diumenge, 28 d’octubre del 2012

Perdre la forma per tornar-la a recuperar!

Això és el que he estat fent fins ara: res. O gairebé res! Des que vaig fer la Half de Berga, he estat unes setmanes bastant relaxadeta, tot i que he anat fent coses.
Divendres passat vaig començar a sortir a córrer amb els Notepares Team, un grupet que queden cada setmana per anar a entrenar, nedar, rodar... bona gent. Vam fer 10km sortint del Boo fins a l'hotel W a un ritme bastant bo per mi.
Dissabte al matí, vaig sortir en BTT. En Joan Borràs està intentant ensenyar-me a baixar, tot i que no sé si ho aconseguirà. Em va fer una classe pràctica la setmana passada, per Collserola. Però com que havia plogut i hi havia boira, vaig voler ser molt més prudent del que normalment sóc i vam acabar rodant simplement.

Amb en Joan i en Gonza!
També he sortit a fer una mica la cabra per la muntanya de Badalona, amb el grup d'en Josh. Tots i totes estàn molt forts i em quedava sempre enrere. Així que res... hauré d'entrenar més!

En Josh fèia la foto
Aquest cap de setmana he anat també amb els Notepares. Aquest cop, la ruta ha sigut des del Boo fins a l'Arc del Triomf, rodant pel Parc de la Ciutadella. El ritme va ser molt més baix que la setmana anterior, doncs jo em notava les cames adolorides. No m'havia recuperat encara de la sortida del diumenge amb en Josh, i no vaig voler forçar.

Ahir dissabte vaig pujar a Sant Ramón. No hi havia anat mai, i em va agradar molt la pujada, tot i que fent-la des de Viladecans, és bastant dura. Però un cop a dalt... la vista és espectacular. I si el dia és clar, encara més. Llàstima que es va posar a ploure i vaig baixar gairebé rodant, per uns trams bastant empinats.

Amb Barcelona de fons!
Aquest matí... la cursa de la Dona!!! He acompanyat la Marta a fer-la. 6km amb més de 15000 dones. Era bastant difícil el córrer, però al menys, l'hem acabada. Hem rigut molt, hem passat molt de fred, i segueixo amb els dubtes de si córrer amb malla curta o mitja cama. En acabar, li hem posat cara a alguns dels Red Runners, els de "el último paga las bravas", però no ens hem quedat a les braves (tot i que no pagàvem nosaltres!), perquè fèiem tard. Tot i així, ha sigut un matí molt maco i divertit.




dimarts, 9 d’octubre del 2012

Yo no cumplo años...


Aquesta és la gran entrada d'avui. Un repte per cada any viscut. I avui sumo 33 anys. Probablement no acompliré els 33 reptes, doncs he tingut diversos imprevistos, però els reptes que em faltaran, quedan sobradament complerts i recollits amb l'últim d'ells, que espero poder escriure'l ben gran el 31 de desembre. Fins aleshores, seguiré endavant, sumant reptes esportius o simplement, sumant dies, sumant felicitat, però sempre, sempre, al vostre costat.

"Aquest matí, en Josh m’ha dit “Som el que diuen els altres que som, no com ens veiem nosaltres”. He rebut més de 100 felicitacions personalment i a través de trucades, correus, facebook i whatsapp; malgrat haver demanat explícitament que no
em fessin regals, m’han obsequiat amb coses materials que sí valoro, però és més de valorar tot el que m’heu fet sentir. Tots i totes els que m’envolteu dia a dia m’heu fet veure i creure en la meva grandesa com a persona; tot allò que em costa tant d’acceptar que sóc, ho he vist reflexat en vosaltres, en les vostres mostres d’estimació, en gestos desinteressats. Avui m’heu fet riure, m’heu fet plorar, però sobretot, m’heu fet ser feliç. Aquesta felicitat que ja fa temps que porto amb mi, l’heu feta crèixer una mica més. Avui, sóc el que vosaltres m’heu demostrat que sóc. I m’encanta el que he vist. MOLTES GRÀCIES!!"