diumenge, 29 d’abril del 2012

Road to Monegros

Queden 5 dies i 16 hores per a la Orbea Monegros 29er. El 5 de maig, els meus companys d'equip i jo marxem cap a una de les diverses proves que es disputen al desert dels Monegros. En aquest cas, és en MTB. Hi ha dues curses, la marató de 119km, i la mitja marató de 66km. Jo estic inscrita a la mitja marató. Per fer-la, tenia pensat portar la MTB del meu germà, però sorprenentment, he sigut una de les escollides per l'organització per a provar una Orbea Alma H10 de 29". Així que aniré d'estreno... És una bicicleta amb rodes més grans, es suposa que vas més de pressa, però a les pujades has de tenir les cames molt fortes, doncs tampoc té plat petit. Això sí, als plans, és ràpida! Per tant, tret d'uns 15km de pujades, no crec que tingui massa problemes per acabar.

Durant aquests dies, he estat fent entrenaments en MTB per preparar la cursa. Aquest cap de setmana em tocaven 4h un dia i 3h + 5km run de transició. Tot i que he procurat respectar el planning marcat, no m'he acabat de sortir, doncs el GPS no em marcava les rutes que tenia planificades i, en no conèixer els camins, vaig preferir no arriscar.
Així, dissabte vaig anar a Siurana i al Pla de la Guàrdia (que no sé per què li diuen pla, perquè per pujar fa molta pujada...) i em van sortir 2h:28min per fer 26.46km. Després un run de 3,43km i se'm va posar a ploure.

L'embassament de Siurana

Al Pla de la Guàrdia, a punt de ploure!
Avui diumenge, havia de fer 4h de MTB, i com que havia quedat amb els companys d'equip per anar a Sitges i ells anaven per carretera, jo els vaig dir que aniria per muntanya i ens trobaríem allà. La mala sort ha sigut que el GPS no m'ha marcat el camí i seguir una fletxa sense res més a la pantalla, era impossible. Així que he acabat fent les costes del Garraf per carretera i amb la MTB. En arribar allà, dia esplèndit! Sol, platja, visita al Llaollao d'en Toni Marsal i en Ferran Almeda, dinar tots junts, migdiada i partidet de pales a la platja i tornada en tren! Un dia per repetir!

Arribada a Sitges!

Llaollao sanum! No engreixa!!!



diumenge, 22 d’abril del 2012

JA SÓC TRIATLETA!!!

Avui ha sigut la meva estrena al món de la triatló: II Triatló Vila de Blanes! Quins nervis, quines sensacions!!! Espectacular!!!
Vaig arribar ahir al vespre a Blanes, tenia una habitació reservada en un hotel just davant de boxes! Genial! Això em permetria dormir una miqueta més (cosa poc probable, degut als nervis). El temps era fastigós: molt de vent, núvols, la mar picada i a la nit, es va posar a ploure. Vaig descarregar les coses i em vaig adonar de que la bicicleta tenia la roda del darrere bastant baixa, així que vaig sortir a rodar una mica i de pas, a inflar-la. En tornar a l'hotel, sopar i a dormir ben d'hora.

El despertador m'ha sonat a les 6 i he comprovat que les rodes de la bicicleta seguien inflades, he descorregut la cortina i el temps seguia ennuvolat. La carretera no estava mullada i no bufava gaire el vent. Tot indicava que el temps ens respectaria. He baixat a veure com fèien els preparatius per a la triatló, fent temps per a l'hora d'esmorzar a l'hotel.


Després d'esmorzar, he anat a l'habitació a preparar-me i de seguida he baixat a buscar els meus companys d'equip, que anaven arribant. Eren molts els nervis que hi havien, doncs uns quants ens estrenavem avui. Què deixar a boxes, com deixar-ho, podrem entrar després, quan ens posem el neoprè... Moltes preguntes de "novatos". Com que hi havia dues sortides, i nosaltres sortíem a la segona, ens ha donat temps a mirar com s'organitzaven els primers i com anava la cursa.

El nostre moment arribava. Ens hem posat el neoprè i abans d'entrar a l'aigua a escalfar, ens hem fet la fotografia de rigor.


Després d'aquest moment de riures, hem entrat a l'aigua i he acabat gairebé plorant. L'aigua estava congelada, a 14ºC, la cara se'm quedava gelada i em fèia mal, la mar es movia bastant i em costava nedar. Però no em podia fer enrere. Estava allà per un motiu, i algun dia ha de ser el primer. No s'hi valen excuses.
Ens hem posat a sota l'arc de sortida, cridant com a bojos per a deixar anar els nervis i ha sonat la botzina de l'inici.
Als primers metres m'ha costat molt agafar un ritme, doncs les onades me'l trencaven. M'he desorientat bastant, no trobava la primera boia per girar, però anava tranquil·la, perquè vèia que no em quedava la última i que anava avançant a gent. He empassat una mica d'aigua, i m'he hagut de concentrar per no treure l'esmorzar o el que fos que tingués a l'estomac, però he vist l'arc de sortida/arribada bastant a prop. Ja tenia el tram de natació fet!!!


Després li tocava el torn a la bicicleta. 3 voltes a un circuit que tenia un parell de rampes molt dures per mi. Haig de potenciar més les cames!
Finalment, el tram de cursa. No sé per què, però anava fixada amb que el circuit de run eren 2.5km en total. I no em quadrava que el garmin m'anés pitant més de 2 vegades. Resulta que el tram eren 5km! He anat bastanta estona al costat d'una noia de Sabadell, que anava molt tocada, i m'ha demanat si podiem anar juntes, i l'he acompanyada fins a la última recta, que l'he deixada enrere i he apretat una mica. El portar un ritme baix a la cursa (més o menys 6min/km), m'ha anat bé per no pujar les ppm i acabar la cursa dignament.


Tot plegat ha sigut una experiència molt gratificant i veient els resultats i com m'he sentit, sé que és possible fer-ho, primer, molt millor, segon, i això em dóna peu a proposar-me reptes més complexes, com és el cas de fer triatlons olímpiques.

TOTALS: 1:40:34 Swim: 19'50"  Bike: 52'04" Run: 28'40"

dilluns, 16 d’abril del 2012

La Portals 2012

Ahir diumenge vaig fer un altre dels meus reptes d'aquest any: La Portals, volta en BTT al Massís de Montserrat. Com l'any passat, anavem a fer-la el meu germà i la seva dona amb el tàndem i jo amb la btt del meu germà. Però uns dies abans, les coses van canviar i finalment, vam decidir fer la marxa el meu germà i jo, amb tàndem!!! Això va fer que, per mi, aquesta pedalada fos molt més especial.

Mapa i altimetria de la pedalada

Ens vam llevar al matí, vam carregar el tàndem al cotxe i esperant que no plogués, vam marxar cap a Collbató. Allà ens trobaríem amb alguns dels meus companys d'equip, però no hi havia intenció d'anar tots junts, doncs en principi, el tàndem és de difícil conducció i, a més, no sabia quin nivell tindrien els companys. Així que ens vam trobar a la sortida, durant el circuit al principi, a l'alçada del Bruc, i després ja no ens vam tornar a trobar fins a l'arribada.

La pedalada va començar com cada any, havent de baixar de la bici a alguns trams, doncs eren estrets i hi havia 1500 ciclistes per passar. Però després del primer avituallament, el grup es va estirar i vam poder rodar sense parar. I sense parar vol dir SENSE PARAR!, agafant velocitats de fins a 60km/h a les baixades, i pedalant a tope als plans. Vaig comprovar, un cop més, que la gent no para compte amb els altres, sinó que va a la seva, es creua sense mirar i sense avisar. I això a mi em va semblar perillós, perquè si ja ho és anant un sola amb una bicicleta, que és curta, amb un tràiler... pitjor!
Passavem per trams de fang, de tolls d'aigua, pedres, sorra... tot plegat molt divertit per mi, tot i que a moments, patia per caure.

Anàvem passant a altres ciclistes i sentíem comentaris con "què fàcil!", "només pedala el del darrere", etc... però de fàcil, gens ni mica. I això de que només pedali el de darrere, tampoc (espero!). Tot i que jo m'esforçava bastant i hi havia trams que vaig patir molt, el meu germà era qui posava la força, i així vam anar tirant fins a arribar al final.


dilluns, 9 d’abril del 2012

Setmana Santa bastant complerta!

L'esperada setmana de vacances ja ha arribat! Com que he fet de nòmada, fins avui no he pogut descarregar dades i fotografies. Així que aqui va el resum tot seguit!

Dissabte, 31 de març:
Comencem la diversió amb una sortida de 80km amb el club. Sortim de Barcelona, direcció carretera de la Roca, amb pujada a dos ports bastant durs per mi, però poca cosa pels companys. Així doncs, com sempre, em vaig quedar enrere, però anava ben acompanyada d'en Toni Marsal i en Ferran Almeda, que m'anaven donant consells.  En arribar al port d'Òrrius, en vista de que encara tenien pensat pujar 2 ports més, en Joan Francesc, en Javi i jo vam deixar el grup i vam tornar cap a Barcelona per la costa, la qual cosa em va agradar molt, doncs fèia un dia preciós.


Dades Garmin: Sortida WITL? Carretera de la Roca-Orrius de icewomann en Garmin Connect: Detalles
La recompensa: un frapuccino de frambuesa i te verd a Les Glòries, amb la companyia d'en Joan Francesc!

Diumenge, 1 d'abril: Sailfish Swimnigts!
Al Canal Olímpic s'havia organitzat un esdeveniment per provar neoprens de la marca. Nosaltres no vam faltar, i acompanyats per un esportista de renom: Albert Medrano, que ens va fer tot un entrenament de natació on vaig poder constatar que no estic pas tan malament! Nota personal: "Si comes como un cerdito y entrenas, serás un cerdito entrenado!". Venia d'una barbacoa i entre el que vaig menjar i l'aigua verda del Canal, vaig passar estones de patiment, Tot i així, una bona experiència!



Dilluns, 2 d'abril: Pujada al Rat-Penat!
Ocasió perfecta per a acomplir un dels meus reptes: no fèia molta calor i em veia amb ganes i capaç d'assolir-ho. No sabia què m'esperava, però estava disposada a pujar. Amb paciència i el plat petit, vaig anar pedalant, a estones gairebé parada, perquè la pujada era impressionant! Vaig aturar-me a mig camí, a l'oficina del parc, quan només portava 3 km de pujada. Els forestals em van dir que em quedaven uns 3km per arribar als repetidors, però no em veia amb cor de seguir pujant i se m'estava fent tard. Així que foto de rigor i cap abaix. Un altre dia l'acabaré. Ara ja sé per on van els trets!

Dades Garmin: Pujada al Rat-Penat I de icewomann en Garmin Connect: Detalles
Quan vaig arribar a casa, i després d'una bona dutxa, em vaig regalar un bon massatge, a mans d'en Roberto (@artcorpore), massatgista del club.

Els altres dies de la semana, entre pluges i mal temps, han fet que aprofités els recursos que ens ofereix Barcelona per a fer esport: me'n vaig anar a un dels gimnassos DIR a fer les meves rutines de natació. Genial, espectacular, impressionant, relaxant, fantàstic! Tant de bo aqui tinguessim equipaments d'aquest tipus.

En tornar cap a Reus, el temps ens va donar un dia de treva i vaig sortir a fer els 50km per la costa que em tocaven. Havia de ser una ruta suau per treballar la cadència, però el vent que fèia m'ho va posar bastant difícil. Tot i així vaig arribar fins a Miami-platja i vaig tornar.
Dades Garmin: Miami platja de icewomann en Garmin Connect: Detalles

Finalment, i per acabar aquesta setmana tan moguda, tocava una mica de MTB per a preparar-me per La Portals i els Monegros. Vaig pujar a Prades i, tot i que fèia molt de fred (6 graus a les 9 del matí!), vaig carregar una ruta al garmin i vaig sortir a pedalar. Em fèia molta il·lusió pujar a la Baltassana (1102m, tot i que el Garmin em marca 1182m), però la ruta que vaig escollir, no passava per allà. Però vaig fer-la igualment i en acabar-la, vaig continuar, fins a pujar al tossal.


Aquesta sortida no va estar exempta de riscos, ja que el terreny estava ple de fang i aigua. A les pujades vaig patir, fins al punt de caure una vegada i clavar-me el manillar al pit. Per un moment vaig pensar si m'havia esquerdat alguna costella, doncs em fèia mal en respirar, però vaja, crec que no. Tot i que la senyal de guerra no me la treu ningú!


I finalment, una de les parts més divertides, la baixada, a tota velocitat, pel mig dels tolls i el fang, saltant com una boja i cridant, treient tot el nervi acumulat i desfogant-me per tornar a engegar una semana més! WHERE IS THE LIMIT???


Així acaba un WITL? una gran setmana!