km en 2h i 40 minuts! Després, vaig fer estiraments, una dutxa i preparada per dinar!

Avui he fet la baixada per una altra banda. La única pujada que he fet ha sigut fins a la Mussara, 980mts d'alçada, però ja me la coneixia, així que tampoc ha sigut massa dur. Després, la baixada cap a Vilaplana, carretera amb moltes curves tancades, on m'he creuat amb diversos ciclistes i un equip femení estranger, que venien de pujada. He arribat a Reus en 1h i 40 minuts, una hora menys que la pujada, i menys km, també.

Dades Garmin: Reus-Prades-Reus de icewomann en Garmin Connect: Detalles

Avui tampoc he trobat el límit!

Aquesta tarda tenia pensat fer 40km en bici + transició + 5km run, però per un motiu prou important/necessari, se m'ha fet tard per sortir en bici, doncs  no volia que se'm fes fosc. Així que només he sortit 20km en bici i no em venia de gust sortir a córrer per la ciutat. He agafat el cotxe i m'he plantat al coll d'Alforja, per fer una miqueta de run per la muntanya. He agafat el camí que va cap a l'ermita de Puigcerver, uns 7km d'anada. Com que volia mantenir les pulsacions a 140, he anat diversos moments gairebé caminant. El camí és bastant planer, tot i que hi ha alguna pujadeta. Al final, he arribat a l'ermita, he fet mitja volta i cap avall, ja que el fred començava a aparèixer i no volia que se'm fes fosc, doncs no duia llum.

Reus, i al fons el mar...

He començat a baixar corrent, a bon ritme, i aleshores m'han trucat per telèfon. Mentre anava parlant, seguia corrent, i m'he adonat que el camí no em sonava gaire... tan poc em sonava que resulta que no era el camí! He arribat fins a un punt on no podia seguir endavant. Començava a fer-se fosc i m'he posat nerviosa. Per sort, el meu garmin porta GPS i he clicat l'opció "torna a l'inici" per a què em marqués el camí fins al cotxe. Han sigut vora 4km més fins que he trobat el camí i després encara em quedaven vora 5km per arribar al cotxe. Era fosc, no portava llum, fèia fred... Quina bogeria! A banda del GPS, duia el mòbil amb bastanta bateria i una amiga m'anava dient coses pel whatsapp. Finalment, he arribat al cotxe, gairebé a les 8 del vespre, havent fet un recorregut de 15.38km. Gairebé faig una mitja marató... Amb 9 graus de temperatura... Però avui no he trobat el límit. El que sí que he decidit és que demà em compro un frontal. M'ho he passat bé en aquesta aventura, però molt millor si hagués portat un llum.

Perduda a la muntanya però amb un somriure! Where is the limit?

Dades Garmin: Lost trail... de icewomann en Garmin Connect: Detalles

Entrenant molt ben acompanyada!

Avui he entrenat amb el meu personal training, en Josh Ricart. Pel matí, ens hem trobat al C.N. Mataró i hem fet una sessió de tècnica de natació. Hem intentat corregir alguns dels errors que cometo a l'hora de nedar i m'ha gravat en vídeo des de diverses perspectives, per a poder analitzar-ho posteriorment.

En acabar aquesta part, hem agafat la bicicleta i hem fet una sessió de 33.50km, on en Josh m'ha anat corregint la cadència i el canvi de plats i pinyons. La ruta ha sigut passant per Sant Andreu de Llavaneres - Sant Vicenç de Montalt - Arenys de Munt - Arenys de Mar i tornada a Mataró per la N-II, on he intentat posar-me a roda d'en Josh, però hi havia vegades que em costava de seguir-lo.

Dades Garmin:Untitled de icewomann en Garmin Connect: Detalles

Ha sigut un matí molt enriquidor per mi, doncs he pogut constatar que, físicament, no estic tan malament; i tot i que em queda molt per fer, tinc forces esperances i opcions per millorar. Així que després de marxar de Mataró amb la moral bastant alta, he passat per Barcelona (on m'han parat els mossos per saltar-me un semàfor en vermell i després de posar cara de bona nena, m'han deixat marxar), i he anat a la botiga Esportíssim, on m'he fet un regalet! Un preciós neoprè Sailfish Vibrant per a la meva iniciació a les triatlons!

El que passa durant 56 minuts i 40 segons

56 minuts i 40 segons. Aquesta és la meva millor marca personal en els 10km. Avui, a la 1ª Cursa de La Pineda, amb l'ajuda d'en Joan Francesc, he aconseguit rebaixar el llindar que tenia estipulat als 10km.
M'he llevat al matí, m'he posat la nova samarreta del welcome pack pels riders del Where is the limit? i he anat a veure com em responien els genolls. No estava massa motivada per aquesta cursa, doncs no havia entrenat gaire aquesta setmana i ja tenia en ment el que passaria: pulsacions pels aires, mal de genolls i una hora de patir.

He arribat allà, m'he trobat amb en Joan Francesc, hem anat a que ell esmorzés i hem escalfat una miqueta abans de començar. El circuit era molt pla, dues voltes a un recorregut que variava en algun dels punts de la segona volta, per tal de poder acollir simultàniament una cursa de 5km i una de 10. El traçat estava ben delimitat i senyalitzat. Bona organització.

Al primer kilòmetre ja m'he adonat de que les meves pulsacions estaven a 180, i tot i que he provat de baixar-les, no ho he aconseguit. El ritme del primer kilòmetre ha sigut de 5.13 (bastant rapidet per mi) i la resta, per l'estil. Cap al km 7, ha aparegut la llaga de sempre al peu dret. Jo no sé si són les sabatilles, els mitjons, les plantilles o què, però sempre em passa quan corro al voltant d'aquesta distància. En Joan Francesc m'ha anat fent de llebre durant tot el traçat i a l'últim km m'ha esperonat bastant, però les pulsacions rondaven els 190 i no podia apretar gaire més. Així que he arribat a un ritme bastant fort, tot i que, d'haver sigut més baixos els batecs, podria haver sigut més ràpid. Cames en tinc per córrer més. Em falta fons, molt de fons!

Satisfeta pel resultat? Si i no. Per una banda, penso que esta molt bé haver baixat de 1h, però per una altra banda, penso que ho podria haver fet molt millor. El fet de ser incapaç de baixar aquestes pulsacions, em desespera. L'exigència i la poca paciència em maten.

Demà serà un altre dia. Descans, revisió de plantilles i visita al traumatòleg pels genolls.

Dades Garmin: Cursa 10k. La Pineda de icewomann en Garmin Connect: Detalles

Agafant la dinàmica

Ahir vaig fer-me la prova d'esforç (finalment!) i els resultats són els que m'esperava: no tinc res, tot és normal i tot esta bé. Les pulsacions em pugen molt de seguida, però un cop les he pujat, sóc capaç d'aguantar-les durant molta estona. El metge em va dir que el meu cor necessita bombejar més de pressa per fer arribar la sang a tots els teixits, perquè el volum de sang a cada batec és insuficient. Això s'arregla? Si. Com? ENTRENANT!!! Així que m'haig de posar les piles!!!

El meu entrenador, en Josh Ricart (@joshricart) també se les ha posat. Començo la 4ª setmana d'entrenament i a partir d'ara, els entrenaments seran sense pressa però sense pausa, en augment de forma gradual durant 3 setmanes i la següent de regeneració. Haig de mirar la dieta, que últimament em dóna per menjar a tota hora, sempre tinc gana, i entre l'entrenament i el menjar, he guanyat una miqueta de pes (ma mare estara contenta).

De moment, avui han tocat 2000 mts swim, amb exercicis de tècnica de natació i força. Segueixo necessitant algú que em dóni unes classes de natació! Em barallo bastant amb l'aigua... I després d'això, abdominals + estabilització postural.

Demà, bike. I potser em faig un regalet...

(Gairebé) tocar el cel i baixar

Aquest matí he sortit a fer una ruta amb el WITL? Team. Un total de 50km repartits en tres ports de pujada  (cadascún pitjor que l'anterior). Hem sortit de Barcelona, enfilant cap al cementiri de Cerdanyola, el Forat del Vent, baixada a Sant Cugat del Vallès, pujada per la Rabassada fins al Tibidabo i baixada cap al punt de sortida, a Barcelona (en el meu cas)

Foto de Gonzalo Marchena Marset

Com sempre, he anat molt ben acompanyada en tot moment, especialment de l'altra rider femenina, a qui avui he tingut l'oportunitat de conèixer en persona i xerrar bastant, tot fent un treball psicològic per a què les pujades fossin menys dures. Però com que ella esta més forta que no pas jo, a l'últim port, m'ha deixat enrere, i he anat tota l'estona a la cua, acompanyant un altre company, que era el primer dia que sortia amb el grup i en bicicleta de carretera. Tot i que he patit una miqueta, entre fred als peus i les pujades, la sortida ha valgut molt la pena, per les estones compartides, les rialles i que cada vegada aprenc més coses!

En arribar al Tibidabo, sessió de fotos!

Algú ens rep amb els braços oberts!

Foto de Gonzalo Marchena Marset

Grans WITL? TEAM

Dades Garmin: 3 ports WITL? de icewomann en Garmin Connect: Detalles

El dia dels genolls

Avui tocava entrenament combinat: 8km run + 2100 swim. Com que fèia molt de fred i no estava gaire motivada per córrer, he "estrenat" la pista d'atletisme de Campclar a Tarragona, per poder anar seguidament a la piscina sense haver de traslladar-me.

He començat amb els 20 minuts d'escalfament i els genolls m'han començat a fer mal. Aquest matí m'he donat un cop al genoll "bo" i he anat coixa tot el dia. I mentre corria, no deixaven de fer-me mal tots dos. A més, com que segueixo encostipada, el ras em rajava tota l'estona i no és una sensació massa agradable... He acabat l'entrenament bastant desmotivada, perquè a banda del mal, notava que no era capaç de córrer lleugerament i les ppm em pujaven molt, com sempre. I això em desespera.

Després he anat a la piscina, i aqui la cosa ha anat bastant millor. La única "pega" és que segueixo sense lliscar massa bé. Únicament em trobo bé quan nedo amb el pull-buoy entre les cames. Al final m'he quedat sola a la piscina. És una cosa estranya estar així!

De tota manera, no ha sigut un bon dia, en general. He anat de bòlit tot el dia i després el cos no m'ha respós a l'entrenament com hauria d'haver-ho fet. En resum, més de 2 hores de patiment i mal humor. Espero que demà sigui millor dia! Toca bici i run!!!

Estrenant dorsal - Duatló de Calafell

Avui he fet la meva primera duatló. M'he llevat a les 6 del matí, he esmorzat tranquil·lament com sempre, he carregat la bici al cotxe i he sortit direcció a Calafell. La temperatura estava entre -1 i 2 graus, una mica de fred, però bé, jo corria a les 11 i suposava que hauria sortit el sol o que ja no faria tant de fred. A Coma-ruga, m'han parat els mossos, (dec fer cara de delinqüent al matí), però en mirar dins el cotxe i veure la bici, m'han deixat seguir.
He arribat a Calafell, i he aparcat a la zona de Segur de Calafell, a 2 minuts de la zona de box. Genial! Allà mateix m'he trobat amb un company del Where Is The Limit? Team, que també s'estrenava a les duatlons, i hem anat junts a deixar les bicis al box i a prendre un cafè.

La meva bici preparada!

Al box ens hem trobat amb el Ferran Buxeda, i hem estat amb ell, els seus pares i la Deborah fins que els nois han començat la seva cursa. La sortida s'ha fet en 3 grups, perquè hi havia poc espai per sortir 500 persones juntes. Hi ha hagut una mica de problema amb l'organització, i el sector de bicicleta l'han reduït a 4 voltes, però sobre la marxa. Així doncs, hi ha hagut corredors que han fet 5 voltes, altres 3, altres 4... Si volies, podies fer trampa, perquè no estava la cosa gens control·lada, però bé... en el meu cas, es tractava de ser legal i acabar la cursa.

A les 10.30 he anat al cotxe a deixar les coses i he pogut guardar les claus a la jaqueta que tenia preparada a la bici. De pas, he desenganxat les sabatilles de la bicicleta doncs, amb els nervis, no em veia capaç de posar-me-les en marxa. He anat cap a la sortida, després d'haver escalfat una mica i a les 11... ens han donat la sortida! I amb sol!

He sortit bastant forta, el primer km a un ritme de 4.46, però aquesta pujada m'ha passat una mica de factura i he hagut d'anar baixant el ritme per poder acabar dignament el primer tram. Dignament per mi vol dir, no acabar última. Psicològicament m'afecta molt això. Després dels 5km, he entrat al box i tranquil·lament m'he tret les sabatilles de córrer, m'he posat el casc, les sabatilles de bici i la jaqueta i he sortit corrent fins a la zona on podia pujar. El sol, havia marxat i el fred començava a apretar, però no n'he patit gaire, de fred. He intentat apretar amb la bici, buscant algú per enganxar-me a la roda, però no he pogut. Així que he fet tot el trajecte sola. Tot i així, he passat a dos corredors. No entenia per què no podia enganxar-me a ningú i em marxaven... Gairebé acabant la tercera volta he sentit algú que em cridava "VENGA ESPARTANA, QUE YA LO TIENES" (crec que era algú conegut) i he apretat, justament quan m'he adonat que he anat tota l'estona amb el plat mitjà. Per això no em podia enganxar a ningú. Així que he canviat al plat gran a la última volta, i he atrapat a un que el portava davant, bastant lluny, just quan ja arribava a la última transició. 

He baixat de la bici, he corregut fins al meu box i he penjat la bici. M'he sentit una mica marejada en treure'm les sabatilles i calçar-me les de córrer, i he buscat desesperadament per dins del mallot una gominola d'aquelles de gel, per a veure si m'ajudava a l'últim esforç. Em quedaven per davant 2,5km corrent. L'inici se m'ha fet dur, molt dur, gairebé al llindar d'abandonar. Però he pensat en alguns dels meus companys de team, en Pep, en Robert, que sovint es deuen trobar així i ho superen. Així que he abaixat una mica el ritme, m'he posat a mirar el mar i he acabat la cursa bastant dignament. És a dir, que no he acabat l'última!

Els temps oficials han sigut:

TOTAL: 01:19:54  TRAM 1: 22:10min     TRAM 2: 42:06min      TRAM 3: 15:38min

Els temps del meu garmin no em coincideixen amb els oficials, per la qual cosa, estic bastant descontenta amb l'aparell. Probablement, perquè no el tinc encara per la mà. 

Tot i així, REPTE ASSOLIT!!! Seguirem endavant i la propera vegada sera millor. Molt millor!

Dubtes fins l'últim moment!!!

Durant el cap de setmana, crec que vaig agafar una miqueta de fred. Porto des de dissabte amb frenadols, i quan precisament pensava que ahir seria el pitjor dia, avui he passat la nit del lloro, amb febre i m'he despertat fatal. A més, a fora al carrer, previsió de neu i temperatures que rondaven els 2-3 graus.

Llegeixo comentaris de companys que aniran diumenge a la duatló, i parlen de la roba que portaran, tots abrigats, i jo no paro de fer combinacions. La meva habitació sembla el camerino d'una pasarel·la de roba esportiva.
Per més incertesa, acabo de rebre un correu de la Federació de Triatló, on informa que degut a les baixes temperatures, les categories inferiors no participaran a la cursa i que, segons els factors atmosfèrics, miraran d'ajornar l'esdeveniment. A mi ja m'aniria bé (jeje) que així em recupero de l'encostipat. Però si finalment no s'ajorna, aniré ben tapadeta.