Triatló d'Andorra, la meva primera olímpica!

El 29 de Juliol es va celebrar a Andorra la I Triatló distància Olímipica, una competició més del Wild Wolf Triathlon Series de Polar. Com que formava part d'un circuit de triatlons, si t'inscrivies en un dels altres, per 1€ més, tenies inscripció a Andorra. Així que després d'inscriure'm a la triatló de la Vila, ho vaig fer també en aquesta.

Em vaig traslladar a Andorra dissabte, juntament amb altres companys de l'equip. Després de dinar, fer els check-in a l'hotel i recollir els dorsals, vam pujar tots junts cap a l'estany d'Engolasters, on havia de fer-se la primera part de la triatló, per deixar les bicicletes allà al box, on les recolliriem al dia següent. Ja m'havia informat de què el circuit de bicicleta seria dur, i anant en cotxe, ho vaig corroborar. Baixar des del llac seria perillós, però pujar seria un infern!

Llac d'Engolasters

Box de la T1

Després de deixar les bicicletes, vam anar a veure el recorregut que hauriem de fer des de la sortida del llac fins a agafar la bicicleta i la nostra sorpresa va ser que era tot un camí boscós, ple de pedres punxegudes que hauríem de recórrer descalços, i després d'agafar la bicicleta, hauríem de fer una pujada molt empinada fins al punt on ens deixessin començar a pedalar.

Sortida del llac... auch!!

Poca cosa més hi havia a fer... Així que abandonar o participar i la primera no entrava massa dins els meus esquemes. M'havia d'estrenar, encara que fos en un circuit tan dur com aquell.

Així que al dia següent, sona el despertador, em preparo i junt amb els companys, agafem l'autocar fins al llac. Nervis a flor de pell. La carretera molla, plus de perillositat en baixar, i tots els dubtes em venen al cap: roba per posar-me o no, alimentació, aigua... 10km corrent... I no porto kleenex! Sempre em deixo alguna cosa!

El moment de saltar a l'aigua arriba. Ens indiquen que entrem al llac i, abans de què em posicioni i em centri, ja han donat la sortida! Amb la qual cosa, reacciono tard i surto de les últimes. Nedant em vaig trobant bé, tot i que veig que avanço molt lenta. En fi... decideixo que m'és igual, que el que m'importa és acabar-la. I així ho faig. 

Surto de l'aigua per aquell camí de pedres, caic dos cops, no paro de riure, vaig al meu box, em trec el neoprè tranquilament, agafo la bici i les sabatilles a la mà i pujo tranquilament la pujadeta, em calço i cap avall!!! Quan ja em tranquilitzo una mica, aprofito per a menjar-me un gel, amb tanta mala sort que li faig un forat massa gran al paquet i se m'acaba caient gairebé tot, pringant-me la mà, el manillar, el quadre i les sabatilles. Sembla sang. Baixo amb molt de compte fins a arribar a la primera pujada: el coll de la Comella. Allà la pendent és del 14% i hi ha molta gent que posa el peu a terra i tot. Però jo no. Plat petit i a poc a poc. Com sempre dic "aquí no para nadie!". Ni jo tampoc. Quan estic als últims kms de la bici, sento que en Cesc Godoy ha arribat ja a meta. A mi encara em quedaria una hora ben bona per fer els 10km corrent. El circuit de run són dues voltes pel costat del riu, bastant agradable. El punt en contra era que necessitava urgentment anar al lavabo... i no trobava a on... Començo a córrer al costat d'un noi, i anem a ritme lent, fins que el deixo enrere als últims 5km. L'avituallament me'l passo de llarg. No podia beure res més!!! Finalment, veig l'arribada i, com no, els meus companys d'equip estan allà esperant-me. Com sempre, fan els últims kms amb mi.

Al final, acabo en 3h35minuts, bastant contenta per haver aguantat els 10km corrent que, realment, era el que més em preocupava. Va ser una triatló dura, no crec que torni a repetir-la. Però tot el veurà...

WITL? team a Andorra!!!

Triatló de la Vila

Em feia particulament il·lusió participar en aquesta triatló, per diversos motius. Primer, perquè es celebrava a Barcelona, ciutat que n'estic enamorada, i segon, perquè el faria per relleus amb la Vane i l'Ada, les meves companyes d'equip, projectes i últimament, bogeries.

Em vaig aixecar molt d'hora, vora les 5.30. Havia quedat que recolliria la Marta a Viladecans, i tot i que ella només venia per animar, es d'agraïr la matinada que va haver de fer un diumenge. A les 7 ja érem al pàrquing de la Mar Bella, esperant que arribés l'Ada per anar juntes cap a la zona on es feia la tri. Vam haver de caminar una estona fins a sota les torres, però anavem entretingudes veient la "fauna" nocturna que s'acumula a les platges un cap de setmana.
Arribem a boxes, molta gent, no ens trobem amb ningú... l'Ada i jo entrem al nostre box i trobem la Vane, que ja estava preparada. No sortíem fins a les 8:55, així que ens quedava bastanta estona. Vam deixar les coses i vam sortir fora a trobar-nos amb alguns companys, la Marta i la Carol, que també havia vingut per animar.
L'hora s'apropa, busquem un lavabo. Estan molt bruts perquè resulta que són els de la platja... als lavabos de la competició no ens deixen passar... total, que l'Ada i jo, juntament amb altres dues noies acabem a un centre comercial tancat, demanant que ens deixessin entrar. Tenim sort i ens deixen passar, tornem cap a la zona trotant una mica per escalfar i seguim així pel passeig durant uns 20 minuts. Entrem al box, per esperar a la Vane, que trigava més del normal. Va resultar que el tram de natació eren 1100metres, en comptes dels 750 previstos. Quan va arribar, em va posar el xip a la cama i vaig sortir volant. Em tocava el tram de bici i volia fer un bon paper. La Vane neda molt bé i l'Ada corre molt i jo... no volia deixar l'equip en mal paper. Així que vaig apretar les dents i les cames i vaig intentar volar.

Portant a roda a un de l'equip

Gir de 180graus

 El circuit era bastant pla, només hi havia una petita pujada després d'ún túnel, però res complicat. Per posar algun inconvenient, el vent de cara i la quantitat de gent, que en algun tram es quedava una mica estret per poder passar. Tot i així, em vaig divertir i vaig fer els 17km del circuit en 32minuts! Crec que esta bastant bé per mi, tot i que les meves pulsacions anaven força altes.

Amb temps per saludar i tot!

Apretant les dents!

Vaig arribar a boxes i vaig donar el relleu a l'Ada, que va sortir volant, també. La Vane i jo ens vam posar en marxa de seguida per anar-la a buscar i entrar juntes a la meta. Finalment, la vam veure aparèixer i, cadascuna per un costat, la vam agafar i cap a la meta! 1h22minuts en total! Aquest temps ens va portar a la 8ª posició de la nostra categoria (23 equips de relleus femenins). Per ser la primera competició que fem d'aquest tipus, està molt be! A la propera... petem el crono! Però el millor que jo m'emporto és l'alegria per compartir quelcom, l'emoció, el ser un equip!!! I quin equip!!!

Entrada a meta! (Foto de Sergi Dàvila)

Gran Equip! (Foto de Lid Isart)

Cyclotour Calafat: 24h de pedalades!

El cap de setmana del 7 i 8 de juliol es van celebrar les 24h al circuit de Calafat, on vaig participar en equip de relleus, juntament amb en Ferran Pintor, la Soraya i en Rafa. En Pep, per la seva banda, va participar en la categoria individual.

WITL Team + Pep + Jorge Unzueta

No sabia ben bé com aniria la cosa. Em cridava l'atenció això de rodar per un circuit, 24 hores, per la nit... Pintava emocionant. Però a mesura que anaven passant les hores, se'm va fer molt pesat. La nostra estratègia inicial era de fer relleus cada 2h, però per la calor i la monotonia que suposa el donar voltes a un circuit, vam optar per fer relleus cada hora. Això suposava que cada 3 hores (més o menys), havíem de sortir a la pista i era bastant difícil el dormir o descansar correctament, hores mortes veient com ciclistes passaven per allà davant, xerrant amb un o altre, mirant una classificació no actualitzada, i un exèrcit de mosquits... Molt pesat, tot plegat. I el circuit... bastant bo, ben asfaltat, però no il·luminat i a la nit, van haver-hi dos revolts que gairebé els faig rectes... I el diumenge, a les últimes voltes ja n'estava fins al capdemunt de rodar per allà. I això que jo havia de rodar poquet! No podia pensar en com s'havien de sentir els que participaven en la categoria individual! Però bé, el treball en tot això, suposo que és més mental que no pas físic.

Foto de @rafagonzalez_00

Foto de l'organització

La part positiva d'això, doncs veure en Pep en acció, que suposava un entrenament per al seu proper repre (1000km non-stop a Montmeló), conèixer a altres ciclistes i compartir box amb en Jorge Unzueta i el seu pare, que és d'allò més entretingut!

Esperant el relleu 

El meu equip i jo... vam fer el que vam poder. La Soraya i en Rafa es reservaven per al proper cap de setmana de competició als Monegros; en Ferran Pintor que està molt fort, i gràcies a ell, sovint avançavem posicions; i jo... anant fent. Vam quedar en segona posició, i ens van donar una medalla. Però no sé per què, però em va saber a poc... Bé, sí que sé per què: perquè només competiem 2 equips en la nostra categoria!

"Los hechos hablan"

Nit de lluna plena... sortim a córrer!!!

Ahir a la nit vaig participar en la cursa de la lluna plena, organitzada pel Runnering Viladecans. Com el seu nom indica, havia de ser per la nit! Així que tocava estrenar el frontal en cursa. A la tarda, vaig anar a recollir l'accessori per portar-lo al cap, però finalment no el vaig aconseguir, i em va tocar enganxar el llum al camelbak. Un invent força sapastre, que va funcionar una estona, però al final, vaig acabar portant el llum a la mà.

Para Ada, con cariño... :-P

Sorprenentment, allà vaig coincidir amb la Marta, a qui no coneixia de res i que, en una tarda de correus i whatsapp bastant frenètica amb diverses noies conegudes a través de twitter, va resultar que vam acabar corrent juntes i fent un "avituallament" posterior.

La cursa... com diria en Josh "de cafè i madalenes" (m'ha agradat això!). No era una cursa competitiva i la intenció era d'anar parant cada 3km per a reunir el grup. Gairebé 1000 persones, entre caminants i corredors, vam omplir la muntanya dels voltants de Viladecans. A on vam anar? Ni idea. Fins que no descarregui les dades del garmin, no ho sabré. L'organització, genial. Amb la inscripció ens van donar un lot de productes exagerat i una samarreta tècnica molt xula! El recorregut estava controlat pels voluntaris i pels bombers, que en diversos moments s'encarregaven de refrescar-nos amb les mànegues d'aigua. Molt divertit! La Marta i jo vam començar corrent a un ritme de 6km/min, crec que bastant bo, tot i que a estones, havíem de caminar. Però al cap i a la fi, a cap de les dues ens anaven a donar cap premi (ni tampoc vam ser agraciades amb cap dels regals que es van sortejar!).

Primera parada... fotos no!

En total, vam trigar 1h22minuts en fer el recorregut de 10km, amb parades incloses i embuts per passar per llocs estrets. I... segons puc veure ara mateix... vaig acabar amb una velocitat de 4:06/km!!! Uau! Llàstima de no ser capaç de mantenir un ritme semblant en les curses!!!

Mullada, suada però encantada!!!

En acabar la cursa, es va fer el sorteig de material, que no ens va tocar res. I com que no donaven canapès ni res més que aigua i isotònic, la Marta i jo vam anar a fer el nostre propi recovery...